Els Constructors de centrals a mida

La família dels Vilá (Lluís Vilá i Pla, el seu pare Leandre i el seu avi Josep) va ser clau per a la electrificació del Pallars Sobirà. Atès que les grans companyies privades d'electricitat i l'administració pública havien decidit deixar al Pallars Sobirà a les fosques van haver de ser els propis pallaresos els que instal·larien les indústries a la mida dels seus escassos recursos i malgrat les traves administratives.

Els Vilá, eren una família de ferrers de Gerri. El rendiment d'una instal·lació hidroelèctrica precisa d'una turbina feta a mida d'acord amb la quantitat d'aigua i el salt des de la cambra d'aigües. Això és el que va fer que els Vilà reconvertissin el seu taller per a construir petites turbines a mida segons les característiques dels cursos d'aigua dels molins.

Desprès d'un estudi previ del medi, a la oficina feien els càlculs necessaris per a determinar el tipus d'instal·lació apropiada (Franci, Pelton, Caplan) així com les mides i les característiques de la turbina que si hauria de muntar.

Lluís Vilá Pla al seu taller Font: El País. 20 feb 1983 pàg. 50

Aprofitant l'aigua del Noguera que passa per Gerri van construir una mena de camp de proves per a provar la funcionalitat de les turbines que dissenyaven i construïen.

Tots eren autodidactes. A part dels escassos llibres tècnics que van poder obtenir, la seva formació venia de la pràctica quotidiana de construir i muntar, comprovar, reparar i millorar més de 80 molins hidràulics en terres pallareses des que de petits ja ajudaven al pare. Aquesta dedicació va convertir als Vilá en experts el seu ram i reconeguts per vàries invencions que milloraren considerablement en rendiment de les petites centrals. En Lluís Vilá cap als anys 70 va inventar un aparell electrònic que permet graduar automàticament la producció d’electricitat segons la demanda de consum. El mecanisme s’encarrega de passar l’energia no usada a un pannell de 6 resistències el qual la retorna quan li és sol·licitada. Aquest aparell permet que la central funcioni amb poca supervisió.

Lluís Vilá Pla Font: María Griñó

Aquesta tasca ha estat poc reconeguda. Tot i així el diari "El País" li va dedicar tota una plana a la secció d'economia de l'edició del 20 de febrer de 1983 (pàg. 50) (1). També ho va fer el diari "La Veu de Lleida", dues pàgines senceres de la seva edició del 7 de juny de 1987.(2)

El taller va estar funcionant fins als anys vuitanta. Quan finalment les línies d'alta tensió arribaren al Pallars Sobirà durant els anys setanta, els encàrrecs van minvar dràsticament. Als vuitanta la crisi energètica havia creat expectatives de tornar a posar en marxa minicentrals per tal de vendre la llum a la xarxa general però al final es van concretar en uns pocs encàrrecs i el negoci defallí.

 

(1) “Lluís Vilá Pla, nacido en Gerri de la Sal (Lérida), un autodidacta en la construcción de minicentrales hidráulicas cuyas reflexiones vienen avaladas por toda una vida de trabajo e investigación. Los Vilá, Lluís, su padre Leandre y su abuelo Josep, constituyen toda una tradición en los valles pirenaicos, donde más de ochenta pueblecitos y masías han podido disfrutar de las ventajas de la energía eléctrica gracias a la instalación de una pequeña central, por algún miembro de esta familia. Los vecinos de Escart, Arestuy, Santsebastià, Sarroca, Guils del Cantó, Tort, Perles, Gabarra, Sellui, Valldarques, Sallent, Manyanet, Bellpui y de otros tantos pueblecitos del Pirineo pueden atestiguar el perfecto funcionamiento actual de sus instalaciones hidráulicas. Desde principios de siglo, en que el herrero Leandre Vilá iniciara la transformación de los molinos de cereales en pequeñas centrales con la única ayuda de una forja, la técnica de los Viláha experimentado una sucesiva evolución hasta incorporar las aplicaciones más avanzadas de la electrónica.” El País 20 feb 1983 pàg. 50

(2) La Veu de Lleida. 7 de juny de 1987