La minicentral de Tírvia

Aquesta minicentral es va instal·lar junt a la carretera cap a Àreu aprofitant les instal·lacions d'una antiga mola farinera. Avui dia l'Ajuntament ha arrendat l'edifici a un fuster que hi ha instal·lat un taller de fusteria. Tota l'antiga maquinària ha estat desmuntada. Riu amunt però encara existeix part del canal que conduïa l'aigua fins a la turbina.

Edifici de la mola de Tírvia i el transformador. Font: Maria Griñó 

El primer intent de construir una central hidroelèctrica a Tírvia, segons una escriptura de venda,(1) va venir de la ma del soci i cunyat de Emili Riu i Periquet (2), l’advocat Cristòbal Massó Escofet (autor prolífic que també publicà un “Tratado de la legislación de aguas públicas y privadas” el 1948)

Per contracte privat entre Antonio Orteu Carrera i Cristóbal Massó Escofet, Orteu va cedir a Massó, en forma d’opció de compra per a un període de quatre anys, el dret a utilitzar íntegrament les aigües que A. Orteu derivava per al seu molí de Tírvia del riu Noguera de Vallferrera, obligant-se el Sr. Massó a cedir l’equivalent a 10 CV de força durant el dia al Sr. Orteu perquè pogués continuar fen anar el molí fariner.

L’objectiu del Sr. Massó era el de instal.lar l’enllumenat elèctric a Tírvia.

A petició del Sr. Massó es podia elevar aquest contracte a escriptura pública.

El Sr. A. Orteu es negà a formalitzar en escriptura aquesta venda i el Sr. Massó el portà a judici. Finalment es va fer l’escriptura de venda el 10 d’abril de 1919 per una suma de 1.500 pessetes i el compromís de subministrament (24 hores) de 10 CV al molí de A. Orteu i també la instal·lació d’una dinamo adequada a la potència que el Sr. Massó haurà de subministrar. (aquest compromís es valorà en 5.000 pts.)

L’operació però sembla que al final no es va dur a terme per que el molí i la central estava en mans de Antònia Orteu Ordí (el seu marit era Jaume Masa Roig) el 16 de març de 1942.

Itinerari per accedir a la mola de Tírvia. Font: Maria Griñó

Característiques de la instal·lació:

El canal de captació era d’un 200 m de longitud. L’alçada útil del salt era d’uns 6 m. i el cabdal mitjà era d’uns 300 l/seg. Una cambra d’aigua d’on passa a alimentar els rodets de les moles farineres i la turbina de la central elèctrica.

Una turbina de tipus horitzontal antiga, un eix de transmissió i dues politges, un alternador monofàsic de 15 kW i 120 Volts que deriva el corrent a un quadre de comandament integrat per un reostat de camp, dos fusibles de bornes, un interruptor monofàsic de 125 Ampers, un voltímetre de 150 Volts i un amperímetre de 130 Ampers des d’on el corrent passa a un transformador sec amb refrigeració natural (marca La Electricidad S.A. Sabadell) d’aire i una potència de 15 Kw que eleva la tensió de 120 a 5.000 Volts. a més d’un transformador Sabadell 71/2 KVA que reduïa la tensió de 5000 Volts a 120 Volts.En aquesta data s’acabava de reconstruir després de les riuades del 1937 i la guerra i només donava llum a Tirvia . A més seguen en funcionament dues moles farineres que funcionaven a partir de rodets independents de la turbina. El canal de captació era d’un 200 m de longitud. L’alçada útil del salt era d’uns 6 m. i el cabdal mitjà era d’uns 300 l/seg.

Tenien uns 45 abonats i un consum d’uns 40 Ampers i es cobrava una tarifa de 3.5 pts. per bombeta petitai de 7 pts. per les grans.

El molí s’arrendava per unes 6.000 pts anuals. El 1946 el moliner arrendador era Antoni Massa Orteu.

Antònia Orteu la va vendre finalment a l’Ajuntament de Tírvia el setembre de 1948 per 245.000 pts. quan era alcalde Josep Farrera Ordí, i el tinent d’alcalde era Antoni Masa Orteu que fins llavors havia estat el moliner que vivia a la casa del molí.

Cost d'adquisició del molí:

Despeses escriptura compra	2.629,00
Reintegrament de documents	9,00
Drets reals	17.675,40
Preu d’adquisició	245.000,00
Total:	265.313,40
Factura. Eines A. Masa	986,80
Factura. Eines A. Masa	785,00
Vigilància Central	300,00
Total:	267.385,20

Felip Ticó (1931) de case Escales va ser el últim moliner de la central de Tirvia

El 1949 van donar llum a Terveu i la Bana cobrant per la connexió 18.000pts. i 12.105pts. respectivament (el cost de la línia i postes va ser de 270pts.).

Les línies eren de ferro galvanitzat de 10 mm2. i els transformadors instal·lats tenien una potència d’un KW a Terveu i Montesclado i de 5 KW al de Farrera.

