 |
 |
 |
|---|
|
|
|
|---|
La minicentral de Sort
Història
Actualment, Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà, disposa de tres minicentrals hidràuliques que aprofiten l’energia de les aigües del Noguera Pallaresa. Només dos estan en funcionament. En la tercera, la més antiga, està previst construir-hi un museu.
La primera minicentral de Sort, que disposava d’una turbina Francis, va ser construïda per Isidre Arnalot l’any 1905 i la va vendre al seu germà Pere Arnalot Carrera (el Tort d’Alòs, una casa molt rica i emprenedora de la Vall de Cardós) l’any 1907. La minicentral proporcionava llum a Sort, Olp, Pernui i Rialp. A més a més funcionava com a molí fariner. Aquestes instal·lacions van ser adquirides el 21 de febrer de 1921 per 112.500 pessetes per la “Sociedad Productora de Fuerzas Motrices” creada i presidida per l’industrial i polític Emili Riu i Periquet, nascut a Sort, home amb una gran visió de futur que havia descobert les enormes possibilitats energètiques de l’aigua acumulada als llacs de la Vall Fosca.(1)
Les relacions de la Productora de Fuerzas Motrices i l’Ajuntament de Sort es van anar deteriorant a causa del cost, la mala qualitat del servei i l’endeutament creixent (a l’acta de juny de 1927 l’ajuntament, del qual n’era l’alcalde Latzar Cibís, es negà a reconèixer un deute de 2.500 pessetes, encara que reconegué endarreriments de rebuts des de l’abril de 1923 per un total de 2.029,25 pessetes, es negà la seva inclusió als pressupostos del municipi) (2) . L’Ajuntament de Sort va decidir finançar amb la venda de la muntanya comunal de Sort, Costa Negra (56.556 pessetes invertides en valors de l’Estat i dipositades al Banc d’Espanya ) les obres necessàries per a portar aigua corrent al poble, la construcció del clavegueram i la construcció d’una nova central elèctrica municipal.A l’acta de l’ajuntament del 23 d’agost de 1928 s’acordà pagar 999 pessetes a la Hidràulica de l’Ebre per a tasques del projecte de la nova central i urgiren fer el que convingués per tal d’agilitar la tramitació de l’expedient per a la concessió del salt d’aigua per a dita nova central.(3)
El 8 de desembre de 1928 però, l’Ajuntament de Sort canvià sobtadament d’estratègia i decidí arribar a un acord amb la “Productora de Fuerzas Motrices” per a la compra de la central existent. Aquesta societat va vendre finalment la central al municipi de Sort el 18 de juny de 1929 per una suma de 140.000 pessetes que l’ajuntament es comprometé a pagar (una part amb el dipòsit del Banc d’Espanya procedent de la venda de Costa Negra, i gestionant un emprèstit per la resta).(4)
L’ajuntament nomenà com a primer administrador del nou “servei municipalitzat” a Alfons Sostres Aytés, amb un sou de 60 pessetes mensuals; com a electricista a Eugeni Farré Bringué, amb un sou de 200 pessetes mensuals, més el dret a cultivar un hort en terrenys de la central; i com a vigilant de nit a Ramon Caselles Barbal, amb un sou de 68,05 pessetes mensuals amb dret a pis i hort a la central. (“ ... teniendo la obligación de dar y quitar la corriente que da luz a Sort y a pueblos a la hora que le designe el Ayuntamiento)(5)
A l’acta del 24 de juny de 1929 es van decidir les tarifes que es cobrarien i que anaven dividides en quatre categories:
Tarifa 1:(sense comptador) Als veïns de Sort una bombeta de 15 W 1,5pessetes (no s’admetrà més d’una bombeta en el mateix domicili) i als dels pobles 1,71 pessetes.
Tarifa 2: (amb comptador) a 0,6 pessetes/kWh i 0,35 si es passava dels 15 kWh. (als pobles un plus de 0.1 pessetes per kWh)
Tarifa 3: Calefacció fins a 40 kWh 0,2 pessetes/kWh, a partir dels 40 kWh, 0,15 pessetes/kWh
Tarifa 4: Força motriu a 0,35 pessetes/kWh. a partir dels 60 kWh, 0,25 pessetes/kWh(6)
Quan es va municipalitzar la central hi havia la pretensió de reformar-la de manera que es pogués bombejar l’aigua del Noguera fins a un dipòsit elevat per tal d’abastar amb aigua corrent acanalada al nucli urbà però sembla que això es va fer més tard.(7)
El 1950 a l’acta de comprovació e inscripció al registre de la indústria elèctrica es fa una descripció de les característiques de la central:
Cabal: 3.000 l/s amb un desnivells de 6,5m.
