La minicentral de Soriguera (La mola del Sastre)

 

Edifici de mola farinera i minicentral hidràulica de Soriguera. Font: Maria Griñó

Al poble de Soriguera, capital de municipi, hi ha una minicentral hidràulica, la qual aprofitava les aigües del riu del Cantó i del barranc de Coma-Sarrera. La minicentral està situada entre el poble de Soriguera i Llagunes, només s’hi pot accedir per un camí a peu i actualment està en runes. Antigament havia sigut un molí fariner i més antigament un molí bataner. (Onofre Timbau: Descripció ... pàg. 189).

Alternador de la mola de Soriguera. Font: Maria Griñó

La minicentral va ser construïda durant els anys vint per un senyor de Vilamur, Ermenegildo Peña (Gildo) de casa Saballs de Vilamur, el qual havia treballat a la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella, i gràcies als beneficis que hi va obtenir va poder construir-la. La va ubicar al costat de l’antiga mola del Sastre de Soriguera, al barranc de Llagunes. Al principi la minicentral donava llum als pobles de Soriguera i Llagunes i el cobrament de la llum es feia mitjançant el pagament d’una quantitat fixa mensual per part de cada casa depenent de nombre de bombetes instal·lades.

Basa gran de la mola de Soriguera. Font: Maria Griñó

Més endavant, es va fer una bassa més gran per poder augmentar la potència de la minicentral i d’aquesta manera proporcionar llum a més pobles. A partir d’aquest moment la minicentral va passar a donar llum a les cases de Llagunes, Soriguera, Malmercat, Tornafort, Puigforniu, Lleveners (masia situada sota el poble de Puigforniu) i Vilamur.

Línies de distribució de la central de Soriguera . Font: Maria Griñó

De les instal·lacions elèctriques dels interiors de les cases, del cablejat, dels pals de les línies elèctriques, de les torres d’alta tensió o de la instal·lació dels transformadors a cada poble, se n’ocupava l’Ermenegildo Peña i el seu nét. Encara que quan es requeria més mà d’obra (com en la construcció dels pals de la línia elèctrica i de les torres elèctriques), llogaven a gent del poble a canvi de llum gratuïta o de certs pagaments.

Rudimentari quadre de comandament. Font: Maria Griñó

Més endavant, el cobrament de la llum es va passar a fer amb comptadors individuals, que s’instal·laven a cada casa. Les cases que consumien més llum pagaven aproximadament unes tretze o catorze de les antigues pessetes a l’empresa elèctrica de l’Ermenegildo. Després de la Guerra Civil, l’Ermenegildo li cedí en herència al seu nét Joan Peña Ubach la minicentral hidràulica. En Joan continuà amb la feina del seu padrí fins al tancament de la central.

Joan Peña Ubach de Casa Saballs. Font: Maria Griñó

Quan les línies de la llum de FECSA arribaren als pobles del municipi de Soriguera, aproximadament l’any 1972, en Joan va pensar en reformar la minicentral, que ja era molt vella, per tal de poder vendre els kilowatts produïts a la companyia de FECSA. Per a fer les reformes, en Joan va demanar un seguit de crèdits a l’Ajuntament de Soriguera, el qual, amb la intervenció d’alguns veïns del municipi, va denegar-li els crèdits i el Dret de les Aigües, amb l’argument de que el sector pagès necessitava l’aigua per a la producció agrícola.

Esquema del camí de l’aigua fins a la minicentral: els primers anys la sèquia desvia l’aigua que després s’acumula a la bassa petita i baixava per uns canals subterranis fins a la minicentral. Amb la renovació de la minicentral es va construir una cambra de càrrega més gran (bassa gran) i l’aigua era conduïda des de la bassa fins a la central per una canonada forçada. Font: Maria Griñó.

A partir d’aquest moment, al no poder reformar la minicentral, en Joan es veié obligat a tancar la minicentral.

La minicentral funcionava amb una turbina Pelton a la qual li arribava l’aigua per uns canals subterranis els primers anys de funcionament, i per unes canonades forçades, que baixaven quasi bé des de Llagunes, els anys següents. L’alternador de la minicentral, fabricat a Frankfurt, segons l’últim l’inventari d’instal·lacions de 31/12/1980 (1) tenia una potència de 24 kW, produïa electricitat a 110 V i el transformador la transformava a 3000 V per a poder distribuir el corrent als pobles mitjançant un cable de ferro de 7 mm2 de secció a través de 8 línies amb una llargària total de 36 km.

La forma d’accedir-hi és per un camí o sender que antigament connectava Soriguera amb Llagunes i que segueix el barranc de Llagunes.

Itinerari. Font: Maria Griñó.

L’estat de conservació és ruïnós. De l’edifici tota una part ja ha caigut. Només resta el cobert de la sala de l’alternador però donat l’estat actual no pot tardar a caure.

A la carretera que porta a Llagunes encara es pot veure les runes d'un antic molí fariner que aprofitava la força de l'aigua del barranc de Llagunes.

 Mola de Llagunes. Font: Maria Griñó.

 

(1) Segons documentació tècnica facilitada per Joan Peña Ubach