Els COPONS

de Malmercat

(1519 - 1864)

1. Possessions i drets dels Copons de Malmercat

2. Primers Copons al Pallars

3. Primers Copons a Malmercat

4. Els Copons de Malmercat i els Cordelles de Barcelona

a la guerra de Successió 1705 - 1714 L'enigma de la Marianna de Copons

5. Les relacions nobiliàries dels Copons de Malmercat

6. Els successors de Josep de Copons i Esquerrer a Malmercat

7. Plets i finances dels Copons

8. Potestats feudals

9. Activitat litigatòri del Comú

10. Els Copons es traslladen a Barcelona el 1790

11. Els Castillón i els Bielsa

 

1. Possessions i drets dels Copons de Malmercat

Senyors del castell de Malmercat i del castell de Glorieta; jurisdicció civil i criminal (disposa de cúria i presó al castell de Malmercat, anomena els batlles) dels pobles de Malmercat (59) ,(més la masia de Copons, mola de gra al riu del Cantó/Saverneda i hostal de Casovall, sota Montardit) Glorieta i Montesclado (84); Eren Carlans de quatre pobles (delme de gra i delme de sang) :Tornafort (70), Saverneda (7), Embonuy (?) i Montenartró (57). (el nombre d'habitants correspon a un cens de 1718). Per l'herència dels Cordelles de Barcelona, senyors jurisdiccionals de Castellnou de Bages i de Mura (plet per la possessió d'un molí fariner), i patró del Col·legi Cordelles. De Miquel de Cordelles van heretar un mas (el mas Anglada) a Maçanet amb una casa a la plaça d'aquesta vila. També són propietaris del mas Cordelles, a Cerdanyola i terres en aquest terme.

Castellnou de Bages és un petit municipi a 4 km al nord de St. Pedor. Hi ha una torre cilíndrica que és documenta des de l'any 972 amb el nom de Castell Buc. Cap a l'any 1020 passaria a rebre l'actual de Castellnou. Aquesta torre, possiblement la del Homenatge, bastant deteriorada, es conserva junt a les restes de murs i fossar. També hi ha una església romànica. Al cens de Floridablanca de 1786 constava de 206 habitants (solters: barons 53, dones 71; casats: 31 i 31; viudos: 6 i 14) Hi havia 1 capellà i 1 tinent de capellà, 31 pagesos, 32 jornalers i 5 criats.

Títols i càrrecs: Un President de la Generalitat , Barons de Malmercat, Marquesos de Malmercat i Marquesos de Mura, Diputats de la Generalitat, Oïdors de la Real Audiència, Abats i altres càrrecs eclesiàstics.

2. Primers Copons al Pallars

 

A l'acord de 1479/80 (ADM., Pallars., llig. 5 n. 211.,) Entre les concessions fetes pel rei a Hug Roger III "S'acorda, també, ... i respectar els béns i "son ésser" de tots els "cathalans" que han lluitat amb el comte, entre els quals se'ns esmenta Hug de Copons, Artal de Claramunt, mossèn Joan Soler,canonge de la Seu d'Urgell, Perot de Planella, Jaumot de Copons, Francis Setantí, Bringuer Ralat i l'abat de Sant Joan de les Abadesses" (citat a J.M. Bringué i Portella: Dels Pallars als Cardona. Guerra i canvi a la societat del Pallars. Segles XV-XVI. Article del llibre Senyor en les muntanyes ... pàg. 194)

Aquests "Hug i Jaumot de Copons" eren fills de Pere Ramon de Copons i de Messina, Sr. de la Manressana, assistent a les Corts de Barcelona de 1431. Els Copons de la Manressana, com els de Malmercat, també provenien dels Llor.

Al judici contra Hug Roger III de 1491 Varis testimonis citen a un tal Mossèn Huc de Copons, en altre lloc Martí de Copons i en un altre lloc Huc de Copons Sr. de la Manressana" que era vengut devot del dit comte de Pallars"."qui segons deye, venie del dit comte de Pallars" Procés judicial incoat a Hug Roger, comte de Pallars. 1491. folis 68 i 69. També és citat en un altre part del procés: "interrogatus si ell testimoni sab o ha hoyt dir de quin mal és mort, et dixit que a ell testimoni ho ha dit mossenyer Balaguer, lo qual li havia dit que Copons, lo patge del senyor comte, lo havia dit, qui era exit de la dita força" foli 459v

3. Primers Copons a Malmercat

(veure arbre genealògic)

La nissaga dels Copons del Pallars Sobirà prové dels Copons Srs. De Llor. El primer Copons de Malmercat, Berenguer de Copons i de Vilafranca era fill de Berenguer de Copons i de Bisbal, Sr. de Llor, assistent a les Corts de Barcelona de 1468. El seu germà, Onofre de Copons i de Vilafranca va ser president de la Generalitat (1551-1552). El seu altre germà, Lluís de Copons i de Vilafranca, va ser advocat fiscal de la Generalitat. va formar part dels ambaixadors de la Generalitat a Roma per tal de resoldre el contenciós entre la Suprema Inquisició i el govern de Generalitat 1569

Era el Procurador General i Administrador del Comtat de Pallars i del Vescomtat de Vilamur (dels Cardona) segons consta en un judici de bruixeria (1516) contra Margarida, (ADM Pallars L1 R 2 Doc 71 foli 523,1516). Per tan va ser el segon Administrador dels Cardona al Pallars després de Maxicot (el traïdor).
Entre els anys 1518 -19 mossèn Berenguer de Copons i de Vilafranca és casat amb Joana filla i hereva de mossèn Antoni Toralla.