Alternador de 100 kW a 220/127V trifàsic amb una freqüència de 50 rev./seg.
Sub-estació trifàsica amb un transformador de 110 kW a la tensió de 220/6000V x 3 que alimentà les línies de Rialp, Pernui i Ribera de Montardit.
En total la central de Sort donava energia a: Sort, Rialp, La Bastida, Olp, la Borda Xica, Pernui, la Guixera de Baltasar (a la sortida de Sort), Pujalt iBresui.(8)
Politges i eix de la turbina Motor asíncrono i volant manual Font: Els autors
El 1951 es va decidir encomanar un projecte per a reformar la central per augmentar-ne la potència fins a 250 kW, la qual cosa implicava modificar la presa per a augmentar el salt.(9) L’estudi justificatiu per a la ampliació i reforma de la central de Sort està datat el febrer de 1952, quan era alcalde Ramón Aités Pla. El desembre de 1952 es comprà una turbina hidràulica “Hélice Lawaczeek” i regulador automàtic que no arribà a Sort fins al maig de 1954 i va costar 260.637 pessetes (inclòs el transport).
Línies de distribució de la central de Sort. Font:Maria Griñó
El 1956 es va desmuntar l’antic molí fariner que havia funcionat fins al febrer de 1953, per tal de construir la segona minicentral que al igual que la primera disposaria d’una turbina Francis que augmentaria la potència de la central des de 100 kWa 250 kW.
La central anirà ampliant la xarxa elèctrica per tal d’abastar la majoria de pobles i llocs al voltant de Sort. El 1966 els transformadors instal·lats eren: (10)
Lloc
Transformadors
Tipus
Potència
Central de Sort
Siemens
250 kW
Central de Sort
Siemens
250 kW
Sort – Av. Diputació
Siemens
100 kW
Sort – Av. Diputació
Siemens
90 kW
Sort - Asserradora de Feliciano
Siemens
75 kW
Sort - Riuet
Siemens
50 kW
Sort - Riuet
Siemens
75 kW
Olp
Siemens
7 kW
La Bastida
Siemens
15 kW
Borda Xica
Siemens
5 kW
Pujalt
Siemens
5 kW
Bresui
Siemens
3 kW
Castellviny
Siemens
2 kW
Montardit de baix
Siemens
3 kW
Font: Arxiu Històric Comarcal de Sort. Fons Central Elèctrica
El 1968 es van haver de fer obres d’urgència per a la reparació i condicionament de la presa, el canal i les instal·lacions de la central malmeses per una riuada. El total de les despeses pujà a 1.359.915 pessetes i l’Ajuntament de Sort va haver de demanar un préstec de 1.500.000 pessetes a vint anys i imposar una contribució especial de 300.000 pessetes als veïns de Sorten cinc mensualitats.(11)
El setembre de 1968 per tal de pal·liarla insuficiència de la potència que subministrava la central per a abastar la demanda, es va fer un projecte per a la connexió a la xarxa elèctrica de FECSA. (Projecte de línia d’alta tensió de 25.000 V a estació transformadora, amb longitud de 303 m per a la connexió a la línia Llavorsí-Baro)(12)
El 18 de novembre de 1982 les poblacions situades a la vora del Noguera Pallaresa es van veure afectades per una gran riuada. A partir d’aquest moment les minicentrals van passar a produir electricitat per vendre-la a la companyia FECSA Endesa.
La tercera minicentral, que utilitza una turbina Kaplan, va ser construïda per l’Ajuntament de Sort l’any 1987.
Avui en dia, les dues minicentrals que estan en funcionament (les més noves) són propietat de l’Ajuntament de Sort, que ven l’electricitat a FECSA Endesa i amb la qual obté uns guanys aproximats d’uns 9.000 € mensuals, els quals són destinats a l’enllumenat públic.
Funcionament
A continuació farem una breu explicació del funcionament i dels trets principals de cadascuna de les minicentrals que disposa el municipi de Sort. Primer descriurem la més antiga (tal i com funcionava en els temps en que estava en funcionament), després la segona que es va construir i per últim la més nova i moderna.
