Els Cordelles eren una família de la alta burgesia barcelonina (Una familia burgesa d'Esparraguera - Casa Gorgonsana - era coetània dels Cordelles de Barcelona). El notari Joan Cordelles (+ 1552) el 1530 va fundar el Col·legi Cordelles amb llicència del Papa Climent VI i amb permís confirmat per l'Emperador Carles 5è.
Jaume de Cordelles (+ 1574), nebot de Joan, canonge, bisbe d'Elna, va dedicar totes les seves possessions per a la construcció del Col·legi de Cordelles (A ESADE es donen els premis Jaume de Cordelles com a un dels primers mecenes de l'educació superior).
Fontanals, Reis:LA FUNDACIÓ CANÒNIC I IMPERIAL DEL COL.LEGI DE CORDELLES. Generalitat ISBN 84-7845-120-X
Miquel de Cordelles, (1571, 1586 1593 ) casat amb Leonor de Oms, nebot de Jaume, doctor en lleis i Regent del Real i Suprem Consell d'Aragó, ciutadà Honrat de Barcelona . El 1586 va ésser anomenat per Felip II de Castella, membre de la comissió que redactà Les Constitucions i altres drets de Catalunya.
Per encàrrec del seu oncle Jaume, va construir el Col·legi de Cordelles a Barcelona el 1593, del qual en va ser el primer patró. (Aquest patronatge corresponia a perpetuïtat als Cordelles). Els germans Felicià, Francesc, Miquel i Jaume eren fills de Galcerà de Cordelles i de Vilar, Sr. de Mura i Castellnou de Bages, Conseller Tercer de Barcelona, casat amb Rosalia de Ramanyer.
Jaume Cordelles i Oms canonge de Barcelona i Prior de St. Pere del Mont, doctor en Dret, va aconseguir el privilegi de noblesa. (T. 20, f. 26, full 145). Oïdor eclesiàstic de la Generalitat (1590). Com a Diputat eclesiàstic va ser el 79è President de la Generalitat de Catalunya 1599-1602.
Juli de Cordelles i de Oms, va ser Dr. en Dret i Prior de Sant Pere de les Maleses, canònic de Barcelona i Oïdor de Comptes pel Braç eclesiàstic de la Generalitat. (Corts de 1599) (segons altres fons extretes dels protocols notarials de Barcelona, Juli seria fill de Pere i Laura i per tant cosí de Miquel.)
Els Cordelles a la Guerra de Successió
Els germans Cordelles i Romanyer, juntament amb els germans Copons i Esquerrer de Malmercat jugaren un paper decisiu en el bàndol austracista durant la guerra de Succesió a Catalunya i el setge de Barcelona.
Salvador Sanpere i Miquel: Fin de la nación catalana 1905 pàg 329: "En 26 de Febrero [de 1714] se hizo la solemnidad de los actos de cessión de mando interino á la ciudad durante el sitio, ... Consumado el atentado en 27 de febrero, eligió la ciudad de Barcelona, para formar la Junta general de Gobierno, una nueva vint-i-quatrena, que subdividió en tres Juntas particulares, á saber: la Junta de Guerra ó Novena de Guerra, bajo la presidencia del Conceller en Cap y formada por José Rivera, Manuel Flix, Feliciano Cordelles, Manuel Ferrer y Ciges, Juan Copons, Carlos Fivaller, Francisco Argemi, Salvador Tamarit y Cristóbal Lledó; Junta de Provisiones, bajo la presidencia del Conceller segundo, Feliu de la Peña, y como vocales los..."
Salvador Sanpere i Miquel: Fin de la nación catalana 1905 pàg 330: "La Junta consultiva para los casos extremos, nombrada por la Diputación y Brazo Militar, la formaron: por la Diputación el abad Cordelles, el arcediano Asprer, Antonio Sola, señor de la Doncell, Francisco Soler de San Esteve, Juan Buenaventura de Gualbes, y tres ciudadanos cuyos nombres no da Castellví. El protector de la nobleza eligió á José de Pinos, Feliciano Cordelles, Juan Sentmanat, Juan Copons de la Manresana y tres ciudadanos, de quienes tampoco conocemos los nombres. Pero hay un nombre que suena en todas las comisiones, el de los Cordelles, familia de patriotas que, como la de Dalmau, lo sacrificó todo á su patria".