Antoni Toralla segons el fogatge de 1497 era senyor de Malmercat i que segons l'Spill tambè era senyor del Castell de Glorieta i del poble de Montesclado (Tragó, P., Spill manifest de totes les coses del vescomtat de Castellbò 1518 - 1519, 1982, pàg. 60), possessions aquestes últimes que passaran a anomenar-se Cavalleria de Mº Copons al fogatge de 1553. També devia ser castlà de Tornafort i Montenartró dons el 25 de Febrer de 1504, el duc de Cardona envia una missiva al carlà de Tornafort amb l'encàrrec de que "... la fortalesa sia ben guardada ...(ADM Fons Catalunya General Lligall 4 doc. 35 fòli 6)
Com es van convertir els Toralla en Srs. de Malmercat per una banda i de Glorieta i Montesclado no queda massa clar. En el cens ordenat pels Cardona l'any 1491 Malmercat està inclòs en la relació de pobles del Vescomtat de Vilamur (17 pobles, llocs i quadres que entre tots sumen 510 veïns). Els Toralla coneixien pot ser la manca de títols sobre Malmercat per part dels últims comtes de Pallars. Recordem que Bord de Pallars, germà del comte Hug Roger II, va ocupar Malmercat i les seves posesions (Castells de Boldís i Tavascan) manu militari però els comtes de Pallars havien perdut la causa que interposaren els hereus dels Malmercat a l'audiència el 1377. Pot ser que Malmercat quedés abandonat després de la guerra que posà fi al comtat de Pallars i fos ocupat pels Toralla, que haurien reconstruit el castell.

Al fogatge 1553 figura "Mº Miquel Joan de Copons señor de dit loch comparent militar". Malmercat és la residència dels Copons que a més poseeixen la Cavalleria de Copons (Glorieta i Montesclado ) al Vescomtat de Castellbò segons el mateix fogatge.

Participació a la guerra del Rosselló (1596 - 1599). Com a conseqüència de les invasions franceses del Roselló, de la Vall d'Aran, la Vall Farrera, la Cerdanya i el Pallars. Aranesos i Pallaresos, rebutjades les incursions, contraatacaren el juliol de 1598. Aquest any els consellers de Barcelona repartiren armes (...d'Itàlia i altres parts) a diferents pobles per a la defensa. " lo lloch d'Estach en Pallàs 6 arcabussos, los castells y llochs de Glorieta i Malmercat ... 40 arcabussos " ( N. Sales: Història de Catalunya ss XVI - XVIII. dirigida per P. Vilar. Vol IV. Barcelona 1989. Pàg. 97)
La cita fa referència a Glorieta i Malmercat que estan separats notablement des del punt de vista geogràfic. Anomenar-los conjuntament per la seva aportació en arcabussos només cobra sentit com a l'aportació militar dels Copons de Malmercat, que pel que es veu era considerable.

Plets amb els ducs de Cardona:

Els plets amb els ducs de Cardona comencen a finals de la dècada de 1600 i duraran fins a finals de la dècada de 1630.

El 1609 es tracta un problema de jurisdicció civil i criminal sobre Malmercat plantejat pel duc de Cardona contra el donzell Onofre de Copons ( i de Vilaplana) (ADM sec. Vilamur rotllo 1, llig. 2 doc. 125, titulat: "Possessions y homenajes de los lugares del Marquesado de Pallars en que unos cavalleros se havian entrado") ... "que lo Sr. Onofre de Copons, doncell no amostrava titol algú per lo qual pogués pretendre expectas la dita jurisdicció civil i criminal mer i mixt imperi de dit lloch de Malmercat ni part de aquella i que per so en lo que tocava a ditas jurisdiccions i mer i mixt imperi de dit lloch estava justificada la pretensió de dit Excelentissim Sr. duch com a bescomte del dit Vescomtat feu en dit nom ... i procurador general aprehensió de dites jurisdiccions ... i per a dit effecte feu plantar forques en dit lloch de Malmercat... en un arbre (es veu que era un olm "vulgo nominata olm") que hi ha a la plaça de dit lloch". Les reclamacions dels Cardona no varen prosperar i a 31 d'abril del 1609 signaven una concòrdia reconeixent els drets dels Copons sobre Malmercat.

"Malmercat. El duque, don Enrique, mi señor, como a visconde de Villamur es señor del mero imperio del lugar de Malmercat y el civil los tutores y curadores de los pupilos, hijos y herederos de Honofrio de Copons. Ay en este lugar dies u ocho besinos. Por concordia hecha y firmada por en Pedro de Vilamur, de una parte, y en Pedro de Malmercat, de otra, en 8 de setiembre de 1346, su excelencia solo puede ser conocedor de los delinquentes que por raçón de sus delitos pueden ser castigados en pena de muerte o mutilisión de miembros, la qual, en 31 de abril de 1609, fue loada y confirmada por el illustríssimo señor don Luis de Córdova como a procurador generalíssimo del duque, mi señor; con auto que pasó ante Juan Nadal, cuyas escrituras tiene oy Raymundo Nadal de la villa de Sort." (Josep Mª Bringué ...Descripció del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur per Onofre Timbau (1628). Lleida, 2001. pàgs. 199-200)

"El 1632, Vilamur - al igual que Tornafort, Robio, Llagunes i Soriguera - era del Duch de Cardona. Malmercat, de Baró".(Baró de Copons) Citat a Els Castells Catalans Barcelona 1979 Vol VI 2a part pàg. 1452. La cita es de: Lluís de Peguera: Pràctica, forma i stil ..., 1a edi. Barcelona, 1632.

