CASTELL DE MALMERCAT

Imatge idealitzada

 

El castell de Malmercat és situat al capdamunt del poble homònim, situat a uns 7 km de Sort a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa. (ARD)
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG455926. Les últimes obres de reforma les va dur a terme Frencesc Antoni de Copons l'any 1802.

Sunyer de Malmercat (mitjants segle XI)
Mir Arnau de Malmercat 1097 Pere Mir de Malmercat 1083, 1115
Arnau Pere I de Malmercat 1128,1169 = Saurina 1158,1168
Arnau de Malmercat 1164, 1204 = Geralda ("sororum" de Pere de Vilamur)
Bernat 1204
Guillem Arnau de Malmercat 1168, 1204 = Ermengarda
Pere Arnau II de Malmercat 1226
Guillem de Malmercat 1240
Galcerà 1196
Sança
Arsenda?
Bernat
Guillem (monjo de Gerri) 1248,1273
Arnau Pere III 1304
Sibil.la = Pere de Solmonts
Bernat 1375
Pere de Malmercat 1319 - 1355
Joan de Solmonts (anomenat de Malmercat)
Romia
Marquesia (morta sense descendència) 1375 = Arnau de Cosserans

 

A diferència de la seva veïna Tornafort, Malmercat no formà part des d'un principi del vescomtat de Vilamur. El castell de Malmercat és esmentat per primera vegada l'any 1122, en el testament del cavaller Ramon Enard, abans del seu pelegrinatge a Jerusalem. Ramon Enard llegà l'alou que posseïa a Malmercat a l'església de Sant Andreu del mateix lloc, situada davant del mateix castell. Coneixem el nom d'alguns dels castlans que tingueren el castell al segle XII: Pere Miró de Malmercat, que l'any 1110 figura, al costat de Tedball Guitard i de Guillem Arnau de Perves com a testimoni en un judici comtal, i que l'any 1115 esdevé feudatari de l'abat de Gerri pel castell de Cuberes. També són documentats Arnau Pere de Malmercat, el 1156, i anys més tard Galceran de Malmercat (1196).

En el cens efectuat per manament de les Corts de Cervera i en el fogatjament del 1381, Malmercat consta amb cinc focs com a domini del comte de Pallars. L'any 1632 Malmercat encara era lloc de jurisdicció baronial i Zamora l'inclou l'any 1787 dins del vescomtat de Vilamur (la qual cosa no era certa perque continuà sent una baronia al marge del vescomtat fins al segle XIX). (PBM)

 

Aquesta construcció era, originàriament, una obra d'una certa magnitud. A principis del segle XX els vells del poble recordan haver ballat en una gran sala del segón pis de la qual es conserven tres enormes finestrals. Avui està en desús com a habitatge permanent, i la seva actual propietat ja és compartimentada.
Tota la construcció ha estat molt afectada per constants remodelacions. L'edifici es coneix també com a Casa Macareno, i s'hi relacionen diverses històries i llegendes populars. Dins del conjunt hi ha una capella que comunicava amb la cambra (dormitori) principal del Castell, avui desafectada, amb l'advocació de santa Eulàlia, que s'utilitza com a magatzem de farratge. La resta de les dependències es fan servir com a magatzem agrícola, i una part com a segona residència temporal.
Possiblement el sector menys afectat, i en el qual es conserva gran part de l'obra original, és tot un llarg parament exterior d'un edifici situat a la banda de ponent del conjunt. Al costat de l'angle d'aquest llarg mur encara es conserva tot el basament d'una torre circular, fins a quasi 2 m d'alçada. Aquesta torre presidia i controlava l'entrada principal del recinte. Hi ha indicis que en aquest sector hi havia un petit fossar avui totalment terraplenat.
En el parament d'aquests murs, actualment hi ha diverses obertures d'obres més recents. Tot i així, es conserva encara de l'obra original diverses espitlleres obertes en el mur de ponent.
L'aparell constructiu d'aquest sector, tant de l'edifici com de la torre, és l'obra típica d'un temps alt-medieval, amb bons carreus a les cantoneres i pedra més petita i poc retocada en el parament del mig, la disposició és irregular, però tota la pedra està molt ben falcada.
Es, doncs, un conjunt complex i amb les estructures alterades. Caldria fer-hi prospeccions sistemàtiques en tota l'arquitectura, perquè tan sols així es podrien entendre, en part, la seva evolució es seqüències constructives.
Tant els murs corn la torre que hem descrit podrien ser datats entre els segles XI XlI, tot i que aquesta apreciació és aproximativa, ja que hi manquen estudis de detall i alçaments planimètrics de tot el conjunt. (ARD)

BIBLIOGRAFIA

ROCAFORT, s.d., pàg. 732; PEGUERA, 1632; MIQUEL, 1945-47, vol. 1, pàgs.
132-133; Els castells catalans, 1979, vol. VI(Il), pàgs. 1 450, 1 452,
1 454 i 1 455; BARAUT, 1988-89, vol. IX, doc. 1 337, pàg. 166; Puig,
1991, vol. II, doc. 101, pàg. 71, doc. 108, pàgs. 75-76, doc. 147, pàgs.
104-105, doc. 183, pàg. 131 i doc. 194, pàgs. 138-139.


 

SANT ANDREU DE MALMERCAT

L'església parroquial de Sant Andreu és al nucli urbà del poble de Malmercat, a la part baixa del pendent del turó on s'esglaonen les cases. (JAA)
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG455927.

Manquen notícies sobre la vila de Malmercat i l'església de Sant Andreu, ja que aquestes es redueixen al testament del cavaller Ramon Enard del 1122, en que llegà un alou a l'església de Sant Andreu situada davant del castell de Malmercat, i a la donació d'un mas a Malmercat a favor del monestir de Gerri el 1204. Precisament el contingut del primer document fa pensar que Sant Andreu era la capella del castell que tenia les funcions de parròquia. Almenys així era al principi del segle XIV, quan, com a parròquia del deganat de Montenartró, fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarazona. En aquest supòsit, l'actual capella de Santa Eulàlia de la casa Macareno o castell de Bielsa seria posterior, tal com ho indica la seva factura. En la visita pastoral del 1575, Sant Andreu era església parroquial de l'oficialat de Sort i tenia com a sufragània Santa Coloma de Tornafort. En la visita del 1758 es fa constar que les cobertes de l'església es troben en mal estat. Actualment és adscrita a la parròquia de Rialb. (ML1C)

És un edifici molt transformat pel sobrealçament de la nau i l'afegiment de capelles laterals. L'únic element que deixa veure l'origen alt-medieval de l'edifici es al costat nord de la façana de l'absis, on es conserven dues ...nes i part d'una finestra, que permeten de suposar que l'obra original era un edifici construït, probablement al segle XI, dins dels modes llombards. (JAA)

BIBLIOGRAFIA

BARAUT, 1988-89, vol. IX, doc. 1337, pàg. 166; Puig, 1991, vol. II, doc. 194, pàgs. 138-139.

(Catalunya Romànica. Vol. XV. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1993. pàgs. 298-299.)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Altres castells del Pallars Sobirà