Els Copons de la Manresana al Pallars Sobirà

Procés polític a Hug Roger III, darrer comte de Pallars

Els Copons al llibre Senyor en les muntanyes. Procés polític a Hug Roger III, darrer comte de Pallars

Al judici de 1490 contra Hug Roger III citen a un Huc de Copons

Llorenç Soler, testimoni contra HR III.... ell, dit testimoni, interrogat, que aprés que açó fonch fet e altre jorn ell, dit testimoni, estave en case de Arnau Sabater, al foch, a hon eren mossèn Huc de Copons, que era vengut devot del dit compte de Pallars, e Ffrancisco de mossèn Berenguerd’Arill e lo dit Arnau Sabater. E parlant de les dites faenese invasió feta al dit Serrabou e trencament de sservaguàrdia, lo dit mossèn Huc de Copons dix tals o semblants parauels:

”No calia sinó que lo veguer no s’en fos tornat e devallat de Stach a hon era montat e anat, car si no ho fos hi agés tengut hun poc de temps, bé l’haurien acompanyat avall/69r specialment a Anthoni d’Anyon [..] seu no.n fora tornat”

E aquestes coses o semblants dix ell testimoni hoy dir al dit Martí de Copons, lo qual dit ha, venia del dit comte.

Arnau Sabater, testimoni contra HR III....E així parlant de aquestes coses, lo dit mossèn Copons, qui segons deye, venie del dit comte de Pallars, dix tals o semblants paraules:

“No calie sinó que lo veguer e los que eren ants aba ell no s’ens fossen tornats decontinent de Stach i de Archalís, car si no ho fosse, bé.ls haurien acompenyats per avall, specialment a n’Anthoni d’Anyon, notari de la cort”

E aquestes rahons dix ell, dit testimoni, hoy dir al dit mossèn Huc de Copons, senyor de la Manressana. (pàg 309)

73v He que mossèn Huc de Copons ha dit , venint de València, dien hont ere lo dit compte, en lo loch de Talarn, que si lo veguer se fos hun poch sperat, que bé agueren trobat que aguera acompenyat per avall malsangrat, e que n’Antohonid’Anyó, notari de dit veguer, no s’en foretornat. (pàg. 311)

Al llibre Senyor en les muntanyes, Jaume Ribalta i Haro en el seu article “Ferran II vs. Hug Roger III: Crimen laesae maiestatis in primo capite” recull la següent cita referent a la proposta de conciliació per part de Ferran II el 1480:

“Procuróse también de reducir a don Hugo Roger conde de Pallás a la obediencia del rey que estaba en Francia, y aunque su rebelión era tan infame y duró por tanto tiempo, era el rey contento de darle perdón general; y porque pidía los castillos y fortalezas que tenían Marco de Queralt y Brull (que fueron fieles servidores y vasallos del rey y eran enemigos del conde) era el rey contento que por algún tiempo estuviesen en tercería. También venia el rey, en concederle que por ningún casa por grave que fuese, el conde estuviese obligado de ir ante su presencia, y dábasele sobreseimiento de las demandas que sus hermanos le hiciesen por tiempo de tres años; y por su respeto holgaba el rey de perdonar a los principales caballeros de Cataluña que le siguieron en todas las guerras pasadas y perseveraron su rebelión hasta la fin, y se les volviesen los bienes de que no se hubiese hecho gracia por el rey su padre. Valedores del conde de Pallás que perdona el rey (de Aragón y Castilla). Y éstos eran Hugo de Copones, Artal de Claramonte, Perot de Planella, Joanot de Copones, Francés Sentantí y Juan Soler . Dejaba el rey .... Esto fue a 8 del mes de enero deste año (1480) ... “

Jerónimo Zurita, Anales de la Corona de Aragón compuestos por ... Edición preparada por Ángel Canellas López; Zaragoza, 1977, XX,35,19-42 (Págs.. 381-382)

També al llibre Senyor en les muntanyes,Joseph Mª Bringué i Portella al seu article “Dels Pallars als Cardona. Guerra i canvi a la societat del Pallars, segles XV-XVI”, cita aquest fet a partir de tres memorials sense datar del ADM:

“... (s’acorda) respectar els béns i “son ésser” de tots els “cathalans” que han lluitat amb el comte, entre els quals s’en esmenta Hug de Copons, Artal de Claramunt, mossèn Joan Soler, canonge de la Seu d’Urgell, Perot de Planella, Jaumot de Copons, Francis Setantí, Bringuer Relat i l’abat de Sant Joan de les Abadesses. “....

Al procés, al foli 459v. “a ell (...) ho ha dit mossènyer Balaguer. Lo qual (Balaguer) li havie dit que Copons, lo patge del senyor comte, lo y havie dit, qui era exit (en Copons) de la dita força”