Tot i això els Cardona seguiren pledejant contra els Copons del Pallars fins a finals de la dècada. Els Copons de Malmercat podien reunir una força de 40 arcabusser. Tenien un germà que era Oïdor del Principat i ambaixador a la cort reial castellana (Francesc de Copons i de Vilaplana, abat de Sta. Mª de Ripoll). Era poca cosa front als ducs de Cardona, però devia ser suficient per aconseguir la victòria a l'Audiència.

Al 1639 es cita per a resoldre un cas de competències jurisdiccionals a Magdalena de Copons (i de Vilaplana) com a senyora del castell de Glorieta, Malmercat i d'altres llocs, front a les pretensions del duc de Cardona: " A Magdalena de Copons se ha presentat unas letras despedidas per lo Consell Real de la Ballia General ab que se li mana comparega dins quinse dies pera prestar lo servey per lo feu de Glorieta, Malmercat y altres. Y com dita Magdalena de Copons sia molestada per lo Ilm duc de Cardona que preté que dits llochs li estan en feu .... sia servit manar citar en la present causa dit Ilm. duch de Cardona per tractar interes de aquell y per que la sentencia en la present causa proferidora li fasa prejudici."ADM Pallars rotllo 147, llig. 16, doc. 966

En el conflicte amb els Cardona a més de la jurisdicció sobre Malmercat i havia el dret de castlania sobre Tornafort, Enbonui, que finalment aconseguirien els Copons. A la Descripció de Timbau es relaciona el següent: "Tornafort. ... Las désimas deste lugar se parten entre el retor y el castlán de dicho lugar, es oy .....(en blanc)." pàg. 191. "Embonuy. ... Ay en este lugar una caslania que oy posehe (en blanc) de la qual sacará de provecho della quatro o sinco quarteras de trigo todos los años." pàg. 193. Per què en blanc? Els hi costava d'admetre la derrota en el conflicte amb els Copons? Hem de tenir present que el germà d'Onofre, Francesc de Copons era Oïdor del Principat de Catalunya i ambaixador a la cort reial castellana.

Al març de 1639 El Rector de Malmercat, Josep Vinadera, procurador de Magdalena de Copons (Magdalena de Gay i de Ahones) vídua relicta de Onofre de Copons, tenutaria i tutora de Jacint i de Francesc, va ser requerit per a presentar en el lloc dit Los Pous de Tornafort una entimació al Governador i procurador del Marquesat de Pallars, representant del duc Enric 1r de Cardona, per pretendre fer actes de justícia com a carlà del dit lloc quan la possessió centenària de la Carlania de Tornafort pertanyia als Srs. de Malmercat, la qual cosa invalidava el suposat dret de carlania obtingut pel duc per la compra de la carlania a Pere Camp de la vila d' Escaló l'any 1632 per una suma de 1.220 lliures. (Doc.de l'Arxiu de La Seu d'Urgell. Secció Malmercat. Notarials. pàg. 173.)

Vinculació dels Copons de Malmercat als afers de Catalunya

Els Copons de Malmercat de principis del segle XVII eren gent influent a Barcelona. Participaven a Corts en el Braç Militar.

Francesc de Copons i de Vilaplana, germà d'Onofre, va ser Abat de Ripoll de 1633 a 1651. Abans havia estat ambaixador com a oïdor del Principat de Catalunya al rei d'Espanya. Fou publicat el seu "Discurso y memorial hecho por [...] embaxadores en la corte de su Majestat" el 1622." a propòsit de la necessitat de jurament de les constitucions i privilegis de Catalunya per la monarquia. També va disputar sobre l'acceptació del lloctinent i capità general de Catalunya i va donar a la impremta alguns dels seus discursos en llatí i en castellà. Era doctor in utroque (civil i canònic) i fou abat d'Amer (1616-20), Breda (1620-23) i Ripoll (1633-51) i abat president de la Congregació Benedictina (1630-33,1639-48,1649-51). Era partidari de Felip IV. Morí presentat per a bisbe de Solsona.(Ernesto Zaragoza i Pascual: Història de la Congregació Benedictina Claustral. Abadia de Montserrat. 2004. Pàg.:378) El 1635 hi hagué la declaració de guerra entre França i Espanya per causa de l'atac dels espanyols a Trèveris. Els monestirs acudiren en ajut de les places assetjades, i es distingí entre tots el de Ripoll, que va socórrer Puigcerdà, Camprodon, la Seu d'Urgell, Prats de Molló, Girona i altres ciutats (Ernesto Zaragoza i Pascual: Història de la Congregació Benedictina Claustral. Abadia de Montserrat. 2004. Pàg. 177)

Morí empestat el 1651 a Vallfogona de Ripollès on s'hauria refugiat del contagi. Segons J. Mª. Pellicer, "L'abat F. de Copons i Vilaplana, dos veces , durante la guerra dels Segadors, fue comisionado por Cataluña a Felipe IV con encargos de la más alta importancia; nuestro sabio prelado los desempeñó con el acierto que prometian sus brillantes cualidades como religioso y como hombre de Estado. Tan altas atenciones no le impidieron dedicarse como exquisito celo á cuanto pudiese redundar en gloria del Real Santuario. A él se debe en efecto ( lo recordarán con eterna gratitud los literatos amantes de nuestra patria) que estuviese a todas horas abierto el Archivo para el entonces Visitador general del Principado, el Arzobispo D. Pedro de Marca (1644)" (Josep Pellicer i Pagés: Sta Mª del Monasterio de Ripoll. Mataró 1888. pàg. ). Aquest Pedro de Marca, va recollir còpies dels documents monàstics i eclesiàstics més antics de Catalunya, que després publicà Baluze, i resulten una col·lecció interessantíssima i imprescindible per a conèixer la història monàstica , eclesiàstica i àdhuc civil de Catalunya.

