La minicentral de Gerri de la Sal

 

Gerri de la Sal és un poble delmunicipi de Baix Pallars conegut generalment per les seves salines. Aquestes, que des de l’any 2000 han caigut en el desús, són les que van donar el nom a la vila. Fins fa més de vint anys, el poble de Gerri disposava d’un molí fariner al qual més endavant s’hi va adherir una minicentral hidràulica, que aprofitaven les aigües del riu Noguera Pallaresa.

Mola de Gerri. Font: Maria Griñó

Isidre Arnalot Carrera (germà del Tort d’Alòs), que ja havia construït la central de la Pobla el 1898, va proposarla construcció de la primera central de Gerri l’any 1905(1). El costaproximat de la maquinària i la instal·lació va ser d’unes 40.000 pessetes aproximadament. Tot i que els veïns contemplaren la possibilitat de fer una subscripció d’accions per tal de reunir aquest capital i crear una societat de particulars similar al Comú de Particulars de la Pobla de Segur (2), l’oferta de Isidre Arnalot va ser la que es va finalment dur a terme. El 1907, Isidre Arnalot es traslladà a viure a Cardona on hi muntà una central hidràulica per enllumenar la ciutat i traspassà el negoci de Gerri al seu germà Pere Arnalot Carrera (lo Tort d’Alòs).

Les dues moles farineres de la mola de Gerri. Font: Maria Griñó

La ubicació va ser junt al molí fariner de Gerri per aprofitar l’aigua de la sèquia que feia funcionar el molí. En conjunt la instal·lació industrial constava d’un molí amb dos volants i un conjunt de màquines complementàries, una sènia moguda amb aigua del canal que elevava l’aigua provenint de la font salada per tal de distribuir-la cap a les eres salineres i una minicentral hidroelèctrica. El molí funcionava amb una turbina Francis de control manual (només s’havia d’obrir i tancar el pas de l’aigua amb un volant per tal de regular-ne la velocitat).

Sínia de fusta que eixecava l'aigua al nivell de les salines. Font: Maria Griñó.

Més endavant, el 1925, Pere Arnalot va vendre el molí i la minicentral a un moliner de Serradiu (Aragó), Maximiliano Montoliu. El nou propietari i el seu fill, Ramón Montoliu, van fer al 1935 un seguit de renovacions per tal de modernitzar la minicentral hidràulica. La minicentral renovada tenia una potència màxima de 50 kW.

Subministrava energia elèctrica als pobles de Peramea, Masies de Llaràs, Pujol, Canals, Peracalç, Enseu, Baén, Useu, Bresca, El Comte i Gerri de la Sal.

Línies de distribució de la central de Gerri. Font: Maria Griñó

En la darrera etapa es van anar instal·lant comptadors a cada casa. Durant els anys setanta, abans del tancament de la central, els preus del kWh de llum i de força eren similars als que cobraven FECSA o ENDESA.

Transformador de la línia Gerri-Peramea. Font: Maria Griñó

El desviament de l’aigua del riu cap a la minicentral es feia al pont del barranc d’Ancs. L’aigua arribava a la minicentral mitjançant un canal de derivació amb sobreixidors (unes canalitzacions més baixes situades a les bandes del canal per tal que quan l’aigua sobresurti del canal, aquestes la retornin al riu). Després de passar per les comportes, l’aigua es desviava en dos toveres subterrànies per arribar a les dos turbines (la del molí i la de la minicentral).

Canal i comporta . Font: Maria Griñó

La minicentral utilitzava una turbina Francis que utilitzava un regulador hidràulic per a l’orientació de les pales de la turbina. La turbina transmetia el moviment al seu eix, que, mitjançant un seguit de politges i corretges arribava a l’alternador. L’alternador era de l’empresa SIEMENS d’Alemanya i disposava d’un regulador de tensió. L’energia sortia a través d’ell a alta tensió, a 2.000V, per tant, no calia utilitzar un transformador per a elevar la tensió per a la distribuir-la als punts de consum, ja que les distàncies eren curtes i amb 2.000V era suficient. Tot i això, la minicentral disposava d’un petit transformador per a la minicentral i per a la casa del propietari.

 

Alternador SIEMENS. Font: Maria Griñó

Regulador hidràulic amb politges i corretges. Font Maria Griñó

En Felip Montoliu Baró, fill del propietari i l’últim saliner de Gerri de la Sal, va rebre en herència el molí i la minicentral i va continuar tenint-ne cura fins el seu tancament.

L’any 1977, en Felip es va veure obligat a tancar la minicentral, ja que aquesta no tenia suficient potència per a subministrar els pobles (la demanda de l’electricitat havia augmentat) i la companyia de FECSA no va voler col·laborar en les reformes. En Felip, que avui dia encara conserva la concessió d’aigua atorgada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, va vendre a FECSA el dret per a produir electricitat, les línies elèctriques, les torres d’alta tensió i els transformadors, i va passar a treballar per a la companyia de FECSA.

Felip Montoliu Baró, antic propietari del molí fariner i la minicentral hidràulica, i l’últim saliner de Gerri de la Sal. Font: Maria Griñó 

Per altra banda, el molí hidràulic va continuar molent farina i pinso fins a la riuada de l‘any 1982, la qual va afectar a les poblacions de la vora del riu Noguera Pallaresa.

L’estat de conservació del complex industrial és força bo gràcies a la dedicació i cura del senyor Felip Montoliu que ha fent recentment obres de conservació de l’edifici.

(1) AHCS Actes de l’Ajuntament de Gerri.Doc 403 Acta del 23/4/1905 Annex 18

(2) El Comú de Particulars de la Pobla va ser creat el 1834 per un grup de veïns per a gestionar un molí fariner que després adquiriren. El 1919 comprà la vella minicentral elèctrica de la Pobla