Els antics molins

 

L'aigua és un element indispensable per a la vida, sens dubte és l'element essencial i característic del nostre planeta. Qualsevol assentament humà al llarg de la història s’ha hagut d’instal·lar a prop de l’aigua. Però també per raó de la circulació constant a través del cicle hidrològic, l'energia cinètica continguda en el seu moviment i l'energia potencial associada als salts d'aigua fan d'aquesta una font d'energia renovable que els éssers humans aprendran a aprofitar.

 

Molins romans

Fins a començaments del segle XX es pensava que els molins d'aigua eren invenció de l'Edad Mitjana. De fet avui hi ha proves suficients de que els romans havien construit molins hidràulics. Són bastants els autors romans que parlen de molins d'aigua des del segle I al VII, (segons els autors clàssics els molins eren ja coneguts en el segle I a. de C. (Estrabón o Vitrubi) i segons Plini eren nombrosos els construits.

La confirmació va venir per l'arqueologia. Prop d'Arlés, a Berbegal, es va trobar abans de la Segona Guerra Mundial un gran complex “industrial” format per dues fileres de vuit molins hidràulics, instal·lats en un barranc per a aprofitar el pendent; la seva capacitat de mòlta era de tres tones de gra per hora, suficients per a abastir una població vuit vegades superior a la que tenia Arlés en època de Trajá. S'ha pogut comprovar que la data de la seva construcció és la segona dècada del segle II d. de C.

Molí de "En Chaplix" (Suïsa), cap al 70 a. de Crist. Aquarel·la de Brigitte Gubler, Zürich, reproduida per autorització de Daniel Castella.

A partir d'aquests descobriments els arqueòlegs pensaven que els enginyers romans també haurien construït petits molins, i la recerca va donar fruit ben aviat. El 1978, les restes d'un edifici construït amb maçoneria, de planta rectangular de dotze metres per vuit, van ser exhumats a Martres-de-Veyre (Puy-de-Dôme) prop d'un petit poblat de terrissaires. Datat entre el segle I i el segle II de la nostra era, aquest edifici era la versió reduïda i contemporània dels molins de Barbegal. (1)

Tot seguit un segon molí va ser descobert a principis dels anys 1990 a l'altiplà suís. Quan es feien obres en una autopista propera a l'accés a l'antiga ciutat de Aventicum es va descobrir tot un conjunt de vestigis d'una obra hidràulica. Aquest molí de nom gairebé gal "En Chaplix", era totalment de fusta, la qual cosa va permetre esbrinar amb molta presició el seu període d'utilització per dendrocronologia: construït al 57-58 després de J.-C., va estar abandonat una vintena d'anys més tard abans de progressivament quedar enterrat per la sorra. Gràcies a la humitat del subsòl, les seves infraestructures han estat preservades en gran part, permetent als arqueòlegs efectuar un estudi força complert. L'edifici va estar instal·lat sobre la riba d'un antic braç del riu, avui dessecat, molt prop de la via romana. Portada per un canal, l'aigua feia moure una roda de taules vertical disposada per fora del molí, la qual feia rotar un torn de dentat. Aquest torn dentat transmetia el seu moviment a un mecanisme que feia girar l'eix de les pedres de moldre disposades en la cambra de mòlta. El conjunt hidràulic funcionava en una estructura rectangular poc més gran que una cabanya de jardí. (2).

Des de llavors més d'una trentena de restes s'han descobert i continuen les troballes.

 

Antics molins al Pallars Sobirá

El Pallars Sobirà, ple de rius i corrents permanents d'aigua ha estat una zona privilegiada per a instal·lar-hi aquest tipus d'aprofitaments.

Al Pallars els molins hidràulics ja existien des de l’alta edat mitjana, però es a partir del segle XVII quan es produeix un extraordinari creixement i expansió numèrica per tot el territori.

El 1628 Segons la "Descripció del Marquesat de Pallars i del Vescomtat de Vilamur per Onofre Timbau (1628) (3) el nombre de molins al Marquesat eren 73 als quarters que pertanyien al Marquesat dels quals 4 pertanyien al quarter de Salás (Pallars Jussà).

A més al Vescomtat de Vilamur en relaciona 4: hi queda referit el molí "de panyos" de Soriguera, el el molí fariner de Freixa (recibe su excelencia 4 sueldos de senso todos los años que le responde [reverendo] T. Colomes por el molino de arina que posee en el término de este lugar.), el molí de Rubió i el molí de Montenartró.

"Memorial de todos los molinos que hay en el Marquesado:
En la villa y quartel de Sort dos que todos hacen censo a su excelencia .............2
En la villa y quartel de Perameia otros dos que también reconocen por directo senyor dellos a su excelencia, pagándole censo .........2
Ítem en la villa de Ribera y valle de Cardós veinte y dos, los dos estan por cuenta de su excelencia y los otros por la de algunos particulares y universidades, que los posseedores dellos algunos reconocen a su excelencia por directo senyor dellos y otros no, digo .... 22
En el medio quartel de la villa d'Escaló y lugares annexos a ella, el uno possehe Pe­dro Campi de la dicha villa, sin reconocer en nada a su excelencia y por privilegio, el otro los cónsules del lugar de Llaborsí que por él hasen cierto censo a su excelencia,
digo .................. 2
En la villa d'Esterri y valle de Aneu ya he dicho en la digreción deste quartel que son en número quareinta y uno los que allí ay, el uno de los quales ase a censo a su exce- . lencia y los otros no, disen que no tienen obligación pagar nada por ellos por que tienen privilegio, pero yo no le visto ........... 41
En la villa de Salás y quartel dos de arina y dos de azeite, los quales possehen el de la villa de Salás Juan Balust, y el otro los cón­sules del lugar de Ayramunt por los quales pagan censo a vuestra excelencia el de la arina y de Salás possehe Francisco Pesonada ....... 4
Los quales son en número ..... 73
Molinos de azeite en todo el marquesado no ay sino los dos sobredichos."