· Primera minicentral
L’aigua del riu era desviada per un canal de derivació que la conduïa fins a la turbina. Una part d’aquesta aigua era utilitzada pel consum mitjançant un sistema de bombeig d’aigua potable per abastar la població. La minicentral disposava d’una turbina Francis d’eix horitzontal i élix fixa. Mitjançant un sistema de plaquetes disposades al voltant de la turbina i controlades per un volant manual situat a la part superior de la turbina, els àleps de la turbina es podien ajustar segons el cabal d’aigua que circulava. Un cop l’aigua havia passat per la turbina, el treball mecànic arribava fins a motor mitjançant un sistema de politges i corretges de cuir. La minicentral disposava d’un motor asíncrono fabricat a Suècia, que a partir d’un excitatriu(una dinamo de CC) donava corrent al rotor, el qual formava un camp magnètic per tal de que l’estator pogués sincronitzar. Aquesta feina resultava una mica complicada perquè no es disposava de reguladors de temperatura. La potència de la minicentral era de 100 kW i transformava l’energia a 6.000V.
Un treballador havia d’estar les vint-i-quatre hores a la minicentral perquè no es disposava dels automatismes i dispositius de seguretat que utilitzen la majoria de minicentrals actuals.
Tornar a dalt
· Segona minicentral
L’aigua del riu derivada en el canal, després de passar pels reixats i quedar-se neta de fulles i brossa, arriba a la cambra de càrrega, on adquireix energia potencial en el desnivell i és conduïda a la turbina. La turbina és una Francis d’eix horitzontal amb cambra oberta i està composta per uns colzes que condueixen l’aigua i una hèlix fixa composta per un sistema de plaquetes orientables segons el cabal de l’aigua. L’orientació de les plaquetes, a diferència de la primera minicentral on es feia manualment mitjançant un volant, es fa automàticament mitjançant un pistó que està connectat a una sonda controladora del nivell de l’aigua. Després de passar per la turbina l’aigua es retornada al riu mitjançant el canal de desguàs. L’energia mecànica que s’ha assolit a la turbina arriba a l’alternador mitjançant un sistema d’engranatges, politges i corretges. Les corretges transmissores del moviment, a diferència de la primera minicentral on eren de cuir, són sintètiques per tal d’evitar problemes de dilatació. Un cop arriba l’energia a l’alternador, una dinamo electrònica sincronitza amb la xarxa i transforma a 25.000V. La potència instal·lada de la minicentral és aproximadament d’uns 300kW. El comandament de la minicentral és totalment automàtic i es fa mitjançant els quadres de comandament que controlen tot el funcionament de la central, les avaries i la seguretat.
Eix, politja, corretja i engranatges.(pistó regulador de les pales a l’obertura de la turbina) Font: Els autors
· Tercera minicentral
L’aigua que prové del canal de derivació i que ja ha passat pels reixats de neteja, realitza un salt de 7,8m i actua a gran velocitat i pressió, mitjançant una tovera, sobre la turbina. La minicentral utilitza una turbina Kaplan d’eix vertical. A partir d’un multiplicador s’augmenta la velocitat giratòria dels eixos i es passa de 500 rpm a 1000 rpm. El treball mecànic es conduït directament a l’alternador mitjançant un motor síncrono. La sincronització trifàsica amb FECSA Endesa es fa a 25.000 V. La minicentral te una potència instal·lada aproximada d’uns 298 kW. A l’aigua que ha passat per la turbina se li aplica un sistema de refrigeració mitjançant un sistema hidràulic (que utilitza unes bombes d’oli) per tal de refredar-se del calentament que ha patit al mutiplicador i poder retornar al riu pel canal de desguàs a la temperatura en què es trobava inicialment. Els sistemes de comandament i control que utilitza la minicentral són molt moderns i el control es fa per ordenador.
(1) Annex núm. 1. AHCS Fons Central Hidroelèctrica de Sort.
(2) Annex núm. 2. AHCS Fons Central Hidroelèctrica de Sort.
(3) Annex núm. 3. AHCS Fons Central Hidroelèctrica de Sort.
(4) Annex núm. 4. AHCS Fons Central Hidroelèctrica de Sort.
(5) Annex núm. 5. AHCS Fons Central Hidroelèctrica de Sort.
(6) Annex núm. 6. AHCS Fons Central Hidroelèctrica de Sort.
(7) Annex núm. 25. Fotografies de la minicentral de Sort
(8) Annex núm. 7. AHCS Fons Central Hidroelèctrica de Sort.
(9) Annex núm. 8. AHCS Fons Central Hidroelèctrica de Sort.
(10) Rialp ja no està relacionat perquè ja havia instal·lat la seva pròpia minicentral.
(11) Annex núm. 9. AHCS Fons Central Hidroelèctrica de Sort.
(12) Annex núm. 10. AHCS Fons Central Hidroelèctrica de Sort.
