 |
 |
 |
|---|
|
|
|
|---|
Al Pallars Sobirà s’instal·laren des de principis de segle moltes minicentrals hidroelèctriques, que subministraven energia, de manera autònoma, a petits nuclis de població. Es tracta sempre de centrals fluents de molt poca potènciainstal·lada, que sovint havien estat construïdes aprofitant les instal·lacions d’un molí hidràulic. La majoria de minicentrals proporcionaren electricitat als seus respectius pobles i als del voltant fins al moment en que es van poder connectar a la xarxa general, cosa que en molts casos no passà fins als anys setanta o vuitanta. En cap cas significaren un atemptat ecològic donat que les obres d’envasament eren minúscules i normalment eren les mateixes que les del’antic molí fariner. A començaments dels anys setanta semblava que havia arribat la fi per a les antigues minicentrals. El pobles i cases es connectaven a la xarxa general i les minicentrals tancaven un rera l’altra.
Va ser a partir de la crisi del petroli de 1973 quan, a causa de la necessitat de l’optimització i diversificació de les fonts energètiques, es tornà a parlar de minicentrals. Les dues darreres dècades han estat marcades per la voluntat de les administracions energètiques de donar suport a la modernització d’antigues minicentrals o a la creació de noves. Això és ben palès en analitzar iniciatives com el “Programa de Posada en Marxa de Minicentrals Hidroelèctriques” que va tirar endavant la Generalitat de Catalunya en els anys vuitanta i el desenvolupament legislatiu relacionat amb la promoció de l’energia hidroelèctrica des de l’entrada en vigor de la Llei de Conservació de l’Energia 82/80, fins als diferents decrets de règim especial de generació elèctrica, que fixa la obligatorietat de compra de l’energia produïda i un seguit d’ajudes econòmiques i subvencions per a les centrals de fins a 5 MW (en dos trams, un de fix fins a 1 MW i un altre decreixent linealment fins als 5 MW). Això va generar una reactivació del sector que es reflectí en l’adquisició i registre de concessions hidràuliques i en la construcció de noves centrals o en la renovació i ampliació de les existents.(1)
Tanmateix, la seva activitat, pel que fa a la construcció i posta en funcionament de noves instal·lacions, s’ha vist reduïda en els darrers anys. El procediment administratiu que ha de seguir-se abans d’implantar una minicentral necessita d’una concessiód’aigua atorgada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, una llicència d’obres concedida per l’Ajuntament i d’una llicència ambientalatorgada també per l’ajuntament (encara que algunes s’han instal·lat sense seguir aquest procediment ). El Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015 ja no planteja la construcció de grans centrals hidràuliques ni minicentrals hidroelèctriques no fluents, donat el fort impacte ambiental que aquestes instal·lacions comporten sobre l’entorn i els escassos emplaçaments lliures que sónaptes per fer-ho (casos de sobrexplotació com és el del riu Llobregat ,on hi ha instal·ladesfins a 83 minicentrals, han estat denunciats davant les autoritats de la Unió Europea).
(1) Confederació Hidrogràfica de l’Ebre: http://iber.chebro.es/webche/raCriterios.aspx