La minicentral de Sall (Altron)

 

Estat d'abandonament ens que es trova actualment la mola de Sall. Font: Maria Griñó

 El poble d’Altron disposa d’una minicentral hidràulica de la qual avui en dia encara se’n conserva l’edifici i la maquinària. La minicentral, anomenada la central de Sall, es va construir juntament amb un molí fariner l’any 1924. Els promotors van ser Joaquím Moner de Casa Subirà d’Altron i Josep Bertran de Casa Betran de Surp, que van adquirir els drets de l’aigua d’una antiga concessió per a molins drapers.

Itinerari. Font: Maria Griñó.

La minicentral està situada en el punt on s’uneixen les aigües del riu d’Altron (també anomenat barranc de Pamano) i del Berasti (Riu de St. Antoni) i s’hi pot arribar seguint una pista forestal situada a l’esquerra de la carretera d’Estac encara que no hi ha cap rètol que ho indiqui. La vegetació està envaint les edificacions, la sèquia, el salt d’aigua.

L'alternador al fons i detall dels conductes per blat. Font: Maria Griñó

El llosat envaït per plantes trepadores ja s'ha obert i algunes bigues del sostre han cedit just a sobre d’on està ubicat la mola farinera. L’edifici roman obert amb perill de runa imminent. Està ple de pintades i ple de deixalles de tot gènere.

Llosat envaït per plantes trepadores. Font: Maria Griñó

 

Plànol de la primera planta de la minicentral. Font: Maria Griñó

La minicentral té dues plantes. Com ens mostra el plànol de la primera planta, podem observar com l’aigua del riu de St. Antoni arribava a la central mitjançant una sèquia. L’aigua arribava a la turbina mitjançant una rampa de pendent elevat. La minicentral utilitzava una turbina Francis, amb volant manual per a regular l’obertura d’aquesta, i tenia una potència instal·lada de 8 kW. En accionar-se la turbina, el seu eix transmetia el moviment a la mola i la feia girar per moldre el gra.


Detall de l'engranatge amb dents de fusta: Maria Griñó

El mateix eix feia rodar volants que mitjançant politges trametien la força per fer funcionar la maquinària complementaria del molí fariner. Mitjançant un sistema de politges incorporat a l’eix de la turbina, a la vegada que es molia el blat també es transmetia moviment mecànic a la sala contigua a la de la turbina, on hi havia un alternador SIEMENS, que transformava el moviment en electricitat.

Sales turbina, mola i alternador: la sala del fons, conté la turbina Francis, què transmet el moviment a la sala del molí i a la del alternador (habitació dreta) Font: Maria Griñó

Detall del mecanisme per moure les moles. Font: Maria Griñó

La minicentral disposava de dos transformadors, un per al transport de l’electricitat i l’altre per a subministrar electricitat al mateix edifici, ja que durant l’any hi vivia el moliner. Els transformadors estan situats a la segona planta, amb una habitació que quedava just sobre la turbina des d’on el moliner podia controlar-ne el funcionament.

Transformadors i volant: el volant manual regulava l’obertura de les pales de la turbina i es podia accionar des de la primera i des de la segona planta. Font: Maria Griñó.

La minicentral produïa llum pels pobles d’Altron, Sorre (quan encara no tenia minicentral), Rodés, Caregue i Escàs, i es va tancar aproximadament durant els anys seixanta. (projecte de línia d’alta tensió cap a Altron el 1967 i connexió d’Altron el 1969) Els propietaris la van vendre junt amb la concessió d’aigües a inversors (Compañía Mercantil Eléctrica de Altrón S.L) que pretenien construir-hi una minicentral de nova generació per a vendre l’energia a FECSA Endesa projecte que no s’ha dut mai a terme.

Línies de distribució de la central de Sall. Font: Maria Griñó

 L’estat de conservació de la maquinària en permetria una bona restauració però l’estat d’abandó en que es troba l’edifici amenaça amb la desaparició irreparable d’aquesta joia de la indústria pallaresa de principis del segle XX.