La minicentral de St.Antoni (Rialp)

Història

Rialp ha estat un dels pobles més industrials del Pallars Sobirà. La formació rebuda pel jovent del poble a càrrec del convent de monjos Pauls i devia tenir a veure. Aprofitant la força motriu que subministrava el riu de St. Antoni havien funcionat fins a tres batans, una serradora i un molí fariner. Hi va funcionar una fàbrica de llana i cànem fins a la guerra civil i eren molt preuats per tota la comarca els seus llençols de cànem. La documentació sobre Rialp sembla que es va perdre per una inundació del local que feia les funcions d'arxiu.

El poble de Rialp disposà d’una minicentral hidràulica situada on hi havia l’antic molí del poble. Ignàsi Casimiro Gaiò, veí de Sort, havia aconseguit els drets de l’aigua al final de la sèquia del comú de Rialp (de 6 hores alternants amb els regants) per real ordre del 1900 i instal·là una minicentral durant aquella dècada per a ús particular (1). Manel Capdevila Lluís, veí de Rialp la comprà i el 1925 projectà ampliar-la i presentà una instància a l’Ajuntament de Rialp per a “dotar de alumbrado público esta villa o sea instalarlo en mejores condiciones que lo está en la actualidad ...” amb una curiosa clàusula: “ que por todos los paros de luz siempre que no sean debidos a fuerza mayor, como tempestades, inundaciones, etc. Capdevila se obliga a abonar el tanto por ciento del recibo por el tiempo que la misma faltare” i manifestava que “en garantia del contrato quedaba asegurado a favor del Ayuntamiento el edificio o central que se está construyendo”.(2) El cas és que segons la documentació consultada la central de Sort seguia subministrant corrent a Rialp a principis dels anys cinquanta.

Turbina Francis vella. Font Albert Boneta

Turbina Francis nova i alternador. Font Albert Boneta

En l’actualitat el municipi de Rialp disposa d’una altra minicentral hidroelèctrica que aprofita l’energia hidràulica del riu de Sant Antoni. La minicentral de St. Antoni va ser construïda per l’Ajuntament de Rialp l’any 1958 i només constava d’una turbina Francis. Per aquell temps la producció d’energia elèctrica era destinada a l’enllumenat del poble de Rialp. Durant els anys seixanta l’Ajuntament de Rialp va aturar el funcionament de la minicentral. La tornada a posar en marxa no va ser fins després de la riuada de 1982, i a partir d’aquest moment l’Ajuntament de Rialp passà a vendre l’energia a la companyia FECSA Endesa. L’any 1994 es va construir una segona turbina, també Francis com la primera, i que funcionava simultàniament amb la primera. Actualment, la turbina vella sempre està en funcionament i la segona, la nova, s’engega i s’apaga depenent del cabal del riu.

Funcionament

La minicentral de Rialp disposa de dues turbines Francis que funcionen simultàniament quan hi ha suficient cabal d’aigua, per tant el funcionament serà pràcticament el mateix en les dues turbines. L’aigua realitza un recorregut de 500m i mitjançant el canal de derivació i unes toveres forçades (que passen de mesurar 1m de diàmetre, a l’inici, a 40cm al final de la tovera) es conduïda fins a les dues turbines Francis d’eix horitzontal. Desprès de passar per les turbines l’aigua retorna al riu pel canal de desguàs. L’energia cinètica es transforma en elèctrica als alternadors. La potència instal·lada és aproximadament de 200 kW a la turbina més vella (la que sempre està en funcionament) i de 100 kW a l’altra turbina (que es para i s’engega en funció del cabal del riu). La turbina més vella utilitza tres quadres de comandament pel control de la minicentral: el quadre de maniobra (mostra el nivell de l’aigua, els comptadors, el sistema antibloqueig, etc), el quadre de proteccions i el quadre de la línia elèctrica. En canvi, el comandament de la segona turbina funciona amb ordenador, és mol més nou i disposa de sistemes més moderns.

 

(1) AHCS Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Rialp. Pàg. 57-b

(2 )AHCS Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Rialp. Pàg. 57-b