 

Font: M.LL. Cases - C.M. Marugan - M.I. Rabasa: Descripció del Marquesat de Pallars i del Vescomtat de Vilamur per Onofre Timbau (1628) . Lleida 2001

A aquest considerable nombre caldria afegir-hi els molins de Rialp i els de la Vall d'Àsua que pasarien de la dotzena, i potser més d'una trentena de molins aportarien la Vall Ferrera i la Vall de Burg, a més del molí de Gerri, la mola de Saberneda, la de Bresca (mola de Riu Major), la moleta de Roní, la mola de Romadriu, ...

Calculem que hi devia haver entre 130 i 140 molins al Pallars Sobirà a principis del segle XVII, una época en que el Pallars estava molt poblat (889 habitants només al quarter de Sort, 199 al de Peramea (3))

Font: Maria Griñó

Segons Onofre Timbau (Descripció del Vescomtat de Vilamur 1628) hi havia un molí de gra a Robió (Recibe su Excelencia de cada qual de los dichos siete vesinos media quartera de trigo, que le responden de censo todos años por el molino de arina que les asentaron los viscondes ...) pàg. 190

Funcionament

L’estructura constructiva és pràcticament idèntica arreu: una estança de petites dimensions inclosa dins d’una casa aïllada en un àmbit rural, que aprofita un curs fluvial proper, per petit que sigui. Quan el cabal d’un riu era excessiu, era molt costós fer un canal per desviar l’aigua i el risc de riuades que s’enduguessin les rescloses i els mateixos molins era més alt, per això, a vegades es preferia una riera de menys cabal i pendent fort. Pràcticament totes les rieres es van aprofitar per moure molins de tot tipus.

      

Font: Sorribes, R. "Les indústries tradicionals de muntanya"

A Catalunya el rodet de pales horitzontal amb un eix vertical per fer moure les moles és el més habitual i generalitzat. A Catalunya el tipus amb rodet vertical gairebé no es va utilitzar, ja que necessitava un cabal d’aigua important i regular per funcionar. Les moles es fabricaven a França, i s’exportaven arreu d’Europa gràcies a l’excel·lent qualitat de les calcàries de la zona, roques dures de color gris que les feien inconfusibles i singulars.

A aquesta activitat productiva que completava generalment el treball agrícola de la casa, s’hi van afegir, en alguns casos i més tardanament, nous aprofitaments dels recursos hidràulics, generalment una serradora. Destaquen avui dia pel seu estat de conservació, el molí fariner i serradora d’Àreu, ben restaurats i habilitats com a museu. Pel que fa als començaments de l’electricitat, aquest tipus d’instal·lacions van reconvertir-se sovint (o a la vegada, com és el cas a Àreu) en instal·lacions de generació d’energia elèctrica i aquest fet fou decisiu per a que molts d’ell es conservessin gairebé fins als nostres dies com veurem en el cas del Pallars Sobirà. (4)

La única relació-inventari dels molins fariners del Pallars que hem trobat és la que copiem a continuació i es basa, segons l’autor en dades de viatgers i estudiosos del segle XIX.

 

Molins Fariners al Pallars
Poble	Molins	Estat de conservació
Ainet de Besan	Diversos
Alins de Vallferrera	1
Altron	1	Resta edifici i Maquinària
Àreu	1	Resta edifici i Maquinària
Balestui	1
Bresca	1
Espot	3
Estac	1
Estaon	1
Esterri d’Àneu	Diversos
Farrera	2
Gerri de la Sal	1	Resta edifici i Maquinària
Isil	2
Lladorre	3
Llavorsí	4	Resta edifici i Maquinària
Peramea	2
Rialp	5
Ribera de Cardós	2
Sellui	1	Resta edifici i Maquinària
Son	1	Bon estat
Soriguera	2
Sorpe	1
Sort	2	Resta edifici
Tavascan	1
Tírvia	1
Tor	2
Unarre	Diversos

Font: SORRIBES, Ramon. "Les indústries tradicionals de muntanya” (5)

1) Anne-Marie Romeuf, « Un moulin à eau gallo-romain aux Martres-de-Veyre (Puy-de-Dôme) », Revue d’Auvergne, 92, 2, 1978, pp. 23-41

2)Daniel Castella, « Le moulin hydraulique gallo-romain d’Avenches “En Chaplix” », Cahiers d’Archéologie Romande, 62, 1994.

3) M.LL. Cases - C.M. Marugan - M.I. Rabasa: Descripció del Marquesat de Pallars i del Vescomtat de Vilamur per Onofre Timbau (1628) . Lleida 2001

4) Gil Perarnau i Prat: Estudi de l'energia hidráulica del riu Llobregat al seu pas pel Bergadà. (Treball de recerca 2n de Batxillerat 2005)

5) Quant a les dades recull informació de Madoz i de Candi. Les poques dades de l’estat de conservació són de l’autor. SORRIBES, Ramon. (1993) "Les indústries tradicionals a les comarques demuntanya”. . Generalitat de CatalunyaBarcelona