Les moles hidràuliques del Pallars Sobirà

Web feta a partir del treball de recerca de batxillerat (2006-2007) de Maria Griñó i Albert Boneta de l'IES Hug Roger III de Sort: "El segle de la llum, mig Pallars a les fosques" que va ser guardonat amb els següents premis:

Tot els contingut i pàgines relacionades es pot copiar i publicar amb llicència GFDL

Nom del premi	Entitat	Premi
Premi Antoni Quintana i Mari	Societat Catalana de la Ciència i de la Técnica (SCHCT)	1r Premi
IV Premi ARGÓ	UAB	2n Premi
8è Premi UPC per treballs de recerca batx.	UPC	3r Premi
UDL Premis de Treballs de Recerca	U de Lleida	1r Premi
Gaspar Espuña	Fundació Gaspar Espuña CETTF	2n Premi
Premi del Col.legi d'Arquitectes a un Treball de Recerca	Col·legi d'Arquitectes de La Seu d'Urgell	1r àccesit
Premi José Cantero	Fundació Epson	1r Premi
Premi Bonaplata (Publicació)	Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya	Premi
Premi CIRIT	Generalitat de Catalunya	Premi

L’objectiu d’aquesta web: rescatar de l’oblit les indústries hidràuliques del Pallars Sobirà, un patrimoni força desconegut, fent un inventari lo més exhaustiu i complet possible dels molins fariners, serradores hidràuliques i minicentrals hidroelèctriques d’aquesta comarca.

 

Hem constatat que la comarca d’on provenia l’aliment energètic de Catalunya es va quedar tancada en sí mateixa en una economia d’autoconsum amb gairebé nul·la capacitat de participar en el desenvolupament que experimentava la resta del país a conseqüència de l’opció general per un model de desenvolupament industrial centralitzat a Barcelona que va deixar de banda i a les fosques al Pallars Sobirà. La situació d’aïllament del Pallars Sobirà, la relativa autarquia econòmica arribà fins finals dels anys seixanta.

Al llarg de la recerca ens hem adonat que la manca d’energia elèctrica afavorí el manteniment en funcionament dels vells molins hidràulics que transformaven en farina les collites dels pobles de la rodalia. Annexar alternadors, turbines i canonades als antics molins ajudà que continuessin en bon estat de funcionament molts d’ells quan a la resta del país feia dècades que ja havien desaparegut.

Aquest valuós patrimoni industrial conservat gràcies a les adverses circumstàncies de desconnexió i d’aïllament està actualment en seriós perill. Trenta anys després de la seva aturada els edificis sense cap mena de manteniment s’estan enderrocant. I això passa en un moment en que el model de turisme massificat de neu (similar al de sol i platges) trontolla i és fa més evident la seva component especulativa i poc respectuosa amb el medi ambient. Cal potenciar l’oferta de turisme cultural i, dins d’aquest, el turisme científic i el turisme industrial.