. Francesc de Cordelles i Romanyer
Francesc de Cordelles i Romanyer ( Barcelona 1650, Gerri 1739) prengué l'hàbit dels benedictins observants a Montserrat (1672). fou Abat temporal de Montserrat (1683-1693) i Abat perpetu de Sta. Maria de Gerri (1698-1739) també benedictins, on hagué de restaurar el monestir cremat por l'exèrcit francès de Felip d'Anjou el 1711, que dispersà l'arxiu abandonant els documents pels prats i s'endugué les campanes. Va fer l'òrgan i el camarí del monestir.
Tenia parentiu amb la família del marqués de Villafranca de Saragossa (L'esposa del marqués de Villafranca de Saragossa, Dña. Teresa Iñíguez amb la seva filla Antònia Teresa, van morir al monestir de Gerri on son enterrades a la capella del Pare San Benet).
Un avantpassat seu, el Canonge Jaume de Cordelles i Oms, havia estat el 79è President de la Generalitat de Catalunya.
Pertanyia a una nissaga de la burgesia catalana de Barcelona compromesa, des del primer moment, amb el règim austriacista; era cunyat d'un general de l'Imperi, Georg Ignaz von Tattenbach (comandant militar de Girona quan va caura en mans dels borbònics).
Francesc de Cordelles beneïa la taula de l'Emperador Carlos VI durant la seva residència a Barcelona.
D'entre els seus germans, els que més es destacaren en la lluita contre els felipistes foren en Felicià de Cordelles i Ramanyer, el Coronel Miquel de Cordelles i Ramanyer i el Coronel Jaume de Cordelles i Ramanyer.
Va ser un dels promotors del Parlament que es celebrà a Barcelona el 1705
Rosa Mª Alabrús: Felip V i l'opinió dels catalans. Pagès editors, Lleida 2001 p. 162 :"Durant els setge - de Barcelona, tardor 1705 - Carles III havia format dues juntes, una d'eclesiàstica i una de cavallers, formada per persones de prestigi i simpatitzants seus, que tenien funcions absolutament indefinides ( a la primera i figurava Francesc de Cordelles). El 24 de novembre va nomenar canceller Llorens Tomàs i Costa i va refer l'Audiència amb noms nous i fidels: ... Plàcid Copons ... ".
Compromès amb l'autriacisme, pertanyia al cercle de confiança de l'Arxiduc d'Àustria que el nomenà membre de la Junta del Braç Eclesiàstic l'any 1705. Fou un dels promotors de les Corts celebrades a Barcelona el 1705-06, que proclamaren Carles III Comte de Barcelona. Després de la retirada anglesa, presidí la Junta de Braços del 1713, reunida a Barcelona des de el 30 de juny fins al 6 de juliol de 1713, que decidí prosseguir la Guerra a Ultrança contra els borbònics.
Salvador Sanpere y Miquel: Fin de la nación catalana 1905 pàg 165. "... el día 10 de julio de 1713 ... Reunidos de nuevo los Brazos ... se acordó nombrar una junta de 36 personas, doce de cada Brazo, con título de Junta general de gobierno, las cuales en pleno sólo habían de juntarse para los asuntos arduos, dividiéndose para el trabajo en cinco Juntas ó Comisiones particulares, de Guerra, Medios, Economía, Secuestros y Política, delegando los Brazos sus facultades para la elección en los tres presidentes de los mismos quienes designaron. «Por el Estado Eclesiástico: á Fr. D. Francisco de Cordellas, abad de Gerri;..."