El monestir de Ripoll detentava un patrimoni que s'estenia per les comarques del Ripollès, la Cerdanya, l'Urgell, Conflent, el Vallespir, el Berguedà i algunes a Brocà i a Montserrat, juntament amb la jurisdicció eclesiàstica i civil sobre les viles de Ripoll, Olot, Tossa de Mar i Borreda, i només la civil a les de Camarasa, Llers, Molló, Campdevànol, i altres llocs menors. Cap monestir català el superà en riquesa, edificis, cultura i prestigi. Fou un focus cultural que produí poetes, historiadors, músics i matemàtics. Molts d'aquest documents es van salvar de la pèrdua definitiva a l'incendi de 1835 gràcies a la tasca de còpia que ordenà Francesc de Copons durant els seu mandat.

Jacint de Copons i de Gay 4t Sr. de Malmercat

Els germans de la seva mare, Magdalena de Gay i Ahones, Miquel i Tomàs, van participar (i morir) al setge de Salses (1639-40).

Setge de Salses 1639-40

Jacint de copons i de Gay va defensar amb fermesa el setge al que van sotmetre els francesos el Castell de Malmercat el 1674 i va recuperar la fortalesa de Glorieta.

Memorial de Plàcid de Copons presentat per sol.licitar una vacant com a jutge de la Reial Audiència el 1689:
“El Dr. D. Plácido de Copons y de Esquerrer, natural del Principado de Catalunya, dice que todos sus antepasados han servido a V.M. como leales y finos vasallos, en todas las ocasiones que del real servicio y conservación de aquellas provincias se han ofrecido y con especilidad mostró su celo al real obsequio de V.M. D. Jacinto de Copons y Gay, su padre, en el año de 1640, en que sucedieron las turbaciones della y en los siguientes manteniéndose siempre en la obediencia de VM. aunque a costa de su patrimonio, y hacienda, que por tenerla en las montañas de Pallás, y cerca de la Seo de Urgel, donde los franceses con tirania asolaron y destruyeron todo lo que savian era de los que se conservavan en el real dominio de VM. padecio gran detrimento, y executando en defensa del castillo de Malmercat, propia, y hereditaria havitacion de los suyos la mas leal, y fina accion, que es ponderable; pues solo con sus vasallos resistió el sitio que le puso el enemigo, queriéndole obligar por este camino a que le presentase obediencia, y entregarle el castillo, y se defendió con tal valor que tuvo por bien el enemigo de levantarle; si bien se vengó ocupándole una torre muy fuerte, que tenía en el lugar de Glorieta, patrimonio así mismo de su casa; pero con singular bizarría asistido de sus vasallos, y de una compañía de infantería , que le suministró el sargento mayor, D. Juan Aloy, sitió la dicha torre y apresola de género que dentro de trece días la restituyó el enemigo de su poder, y por reconocer era de perjuicio para los designios de la causa de V.M. la demolió. (...)." ACA, Leg. 226. Memorial Dr. Plàcid de Copons i Esquerrer.

Segurament el "sargento mayor" que ajudà a recuperar la torre de Glorieta era Francesc d'Aloy. Francesc d'Aloy, sargento mayor, es va allistar el 1642. Va ser espia de D. Juan José de Austria i del Marquès de Mortara a Barcelona durant els anys 1651-52. Va ser governador de Sort i la Seu d'Urgell. El seu fill, Francesc d'Aloy i Guitart, fou Capità de la Coronela en el siti de Barcelona de 1706.(Antonio Espinoso López: Oficiales catalanes en el ejército de los Austrias.)

Francesc de Copons i de Cordelles i de Lentorn casà el 1760 amb Anna de Palau i de Aloy, viuda del noble Francesc de Palau i de Magarola (fill de Alexandre de Palau, carlà de Talarn), Corts 1701,1705 i braços 1713, Comte de Torralla per Carles III. Era filla del noble Francesc de Aloy i de Guitart, Corts 1701, 1705 i Braços 1713, capità de la Coronela, ferit el 14 d'agost de 1714.

.

Castell de Malmercat, imatge idealitzada

Els Copons de Malmercat s'havien consolidat com una branca poderosa de la nissaga dels Copons, amb influència creixent en els esdeveniments històrics de Catalunya. L'abat Francesc de Copons de Malmercat va veure truncada la seva carrera per la pesta el 1651, quan anava a ser nomenat Bisbe de Solsona. Però el seu nebot, Manel de Copons i Esquerrer, al ser nomenat President de la Generalitat , posaria en primera línia dels esdeveniments històrics de Catalunya als Copons de Malmercat.

4. Els Copons de Malmercat i els Cordelles de Barcelona a la guerra de Successió 1705 - 1714

Jacint de Copons i de Gay, 4t Sr. de Malmercat, casat amb Magdalena Esquerrer (nevoda de Lluís de Esquerrer, canonge de Barcelona), va tenir quatre fills varons. Jacint de Copons i Esquerrer, que va seguir la carrera militar y va ser Alférez Coronel d'Infanteria espanyola del terç del Comte de Darnius;Manel de Copons i Esquerrer va ser destinat a la carrera eclesiàstica seguint les passes del seu oncle Francesc de Copons i de Vilaplana, abat de Ripoll i presentat com a Bisbe de Solsona; Plàcid de Copons es van formar per a la judicatura i Josep va heretà el títol i el patrimoni. Els quatre germans criats a Malmercat assolirien les més altes responsabilitats polítiques en els esdeveniments claus previs a l'onze de setembre.

