ELS COPONS de Llor

* Antoni d’Armengol i d’Aymerich, Baró de Rocafort, (membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres) era el germà de Josepa Armengol i Aymerich i per tant el tiet "polític" de Caterina de Copons i de Cordelles.

** Antoni d'Armengol i Agulló era fill de Josep d'Armengol i de Serra, Baró de Rocafort.

***Josep Antoni de Mata i Copons, fill de Joan Baptista de Mata i de Claramunt **** i de Raimunda de Copons i de Vilar (Copons de Llor),1r comte de Torre-Mata el 1707 (per Carles III), casà primer amb la seva tieta Mª Catalina de Copons i Vilar i per segona vegada amb la seva cunyada Caterina de Copons de Cordelles i d'Armengol, vídua de Josep de Copons i Armengol 14è Sr. de Llor, que aportà la senyoria de Llor a la família dels Mata. L'any 1831, el Llor, amb 105 habitants, apareix com un senyoriu de Mata i Cordelles (18). El trànsit dominical l'apreciem en l'enllaç de Caterina de Copons i Armengol amb Josep Antoni de Mata i Copons, .. (Català i Roca, Pere: Els Castells Catalans. Vol 5 1997 Dalmau Rafel editors pàg 748.) Josep Antoni de Mata i Copons, vidu el 1714, tornà a casarse (3a vegada) amb la filla d'un capità borbònic.

****Joan Baptista de Mata (maestre de campo): Governador de Vic 1655, General d'Artilleria 1666, Comisàri General de l'Artilleria d'Aragò, noblesa 1670, lloctinent del Mestre Racional del Principat de Catalunya i membre del Consell Reial +1673. "Sentó plaza en 1638. En menos de diez años ya era maestre de campo, cargo que ostentó más de doce años. Promovido general de la artillería en 1666, se le premió con la orden de Montesa. Mata terminó su carrera como comisario general de la artillería del reino de Aragón". (ACA.CA, Leg.544, Memorial de J.Mata i de Copons, 1694)

***** Benet de Vila i de Mata va heretar "A la mort del seu germà Carles, Benet de Vila de Mata heretà el patrimoni Vila, juntament amb el que li deixà la seva tia Gerònima Cordelles [+ 1718, primer casada amb Joan de Guinard el 1658 i después amb Felicià de Cordelles, mare de Isabel de Cordelles i àvia de Marianna i Caterina de Copons i de Cordelles] , valorat en més de 16.000 ll. Sembla que podia haver estat casat amb una Elionor (que consta com a nora de Lucrècia), però el cas és que morí després de 1759, sense descendència." (ELS NOBLES VILA DE BARCELONA, A CAVALL ENTRE DUES GUERRES MANEL GÜELL PABLO DE SÀRRAGA I SEMPER)

El 1733 com a resultat d'un litigi hi ha aquesta documentació: Respuesta de los tutores y curadores testamentarios del pupilo Don Joseph de Mata y de Copons y demas hermanos con la noble Da. Marianna de Mata y de Copons a la duda dada de palabra por la R. Sala del Nob. Señor Don Francisco Borràs y Viñals.

 

Documentació al Castell de Vilassar

La informació d'aquest quadre ha estat extreta de:
Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt: Ramon de Sarriera i Fernández de Muniain Marqués de Barberà i de la Manresana

MORALES ROCA Fco José: Próceres habilitados en las cortes dels pricipado de Catalunya, siglo XVII (1599 - 1713) Madrid 1983.

MITJANA DE LAS DOBLAS, E: La Casa de Copons. Barcelona, 1948