Acabada la guerra es va retirar al monestir de Sta. Maria de Gerri. Sembla que aconseguir salvar una part del patrimoni mobiliari dels Cordelles. Segons un notarial de l'Arxiu Comarcal de Sort L'abat de Gerri Francesc de Cordelles va concedir l'any 1738 un benefici de 7.000 lliures als seus nebots de Malmercat:
"Dompno Francisco de Copons et de Cordelles in loco de Malmercat populato, ... et dompna Marina de Borrell et de Copons Baronissa de Eroles, ..." i altres beneficis de milers de lliures a Francisco de Copons et del Entorn, filio legitimo et naturali Dompno Francisco et Dompna Maria Gratia de Copons et del Entorn, ..." i cita " .. Dompa Marina de Areny et de Copons Baronissa de Eroles, ..." "... Dompna Josepha de Quintana et de Copons mansi de Quintana regnis Aragonis ...". " Dompna Rosalea de Horteu et de Copons" ... " Dompni Augustim de Copons et de Cordelles in villa de Bilaller domiciliatu.
. Felicià de Cordelles i Ramanyer
El 1683 era oïdor i fou Insaculat per a diputat militar. (+1732)
Al 1697, durant la "Guerra dels 9 Anys" contra França, va ser membre de la Junta de Defensa de Barcelona.
Com a Protector del Braç Militar va ser un dels 6 jutges del Tribunal de Contrafaccions que començà a funcionar el 25 de setembre de 1702. Aquest tribunal, que instruïa causes sobre assumptes que anaven contra les Constitucions, havia estat una de les reivindicacions constants dels comuns a les successives Corts i no s’aconseguí fins a les Corts de 1701-02.
L'once de novembre de 1700 s'escollí una comissió de 27 prohoms, 9 per cadascun dels Tres Comuns, a fi de conferenciar. (NH1-221) (NH1-275)
Participà en les Corts de 1701-1702 (PPC1)
L'onze de desembre de 1701 fou un dels firmants del Dissentiment General presentat per En Pere de Torrelles i Sentmenat, quedant bloquejades les Corts. (NH1-374) NH1-337)
Fou uns dels membres de l'aristocràcia catalana implicat en el complot per a preparar la sublevació militar de Catalunya. Durant el primer intent l'any 1704, fou un dels qui rebé carta del Príncep Jordi Darmstat. En contacte amb l'Arxiduc d'Àustria, aleshores resident encara a Lisboa, quan es produí l'aixecament militar austriacista de 1705 es dirigí cap a Vic per unir-se a les forces vigatanes. Amb el desembarcament de l'Arxiduc d'Àustria, va retornar a Barcelona on li reté homenatge.
El 1705 fou un dels prohoms catalans que reberen cartes de l'Almirall de Castella i de l'Arxiduc Carles d'Àustria. (NH1-506) (NH1-616)
El 1705 a resultes del seu desterrament, es refugià a Montserrat amb d'altres membres de l'aristocràcia militar catalana. Durant el Setge Austriacista de Barcelona, a instàncies del Princep Georg von Hessen-Darmstadt, aquests nobles austriacistes passaren a retre obediència a Carles III davant de Barcelona. (NH1-618)
El 18 de setembre de 1705 fou un dels 8 membres de la Junta de Nobles de Catalunya nomenada per l'Arxiduc d'Àustria. (NH1-619)
Particià a les Corts de 1705-06 que proclamaren l'Arxiduc d'Àustria nou Comte de Barcelona. Aquest li atorgà el títol de comte i al 1706 fou elevat a Marquès de Sant Martí de Mura.
Va ser membre habitual de la Conferència dels Tres Comuns, (Braç Militar, Diputació i Consell de Cent), organisme que adquirí un paper clau en la vida política del país. Felicià de Cordelles va participar a les darreres reunions dels dies 4, 5, 7, 8 de setembre de 1714 on els reunits rebutjaren la proposta dels assetjadors filipista de claudicació i instaren a Antoni Villaroel a retirar la seva dimissió.