Jacint de Copons i Esquerrer

Militar, va participar a la defensa de Girona, assetjada per un exèrcit francès de 14.000 homes, el juny de 1684.

(...).Con igual fineza se portaron en servicio de VM. sus tios Dr Miguel y Dr Thomas de Cay, que sacrificaron sus vidas peleando valerosamente en la jornada de Salsas; y no con menos valor sigue las pisadas de los suyos Don Jacinto Copons y de Esquerrer, su hermano -de Plàcid- , que en el año de 84 sirvio de voluntario en el sitio de Girona y en el choque que huvo en Pont. Mayor se mostró con la bizarría devida a sus obligaciones y oy sirve de Alferez Coronel de Ynfantena española del tercio del Conde de Damius (...)

ACA, Leg. 226, doc. nº 54. Memorial Dr. Plácid de Copons y Esquerrer (citat a: M.A. Martínez Rodriguez: Linaje y poder en la Cataluña Foral. La actividad política de los Copons)

Oleguer de Taverner-Montornès i d'Ardena, fou el 2n comte de Darnius

Darnius, noble barceloní, participà a la guerra de Successió en el bàndol felipiste. Bon topògraf, va fer el mapa de la xarxa de camins de Catalunya, publicat el 1726. (Montserrat Galera i Monegal: Una gran obra cartogràfica sobre la xarxa de camins del Principat de Catalunya)

Josep de Copons i de Esquerrer

(1683 -1738) 6é Sr. de Malmercat, Corts 1701 i 1705, insaculat per a diputat militar per la vegueria d'Urgell 1706.


Va comandar les forces pallareses en la defensa del Pallars contra les tropes de Felip V (Defensa de Gerri el 1708). El 1709 la Conca de Tremp i el Pallars van ser envaïts pels borbònics a sang i foc. Es casà amb Isabel de Cordelles i Romanyer (pubilla del diputat militar Felicià de Cordelles Marqués de Mura)

En reconeixement de la seva aportació a la causa austracista va sen nomenat Marqués de Malmercat per Carles III de Àustria el 5/7/1717

Dels nous "marquesats" creats per l'arxiduc a Catalunya, dos passarien al fill de Josep, Francesc de Copons i de Cordelles.

Plàcid de Copons i de Esquerrer

Casat amb Anna Maria de Copons Malla et de Ager , era cunyat del Dr. Pere d’Amigant i Ferrer, membre de la Reial Audiència i oïdor del Consell, casat amb Francesca Malla. Pere d'Amigant fou un rellevant assessor de la Capitania i, més tard, assessor de la Batllia catalana; actuà d’advocat dels presoners pobres de la Inquisició.

Plàcid v a estudiar al Col·legi Cordelles de Barcelona

El 1689 sol.licità plaça per ocupar una vacant com a jutge de Cort (el virrei es el Príncep Jordi de Darmstat)

"Habiéndose juntado la Real Audiència asistiendo V.E. para hacer la terna de la Plaza de Juez de Corte, vacante por muerte del Dr. Joan de Morató, con concurrencia de 15 votantes; procedido juramento, sentencia de excomunicación y las demás solemnidades, que disponen nuestas constituciones de Catalunya, se ha hallado haver tenido mas votos en el escrutinio. En primer lugar Don Placido de Copons y Esquerrer, ... 11; 2º Dr. Melcior Prous ... 8; 3º Dr. Josep de Puig ... 7.
Barcelona, febrero 14 de 1698. Dr. Miguel Juan Taverner y Rubí, Canceller." ACA, Leg. 226, doc. nº 54

Era habitual presentar un memorial (una mena de curriculum vitae familiar) per tal de recolzar la sol·licitud.

"(...) Y habiendo el suplicante seguido el camino de las letras, se ha aplicado a ellas de género, que ha merecido asi en las oposiciones y competencias literarias que en las academias de leyes se han ofrecido, como en ocho años que ha exercido la abogacía en la Real Audiencia de aquel principado, el común y general aplauso y aprovación de los pleitos y negocios que a su estudio y cuidado se han ofrecido. Y en lo que se ha ofrecido del real servicio de V.M. ha procurado adecuarse a la imitación de sus pasados, según todo lo referido es notorio y consta en los papeles que presenta (...)" Memorial de Plàcid de Copons presentat per sol.licitar una vacant com a jutge de la Reial Audiència el 1689. ACA, Leg. 226, doc. nº 54

Dr. en Dret, Oïdor de la Real Audiència de Catalunya

Plàcid Copons, un dels jutges ordinaris de les causes de capbrevació, en nom de Miquel Joan Taverner-Montornès i d'Ardena, comte de Darnius, fa manament al capítol de la seu de Barcelona, al rector i al col·legi de Betlem i als administradors de l'Hospital de la Santa Creu, com a hereus de Rafael Vilosa, regent del Suprem d'Aragó, que donin fe de les terres i rendes que posseeixen pel comte (24 d'octubre de 1698). Notari: Salvador Carreres.  (Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu Biblioteca de Catalunya - Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Doc. nº 10044)

(http://www.bnc.es/catalegs/fonsHSC/detall.php?id=10044) Oleguer de Taverner-Montornès i d'Ardena, fou el 2n comte de Darnius

Participà a les Corts de 1701-1702.