Sembla que es van generalitzar la instal·lació de comptadors als particulars.

El 1949 l’Ajuntament de Tírviava arrendarel molía Manuel Montoliu Fumaznatural de Saderuy Hosca, per 7.500 pts. anuals i va cobrarpel consum elèctric 2.740,37 pts.

El cost per bombeta petitaera de 4.2 ptes / mes, però la majoria pagava pel consum del comptador.

El 1950 tornà a arrendar la mola a Manuel Montoliu per 6.500 pts. Va ingressar per consumelèctric 4.387,07pts.

El 1951 l’arrendament a Manuel Montoliu va baixar a només 4.000 pts. anuals i els ingressos per consum van ser 5.018,50pts. més el consum de la caserna de Farrera que sumà 433,65pts.

L’octubre del 1951 es va sol·licitar un estudi hidràulic a Talleres Martín de Saragossa per tal d’adquirir una nova turbina.

El moliner arrendador sembla que va ser el mateix venedor, Jaume Massa Roig dons devia ser l’únic capacitat per a fer funcionar la instal·lació.

El 1951 era alcalde Antoni Masa Orteu i ja tothom era conscient de la ruïna que representava per a l’ajuntament la municipalització de la central elèctrica.

Línies de distribució de la central de Tírvia. Font: María Griñó

En una carta com a alcalde es queixa que la “la instalación de contadores .... ha traido como consecuencia la disminución del consumo que manteniendo casi inactiva la central no se alcanza para cubrir los gastos indispensables para el mantenimiento de la central pues el consumo medio por abonado mes se reduce a 3 Kw-hy habiendo instalados 60 contadores arroja un consumo de 3x 60 = 180 Kwh al mes, a 1,50 ptas = 270 ptas mensuales, cifra de sí sobradament elocuente ... el municipio se ve obligado a sufragar el mantenimiento de la central de otros fondos a fin de evitar tener que suspender el servicio ...

El 1951 hi ha un full amb consums per part de Farrera i Montesclado. Això fa pensar que ja s’havia instal·lat línia amb anterioritat.. A més aquest fullque relaciona el consum de Tírvia, Farrera i Montesclado dona un total de 6746 ptspagades més 1728 no pagades.

El 1951 l’Ajuntament de Tírvia va presentar un balanç positiu de la seva adquisició restant de les 8.018 ptesd’ingressos (arrendament 3000 pts. i 5.018 facturació consum) l’import de les factures de mantenimentper part de Radio Electra Montoliu de Tremp que pujaven a 3.012,15 ptes per tot aquell any. En total l’ajuntament havia guanyat 5006,35 pts.

El 1955 es va demanar un projecte per a instal·lar dues línies d’alta tensió a Terveu, Montesclado i Farrera.

El 1966 Montesclado, Glorieta i Farrera van ampliar el contracte de subministrament per tal de poder tenir llum també durant el dia. Abans només tenien energia a la nit. En aquest contracte es fa menció del fet que FECSA ja havia endegat en aquesta data, un expedient d’expropiació de la central de Tírvia basant-seen la llei d’expropiació forçosa de 1954. L’Ajuntament de Tírvia es va reservar la propietat del l’edifici del molí i l’habitatge dels moliners.

L’expropiació però va tenir lloc el 1970 (Acta amistosa d’adquisició) però no va tenir efecte fins al 1972. El molí fariner va quedar en desús. El material de l’antiga central municipal va ser subhastat l’any 1977.

a) Turbina hidràulica tipus FRANCIS T.G. de potència 60 HP ---------------- 25.000
b) Regulador hidràulic automàtic ---------------------------------------------------     25.000
c) Alternador AEG deC.E.M. de 60 kVA. 220V. 127 r.p.m. 1000-50 Amp -- 25.000
d) Regulador aut. De tensió amb aparell de màx. i mín. ------------------------- 25.000

Es van descomptar 25.000 pts pels treballs de desmuntatge. FECSA es va comprometre a cedir gratuïtament a l’Ajuntament de Tírvia 105.000 KWh/any amb una potència de 100 KW.

(1) AHCS Fons Tirvia

(2) Emili Riu i Periquet, que neix a Sort en 1871 i mor a Madrid en 1928, és un dels personatges contemporanis més interessants de la història del Pallars i àdhuc de Catalunya. Discutit de manera implacable, dins i fora del Pallars, per les seves implicacions en la vida polí­tica i econòmica del seu temps, el cert és que, conseqüència de les seves iniciatives, la comarca i el país en general conegueren una brillant reeixida.
Fou el gran precursor dels aprofitaments hidroelèctrics del Pirineu, que amb el potencial d'energia que havien de generar, aportava al progrés de Catalunya l'element més destacat de la poderosa empenta que enregistraria a partir de la segona década del segle XX la indústria del Barcelonès i altres àrees de la plana.

Tornar a dalt