La Conferencia dels tres comuns es va anar imposant com una institució representativa quasi permanent durant la guerra dels 9 anys.Originàriament hauria evolucionat a partir de les simples conferències puntuals entre dos o tres o més col·lectius prèvies a les Juntes de Braços o a ambaixades al rei o al virrei, i de les també momentànies “juntes d’elets” i “conferències de cavallers” dels 1630s o les que conjuntaven més estaments o institucions (vintiquatrena, divuitena,Concili Provincial, Capítol de la Seu, ...)La Conferència del Tres Comuns deixa de ser una reunió excepcional per convertir-se en un òrgan de representació estamental permanent que assumirà posicions rupturistes front als Borbons.Van ser prohibits pel Virrei Velasco, el 8 de febrer de 1705 Felip V va decretar la supressió de la Conferència i la desinsaculació de tots els seus membres.
Al cap de deu dies de l’entrada de Carles III a Barcelona, el Comuns tornaren a reunir la Conferència. Les Corts de 1705-06, en el Capítol de Cort XVIII, van donar forma legal a la Conferència.
La Conferència coordinava l’acció dels Comuns tant en els moments d’enfrontament amb les institucions reials com en la gestió dels afers quotidians (afer Jager, càtedres de filosofia, modificació del testament de Carles II, preparació de les Corts de 1705-06, obertura del Tribunal de. Contrafaccions, protestes contra els allotjaments, l’Epítome, ...) . La mateixa Diputació va deixar en mans de la Conferencia la decisió sobre la convocatòria de la transcendental Junta de Braços de juny de 1713.
El 1714, després de ser apartada del poder pel Concell de Cent, tornà a ser convocada el 4 de setembre amb motiu de donar resposta a la proposta de capitulació presentada por Berwick. »Los tres Comunes se han juntado, y considerado la proposición hecha por un Oficial de los Enemigos, responda que no quieren oir ni admitir proposición alguna del enemigo»
Salvador Sanpere y Miquel: Fin de la nación catalana 1905 pàg 515: Comunicación pasada por los tres Comunes á Villarroel (quan va presentar la seva dimissió el 5 de setembre de 1714); «Excmo. Señor: La Excellentissima Ciudad de Barcelona, Diputación y Brazo Militar, por deliberaciones que los tres Exmos. y fidelisimos Comunes uniformemente resolvieron el día 4 del corriente, que en consecuencia de las respuestas hechas por V. E. al recado que por escrito declaró á V. E. el embiado de la presente Ciudad, avisando á V. E. las deliberaciones que determinaron los Comunes el día 4 del corriente en orden á la proposición hecha por el oficial francés, que se repitiera la instancia á V. E. á fin de solicitar se dignara mandar bolver respuesta á la petición hecha por dicho oficial francés, expressando no consentir los tres Comunes á la insinuación hecha por el enemigo, no dudando que V. E. se servirá ejecutarlo, ó por si ó por el medio del General de día, como V. E. pareciere; que en caso de no assentir V. E., pone en su comprensión que no pueden dejar de extrañar los tres Comunes dificulte V. E. ejecutarlo, cuando siempre en semejantes casos lo ha V. E. practicado; hazíendo memoria á V. E. que fué muy notorio á V. E. que cuando los tres Comunes emprendieron esta defensa fué únicamente motivada de la justa confianza de que Dios nuestro Señor la bendeciría, como visiblemente se ha experimentado, por interessarse en ella el servicio de Dios, la justa causa del Rey nuestro Señor y la libertad de la Patria; sin hacer consideración á otros humanos medios, que esta misma resolución fué aprobada por todos los Coroneles y por V. E. mismo en el Consejo de Guerra tenido el día 16 de Mayo (Junio) en respuesta á la proposición hecha al Concejo por los Excelentísimos Señores Concelleres de la presente Ciudad ; que en consecuencia de aquella unánime resolución, se mantienen los tres Comunes inmutables, no obstante qualquier riesgo ó peligro que la suerte pueda ocasionar hasta derramar la última sangre de sus venas en defensa de la Ciudad, sin dar oydos á Capitulación.