1701. Es declara públicament en favor de mantenir-se les Lleis i Privilegis

El 1701 fou un dels lletrats que concurriren per part del Consell de Cent que es declarà favorable a mantenir-se les Lleis i Privilegis. (NH1-277)

El 1701, Plàcid de Copons i el ciutadà honrat, Felip de Quintana i Fàbregas "de part del molt il·lustre y fidelíssim bras militar, havent obtinguda hora per medi de son andador, han aportat a sas senyorias una embaxada entregant còpia de una deliberació presa per dit bras militar lo die de ahir, contenint que se conforma, en quant puga, ab la deliberació del savi Consell de Cent presa la nit de dit dia, fent-se embaixada a sa excel·lència, donant-se poder al síndich de dit bras per a fer tots aquells actes y diligèncias que convindrà per sa part. Y encontinent sas senyorias han ordenat a mi, secretari y scrivà major del General, cusís en lo present dietari la còpia de dita deliberació". Dietari de la Generalitat de Catalunya…, vol. IX, Ibidem, pp. 1344-1345.

Al juliol de 1701 va haver d’intervenir junt amb altres juristes rellevants, com Aleix de Tristany, en una denúncia feta pel síndic de Tortosa, que impugnava el resultat de l’elecció del doctor Josep Dehona com a oïdor reial de l’esmentada ciutat. L’esmentat representant de Tortosa, la segona ciutat del Principat en aquella època, denuncià amb prepotència que

"lo doctor Joseph Dehona, fill y originari de la villa de Mora, baronia de Antensa, y en la ciutat de Barcelona domiciliat molts anys ha, seria estat inciculat en lo trienni pròxim passat en un lloc de oÿdor real de Tortosa que vaca per renúncia de Francisco Dehona, notari, son para, qui fou inciculat com a ciutedà de Tortosa per tenir-hi lo domicili actual y habitació al temps que fou inciculat,"Dietari de la Generalitat de Catalunya…, vol. IX, Ibidem, pp. 1344-1345.

fet que el seu fill incomplia per haver fixat la seva residència a la Ciutat Comtal. Per tant, el síndic tortosí té molt clar que la pretensió del doctor Josep Dehona infringeix el

“capítol XXXIX de las Corts de l’any MDXXXIII ningú puga ser inciculat en deputat ni oÿdor real sinó sols en lloch vacant de aquella ciutat, vila o lloch a hont tindrà lo domicili de habitació”.Dietari de la Generalitat de Catalunya…, vol. IX, Ibidem, pp. 1344-1345.

El govern de la Diputació del General sembla que no estava per aquesta tasca i decidí continuar endavant el procés, bo i afirmant que

"... oÿts los advocats de dita exemplar y fidelíssima ciutat y oÿts també verbo al doctor Joseph Oriol, prevere natural de la vila de Gandesa y resident en la iglésia de la vila de Móra, y Francisco Llombart, prevere natural y resident de la mateixa iglésia, testimonis que volia ministrar dita ciutat; vist lo capítol XX del Nou Redrés, vist y attès lo demés que se havia de atténdrer y vèurer. Attès que del narrat en dita suplicació testimonis verbo rebuts, ni altrament no consta que lo dit doctor Joseph Dehona no tinga las qualitats requisidas per dit capítol, y trobants e inciculat tinga la intenció fundada de tenir la capecitat segons lo que disposan los capítols de Cort."Dietari de la Generalitat de Catalunya…, vol. IX, Ibidem, pp. 1344-1345.

Fou un dels Advocats a qui, aixecat el Dissentiment General, les Corts Generals encarreguen formar una representació per negociar amb els representants del rei. (NH1-375)(NH1-342)

Plàcid de Copons i d’Esquerrer fou un dels més rellevant defensors de la causa catalana. La tensió que provocà el tema de les contrafaccions*, amb la consegüent crisi interna a la Reial Audiència, derivà lògicament en una forta disputa entre els ministres reials i els advocats de les corts, entre els quals destacava Plàcid de Copons juntament amb Jacint Dou, Francesc Toda i Gil i Josep Minguella. ALBAREDA SALVADOR, J., Els catalans i Felip V. De la conspiració a la revolta (1700-1705), Fundació la Caixa-Inst. Vicens Vives, Barcelona, 1993, pàg. 93.

*Les contrafaccions eren actes contraris a l’ordenament legal del país comeses pels oficials reials fonamentalment. Atemptaven contra les constitucions del Principat. FERRO, V., El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Eumo, Vic, 1987, p. 57.

El 1702, com a advocat del Braç Militar, va intervenir al tribunal de contrafaccions en defensa de les institucions catalanes front a les actuacions del virrei Velasco.

Acabades les Corts de 1701-02, el rei Felip V marxà a Nàpols i deixà a la seva esposa com a governadora general. El desembre de 1702, en qualitat d’abocat del braç militar, plantejà que el Governador General, encara que fos la reina, devia jurar les Constitucions Catalanes. Mentre no ho fes, l’autoritat reial requeia exclusivament sobre el Lloctinent General. (Dietaris pàg. 1499)

El 1704, el virrei Velasco per tal de punir als considerats desafectes als borbònics va fer eliminar el seu nom de les bosses d'insaculació inhabilitant-lo així per a ocupar els càrrec públics (diputat de la Generalitat) per als quals havia estat proposat.

