Georg Ignaz Erasmus von Tattenbach und Rheinstein

Era fill de Georg Sigmund, Graf von Tattenbach und Rheinstein * 17.02.1628 - † 1734i de Maria Anna Franziska von Gera † 19.05.1710

Els Tattenbach (més tard Rheinstein Tattenbach) eren una antiga familia noble catòlica de Baviera.

La línia dels Tattenbach de Baviera es remunta a Johann Christoph von Tattenbach. Va deixar tres fills, el segon, Wilhelm († 1661), va ser Gran Prior de l'ordre de Sant Joan. Després de la seva mort, els seus béns van ser transferits al seu nebot Gotard i després al seu fill gran de Johann Erasmus von Tattenbach un Rheinstein ((pare de Georg Sigmund). Johann Erasmus es va veure implicat en una conspiració d'hungaresos i croats contra l'emperador Leopold I d'Habsburg i va ser decapitat el 1671.

La relació de Georg Ignaz Erasmus von Tattenbach und Rheinstein (n 1650?) amb Catalunya s'inicià al 1695, quan vingué en el destacament del Feldmarshall alemany al servei de l'Imperi Georg von Hessen- Darmstadt (el Príncep Jordi) per defensar Catalunya contra la invasió francesa. En aquesta época era coronel.

En aquesta época va contraure matrimoni amb Isabel de Cordelles i Ramanyer.

Document sobre els Cordelles i Tattenbach

Relación del día cuarto de noviembre, primer día de los tres de máscaras que se hicieron a los años del rey nuestro señor Carlos II en Barcelona

Biblioteca / Arxiu:  A l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona hi consta un document de 40 folis (Id MCEM: 997) amb Signatura: Ms. A-92, Signatures antigues: 28 Data: 1698 c. Títol:  Relación del día cuarto de noviembre, primer día de los tres de máscaras que se hicieron a los años del rey nuestro señor Carlos II en Barcelona

L'obra, Relación o Memoria burlesca de les mascarades de 1698, és escrita en primera persona i s'adreça a un amic de l'autor, a qui aquest explica les seves aventures durant els tres dies de les festes, en un estil influït per Gracián. S'hi citen membres de la noblesa i ciutadans de Barcelona, que de vegades s'amaguen rere motius mitològics o literaris: entre d'altres, hi fan acte de presència els comtes de  Tattenbach -"Tetanpach" o "Tatempach"- (p. 1, etc.), Joan Olmera (p. 2), Josep Copons del Llor* ("un ignorante presumido, un ablador chismoso, un indigno de nombre de cavallero", ibíd.); "nuestro amigo don Francisco de Padellas" (p. 13); "el conde de [ratllat Darnius; interl. d'Armentens]" (ibíd.); "don Feliciano Cordellas" (p. 21); la marquesa d'Aitona i Josep de Pinós (p. 22); etc.

L'anònim esmenta una obra seva anterior sobre l'entrada del futur lloctinent Jordi de Hessen-Darmstadt (1697): "en aquella relación de diez pliegos de papel que a mandato de mi señora doña María Tereza de Cordellas y Puix [...] escriví para remitir a su señoría el año pasado, en la entrada de sereníssimo señor príncipe de Harmenstad" (p. 13).

L'autor sembla moure's en el cercle familiar dels Cordelles. Teresa de Cordelles i de Puig era muller de Miquel de Cordelles; un germà d'aquest, Felicià, fou membre de la Junta de Defensa de Barcelona durant la guerra dels Nou Anys, el 1697; una germana, Isabel de Cordelles, estava casada amb el comte Georg Ignaz von Tattenbach, que havia arribat a Catalunya rere el príncep de Darmstadt.

* Josep Copons del Llor era Josep de Copons i Armengol 14è Senyor de Llor, casat amb Caterina de Copons i de Cordelles, germana de la Marianna de Copons i de Cordelles.

La unitat militar de Tattenbach pertanyia al Príncep-Elector Imperial Maximilià Emanuel de Baviera, que la cedí a Carles II per ajudar-lo a aturar la invasió francesa. La unitat fou anomenada "Tercio de Tatembach" i signà la seva antiguitat amb data 4-ago-1695. Estigué en servei sempre sota el comandament de Georg Ignaz von Tattenbach fins 9-jun-1701, quan després de la mort de Carles II i l'entrada del nou rei francès Felip V, el Príncep-Elector Imperial en reclamà la seva repatriació.

Els altres 2 regiments que vingueren en el destacament del Príncep Jordi foren els anomenats "Regiment d'infanteria alemanya Konrad von Koch" i el "Regimient d'Infanteria alemanya de Francesco Caetani d'Aragona".

Retornat a Alemània, Georg Ignaz von Tattenbach fou ascendit al grau de General ( 14-set-1702). El febrer de 1704 intervenia al nord d'Austria en un seguit de batalles contra les tropes del kaiser fins que va haver de retirarse.

El 1705, después de la derrota de Baviera, abandonà el Príncep-Elector Maximilià i entrà directament al servei de l'Exèrcit Imperial amb el grau de Generalfeldwachmesiter (1-feb-1705) com a gobernador militar de la ciutat de Braunau. El novembre comandava 3 companyies d'infanteria i 5 regiments i va defensar la fortalesa contra els rebels. Finalment Branau va caure en mans dels rebels i ell quedà presoner i no recuperà la llibertat fins al 11 de gener de 1706.

El 1708 entra en servei de Carles III i amb el seu germà Philipp-Rudolf, desembarcà a Barcelona per defensar Catalunya contra la invasió francesa.

Carles III de Catalunya el nomenà Coronel del Regiment d'Infanteria nº4 "La Reina", i al 1710 fou ascendit al grau de Tinent Mariscal de l'Exèrcit Reial de Carles III (Feldmarshall-Leutnant).