El 1712, fou un dels Nobles i Jutges del Reial Senat nomenats per assistir a Milord Argyll en el trànsit de les tropes angleses des del camp de Cervera fins a les costes de Vilanova, Sitges i d'altres indrets. (NH3-459)
El 1712 fou un dels escollits per conferenciar sobre els punts que l'emperadriu comunicà als Diputats de Catalunya. (NH3-460)
El 24 de novembre de 1712 fou un dels tres escollits per conferenciar amb els tres designats per la cort: el comte Stampa, Domingo Aguirre i Josep Moret. (NH3-460)
El 18 de juny de 1713 s'escollí una comissió de 18 persones, 6 per cadascun dels Tres Comuns, a fi de conferenciar sobre la comunicació del Comte Stampa. La conferència dels Tres Comuns es reuní per primera volta el 25-feb-1713. (NH3-535) (NH3-680)
El 30 de juny de 1713 s'escollí una comissió de 27 prohoms, 9 per cadascun dels Tres Comuns, a fi de conferenciar sobre la Proposició de la Junta de Braços. (NH3-681)
El 9 de juliol de 1713, com a membre del Braç Militar de Catalunya, assistí a la Junta de Braços i es declarà partidari a la Guerra a Ultrança. Ees quedà per defendre Barcelona. (NH3-709-711)
Poques famílies del braç militar optaren per la resistència. El 1714 la desbandada cap a Mataró a se general. Els Copons de Malmercat, els Cordelles de Barcelona i els Copons de la Manressana (en Joan de Copons i de Falcó fou membre també de la Novena de Guerra i el seu germà, Jaume de Copons i de Falcó formà part de la Junta de Mitjants del Govern Provisional) van ser dels pocs nobles que optaren per la resistència
El 27 de febrer de 1714 es constituí la nova junta superior de general govern, la Junta 24ª de Guerra de Barcelona, que la Ciutat dividí en tres subjuntes: Junta 9ª de Guerra, Junta 8ª de Provisions, i Junta 7ª de Mitjans. En Felicià de Cordelles i de Ramanyer formà part de la Junta 9ª de Guerra.
El 4 de setembre de 1714, a les 15:00h, a la Casa dels Drets al Portal de Sant Antoni, es convocà una Conferència o gran Consell dels Tres Comuns a fi de decidir sobre la oferta borbònica de negociació; a més, també hi assistiren el Governador de Catalunya i el seu Tinent, i els membres dels Braços Generals que formaven la Junta 24ª de Govern. (NH4-348)
Salvador Sanpere i Miquel: Fin de la nación catalana 1905 pàg 512: "Reunión de los Comunes del 4 de septiembre juntábanse á la hora anunciada de las tres de la tarde, bajo la presidencia del Conceller en Cap, los seis concelleres Casanova, Feliu de la Penya, Sans, Vidal, Llaurador y Ferrer, los diputados y oidores de cuenta, excepción hecha de los del Brazo Eclesiástico, y Berenguer, que continuaba arrestado en su casa, Perpinyá, Grases y Saladrich; el presidente de la Nobleza, Conde de Plasencia; el gobernador de Cataluña y su teniente Torrellas y Senmenat, y Sayol de Quarteroni, y los asociados y representantes de los dos Comunes Militar y Real, Galcerán de Pinos, Marqués de Sentmenat, Fiviller, Conde de Tamarit, Feliciano Cordellas, José de Ribera, Juan de Copons de la Manresana, Jaime de Copons, Ferrer y Ciges, Flix, Llinás, Lledó, Teixidor y Sastre, Monnar, Mascaró, Jacinto Duran,..."
L’últim bàndol «dels 3 comuns»: "a les tres de la tarda de l'11 de setembre de 1714, quan es lluitava a les bretxes, curtadures i baluards del Portal Nou, Santa Clara, Llevant i Santa Eulàlia, deia: «... Sent l’esclavitud certa i forçosa, en obligació dels seus llocs de treball, [els Comuns ̋] Expliquen, declaren i protesten als presents i donen testimoni als venidors que s’han executat les últimes exhortacions i esforços, protestes comptant de tots els mals, ruïnes i desolacions que puguin sobrevenir a la nostra comú i afligida pàtria i de l’extermini de tots els honors i privilegis, que donant esclaus, juntament amb els restants enganyats espanyols i tots en esclavitud del domini francès; però, amb tot, es confia que tots, com a veritables fills de la pàtria, amants de la llibertat, acudiran als llocs assenyalats a fi de vessar gloriosament la sang i vida pel Rei, pel seu honor, per la pàtria i per la llibertat de tot Espanya ». Castellví
Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades. Els felipistes li confiscaren tots els bens.
. Jaume de Cordelles i Ramanyer
Era cunyat d'un general de l'Imperi, Georg Ignaz von Tattenbach,
Al 1704, amb el grau de Tinent Coronel i protector del Braç Militar, era el màxim comandant de la Coronela i alhora formava part dels nuclis conspiratius que preparaven l'aixecament militar contra el nou rei Felip V. Quan les tropes del Reichfeldmarshall Georg von Hessen-Darmstadt (Príncep Jordi) desembarcaren a Barcelona, el complot fou descobert i el virrei de Catalunya borbònic Velasco el desterrà de Barcelona.
Anà a Vic, i al 1705 s'uní a les forces que participaren en l'aixecament militar austriacista. Quan l'Arxiduc d'Àustria Carles III desembarcà a Barcelona, fou un dels nobles de l'aristocràcia catalana que li reté homenatge.
Durant l'Aixecament Militar Austriacista, el Lloctinent borbònic de Barcelona Velasco el desterrà de Barcelona per sospitós d'afecte a l'arxiduc Carles d'Àustria. (NH1-619)
El 21de març de 1706, va ser ascendit a Coronel del Regiment d'Infanteria nº8 "Ciutat de Barcelona". (NH1-623) (NH3-576)
L'1 d'abril de 1706 el rei Carles III el nomenà Governador de Montjuïc interí. (NH2-78)
Del 4 d'abril fins al 12 de maig de 1706, va defensar Barcelona del Setge borbònic situant el seu Regiment d'Infanteria nº8 "Ciutat de Barcelona" (450 homes) al baluard de Jonqueres.
Entre el 15 de desembre de 1710 i el 24 de gener de 1711 lluita al Setge borbònic de Girona
El 9 de juliol de 1713 es declarà favorable a la Guerra a Ultrança i es quedà a defensar Barcelona. (NH3-709-711)
Combaté fins al juliol de 1713 quan, ja greument malalt, hagué de presentar la renúncia i fou rellevat pel General de Batalla Francesc d'Asprer i Talric.(NH3-576) (NH3-690)
Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) Fin de la nación catalana (1905) pàg 164: "Los regimientos que aun nos falta nombrar tuvieron sus coronelas: el de la Ciudad, el general de batalla Francisco de Asprer, por renuncia de Cordelles en 25 de julio;"
Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) Fin de la nación catalana (1905) pàg 159: "Los 7 batallones de que se ha hecho mención eran de fuerzas regulares, y en ellos se incluyen el antiguo de la Diputación y el no menos antiguo de la ciudad de Barcelona; pero éste se reformó ahora por acuerdo del Concejo de Ciento del día 14 de julio, publicándose el Bando para su formación el 17. El regimiento de la Diputación no se encontró nunca en Barcelona: sólo estaba en ella el achacoso coronel Cordellas, que renunció á poco, y estaba á la sazón repartido entre Castell Ciutat-Seo de Urgell y Cardona, y se perdió con estas plazas".
Nomenà hereu a Josep de Copons i Esquerrer de Malmercat avançant-se a la possible confiscació dels seus béns.
Apareix en la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.
Els borbònics decretaren la confiscació de tots els seus béns, però no en trobaren a nom seu.
. Miquel de Cordelles i Ramanyer
Corts 1701, 1705, Coronel de Cavalleria, Governador de Montjuïc i Protector del Braç Militar.Regent de la real Cancelleria. Diputat militar per la Vegueria de Lleida.
L'11 de desembre de 1701 fou un dels firmants del Dissentiment General presentat per En Pere de Torrelles i Sentmenat, quedant bloquejades les Corts.
Tambè nomenà hereu a Josep de Copons i Esquerrer de Malmercat.
Avui dia només se'n conserven unes restes de parets cobertes d'herbes i matolls. Apareixen al km 19,3 de la carretera Terrassa-Talamanca-Navarcles. La primera menció del castell data de l'any 1023. Des d'aquesta època, el castell de Mura fou posseït per molts llinatges i és complicat de seguir l'entrellat dels seus senyors i castlans. El primer senyor conegut és Guitard de Mura. Al s. XIII passa a ser propietat de la família Guàrdia, que van engrandir i reedificar la fortalesa. Posteriorment, passà als Ponç i Armengou de Banyeres, i a mitjan s. XIII passa a ser propietat de la corona, i el rei En Jaume en feu donació a Guillem de Santa Fe. Més tard, en ple s. XIV, la corona el ven a Hug de Montcada, però a la mort d'aquest el rei Pere III el Cerimoniós revoca l'antiga donació i el passa a Pere de Planella, camarlenc reial. Al començament del s. XV, Martí I l'Humà adquireix de nou el castell per vendre'l a Ramon Sescomes. Aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles.
L'arxiduc Carles III d'Àustria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles en la guerra contra els francesos, li atorgà el títol de Marquès de Mura (1707). S'acaba en aquesta centúria l'època feudal i el castell de Mura queda abandonat i es va enderrocant, ja que aquest castell tenia poca importància com a edificació. Devia ser com una torre de guaita, més per a escamots de soldats que guardaven l'indret que per a habitatge sovintejat dels senyors.
El títol de Marquès de Mura passar al Copons de Malmercat pel matrimoni entre Isabel de Cordelles, filla de Felicià de Cordelles i Josep de Copons i Esquerrer.
El títol de Marquès de Mura no es perdé, ja que des del 1930 aquesta titulació nobiliària fou revalidada per un descendent dels Cordelles, en Ramon Dalmases, la família del qual encara n'ostenta la designació.
La masia de Cordelles
Els Cordelles tenien propietats a Cerdanyola. Hi ha un edifici senyorial amb una torre que porta el seu nom (la masia de Cordelles) que va passar a la nissaga dels Copons de Malmercat i posteriorment juntament amb el patrimoni dels Copons i Cordelles de Malmercat a la família Bielsa que i va fer les últimes reformes. A Cerdanyola hi ha el Passeig de Cordelles, un barri anomenat de Cordelles, Un Parc ...
(Coneguda amb aquest nom al menys des del s. XVII i antigament anomenada també "torre de Cordelles". El nom ve d'una important família de la noblesa que n'era la propietària. Al s. XIX, la família Bielsa (descendents dels Cordelles), hi va afegir el porticat a les quatre façanes que li dóna l'actual aspecte tan característic. A final de la dècada de 1920 va començar a urbanitzar-se el seu entorn, segons el projecte de Nicolau M. Rubió i Tudurí, que la va dissenyar seguint la filosofia de les "ciutat-jardí" noucentistes. El barri, pensat per a estiuejants, rep també el nom de la masia.)
Sepultura familiar
La casa de Cordelles tenien sepultura familiar a l'esglèsia parroquial de St. Pere de les Puelles de Barcelona. Allí també hi van se enterrats alguns del Copons i Cordelles de Malmercat.