Fou un dels desinsaculats de la bossa de la Diputació i Ciutat per ser membre de la Conferència del Tres Comuns que havien resol que no es podia modificar el testament de Carles. (NH1-419)

La identificació de Plàcid de Copons amb la causa de l’arxiduc fou tan gran que van nomenar-lo conseller de l’acabat de crear Consell del Regne i tornà a ser insaculat al Consell de Cent barceloní. Al novembre de 1705 apareix com a magistrat.

El 25 de novembre de 1705 fou nomenat Jutge del Reial Senat (NH1-624)

Fou nomenat per l'Arxiduc magistrat de la tercera Sala de la Real Audiència, o Real Consejo.

Participa en les Corts de 1705-1706 (PPC2)

Lluità en la defensa de la ciutat al Setge Borbònic de Barcelona de 1706

Vers el 8-abr-1706 fou un dels destinats a donar providència i cuidar de les fortificacions, bateries, travesseres i altres temes relacionats amb la defensa de Barcelona. (NH2-237)

El 1709 fou destinat per Carles III a les fronteres d'Urgell. Fou destinat amb diferents comissions per Carles III a les fronteres d'Urgell, montanyes de Tremp i Segarra. (NH2-652)

El 22 de maig de 1710 fou un dels comissionats amb credencials autoritzades del rei Carles III per tal d'animar els pobles de Ponent i capitanejar els sometents a fi de preparar la campanya militar de 1710 (NH3-140) .

Al famós manuscrit "anònim" escrit per algú afí a l'Arxiduc, és molt crític amb Ramon Vilana Perlas i els membres de la Real Audiència de l'època, reconeix algunes persones d'integritat reconeguda, entre elles a Plàcid de Copons.

Critica severament a Josep Minguella, Josep Puig, Ignacio Maranyosa, Josep Sunyer, Francesc Grases i Gralla,Geroni Salvador, Joan Antoni Martí, León Peyrí, Josep Aguirre, Rafael Llampilla... la majoria d’aquets magistrats van obtenir el títol de ciutadà Honrat en cel·lebrar-se l’arribada de lEmperadriu, i bona part d’ells havien estat també perseguits per l’antic Govern a causa de l’afer del Dctor. Pallejà. Pocs magistrats de la Reial Audiència es salven de la lletra malintencionada de l’autor del manuscrit, però no ha d’ésser casualitat que els individus que queden al marge de la seva crítica sian precisament membres de l’antic govern de Carles II. Aquest personatges són: “Plàcido de Copons, Jaume Balart, Joseph Cancer, Joseph Costa, buena gente, temen a Dios y a V. Magestad son atentos”

Montserrat Beltran Morales: El desgovern durant el "regnat" de l'Arxiduc. Estudi d'un manuscrit anònim contemporani Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya: [Barcelona, del 17 al 21 de desembre de 1984 : actas], Vol. 2, 1984, ISBN 84-7528-154-0, págs. 218

El desembre de 1710 fou un dels Jutges del Reial Senat de Catalunya que la reina Isabel, davant les notícies que s'estava concentrant un exèrcit francès al Rosselló amb l'objectiu d'assetjar Girona, comissionà per tal per capitanejar les milícies i a animar els pobles. (NH3-151)

El 1711 el rei Carles III el destinà a convocar els sometents a les parts del Camp de Tarragona, Conca de Barberà i costa de mar de Ponent. (NH3-308)

El 1712, fou un dels Nobles i Jutges del Reial Senat nomenats per assistir a Milord Argyll en el trànsit de les tropes angleses des del camp de Cervera fins a les costes de Vilanova, Sitges i d'altres indrets. (NH3-459)

El 9 de juliol de 1713, es mostrà partidari de la Guerra a Ultrança; es quedaren dins de Barcelona el Canceller Llorenç Tomas i Costa, el Regent Francesc Toda i Gil, i els Jutges del Reial Senat: Plàcid de Copons i Malmercat, Josep Puig, Ignasi Maranyosa, Fortunat Parrella, Rafael Llampilles, Josep Pasqual, León Peiri, Josep Aguirre, Josep Sunyer, Jeroni Salvador, Josep Costa, Igansi Sans i de Miquel, i Faust Moret. (NH3-596)(NH3-706)(NH3-709-711)

Participà, quan Catalunya va ser evacuada pels aliats, en l’intentde reduir l’aixecament dels borbònics a Vic. L’expedició fugí davant les tropes de Felip V. VOLTES BOU, P., Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria (1705-1714), Barcelona, 1970, vol. I, p. 79.

Va romandre en els llocs dirigents de la resistència fins al final.

Fou un dels "consellers" enviats per la Diputació al diputat militar de la Generalitat, Antoni Berenguer Novell, que junt amb el general Rafael Nebot comandaven l'exèrcit organitzat per tal de aixecar la resistència del principat (agost - octubre 1713) i trencar el setge de Barcelona. L'expedició sumava 400 soldats a cavall i uns 250 fusellers que embarcats a Barcelona trencaren el bloqueig i arribats a Arenys de Mar començaren un erràtic periple per tota la geografia catalana que obligà a les forces borbòniques a retreure part de les tropes del setge per tal de perseguir-los.

Instrucció de la Generalitat: "Instrucció per a l'Excm. Sr. Diputat militar en la forma que s'ha de governar pel bon èxit de la seva incumbència i conducta. Primer: Que havent-se resolt que els Srs. Marquès del Poal, D. Plàcid de Copons i Josep Pascual passin a coadjuvar l'expedició de V.E.F. i los consulte per son descansi facilitar més les operacions tot lo que sia concernent al benefici públic i que sens consell de dits Srs. i del de D. Salvador Tamarit, D. Joseph Moragues i D. Ignasi Maranyosa o la major part d'ells no obre cosa alguna" . ...." Dat a Barcelona agost 25 de 1713."

Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) Fin de la nación catalana (1905) pàg 230 "resolución del día siguiente, 25 agosto, de que su presidente, el Marqués del Poal, acompañado de Plácido Copons y el Dr. José Pascual, partieran para Vich, en donde suponían que encontrarían al Diputado militar, v, de no ser así, que fueran á su lado en donde le encontraren, para procurar todos juntos, «ab la brevedat posible, lo major número de gent que pugan del país, pera venir a coronar las montanyas, devant de esta Ciutat, executant totas las disposicions del Sr. D. Antoni de Villarroel»."

Entre el 1714-1715. apareix a la llista de "Sujetos que más se demostraron en las conmociones de Cataluña a favor del Sr. Archiduque", en la que es determinava el producte líquid de les seves propietats confiscades.

 

Manuel de Copons i d'Esquerrer

Cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles 1707-1710 va ser el 119è President de la Generalitat entre els anys 1707-1710. El 1718 seguia com a cambrer del Monestir de Banyoles i assitia com a síndic al Capítol General dels benedictins (Ernest Zaragoza Pascual: Història de la Congregació Benedictina Claustral. Abadia de Montserrat 2004. Pàg. 215)

Text signat per Fr. D. Emanuel de Copons y Esquerrer 6 d'octubre de 1707: Novas cridas y ordinacions fetas y manadas publicar per lo Excellentissim y Fidelissim Consistori dels senyors deputats y oydors de comptes del General de Cathalunya per la bona direcciò del Estanch del tabaco y resecar los fraus que a dit Estanch se porian fer

 

Unió de les cases Copons de Malmercat i Cordelles de Barcelona a favor dels Austries.

A Barcelona, la opció per la causa austracista devia pesar en la col·laboració i connexió per matrimoni, entre la casa dels Copons de Malmercat i la casa dels Cordelles de Barcelona.

L'abat de Gerri, Francesc Cordelles, va coincidir amb Manel de Copons el 1703 en la celebració del Capítol General de l'ordre dels benedictins que va tenir lloc en el Priorat de Graus. (Ernest Zaragoza Pascual: Història de la Congregació Benedictina Claustral. Abadia de Montserrat 2004. Pàg. 212)

La conjunció entre els germans Cordelles, Miquel (Coronel de Cavalleria, Governador de Montjuïc, Protector del Braç Militar), Felicià (Protector i diputat del Braç Militar), Francesc (Abat de Gerri i president de la Junta de Braços del juny-juliol de 1713 que es va decidir per a la resistència) i els germans Copons, Manel (President de la Generalitat de Catalunya de 1707 a 1710), Plàcid (Dr. en Dret, Oïdor de la Real Audiència de Catalunya), Josep ( Baró de Malmercat, jurista, dirigent militar al Pallars, casat amb Isabel, la filla de Felicià de Cordelles) i els fills de Josep Copons i Isabel Cordelles:Francesc, Agustí i Jaume de Copons i de Cordelles presents a les Corts de 1705 a Barcelona, juntament amb la seva germana Maria Anna de Copons i de Cordelles, va quedar constituït un poderós grup de pressió política a favor de la causa austracista i antiborbònica i finalment, quan bona part de la noblesa i el clergat s'havien passat a l'altra bàndol, es van declarar a favor de la resistència numantina de la ciutat de Barcelona que convergia amb la lluita a la resta del territori del general Josep Moragues i d'Armengol Amill (ambdós cabdills també del Pallars)

 

Marianna i Caterina de Copons i de Cordelles

Recientment, s'han publicat diverses obres fen referència a la Marianna Copons. Cristina Masanés: Les dones del 1714 a la revista Sàpiens; Jaume Clotet i David de Montserrat amb la novel·la Lliures o morts; Francesc Serra Els herois de 1714; Patrícia Gabancho: Les Dones de 1714. Jordi Peñarroja: Barcelona: sentir l’Onze de Setembre 1714-2014.

L'any 2011 fins i tot va fer la seva aparició una marca de ginebra anomenada Marianna (sic!)

Santiago Albertí va publicar el llibre L’Onze de Setembre l’any 1964 on batejà la Mariana com "la petita Mata-Hari nostrada"... "Bella com era, [Marianna] havia encaterinat el coronel ... Es trobava amb ell fent una berenada al camp, quan el coronel rebé l'avís de sortir ... Le Querchois, molt contrariat, declarà que havien de separar-se. Amb coqueteria, Marianna l'acusà d'ingrat i qui sap de quines coses més. El coronel, entendrit i alarmat, volgué excusar-se davant la dama. Li ensenyà l'ordre, que era secreta, i partí ben justificat".

L'enigma de la Marianna de Copons

Algunes de les publicacions confonen la Marianna de Copons i Armengol amb la Mariana de Copons i de Cordelles

La Marianna de Copons i de Cordelles i la seva germana Caterina van néixer a Malmercat (actualment un petit nucli del municipi de Soriguera, al Pallars Sobirà). Els seus pares van ser Josep de Copons i Esquerrer (Senyor de Malmercat) i de Isabel Cordelles i Guinard. La seva mare era la única filla i pubilla de Felicià de Cordelles i Ramanyer.

Tota la família dels Cordelles de Barcelona eren austriacistes militants. Felicià de Cordelles i Ramanyer va ocupar els més alts càrrecs polítics durant el període austriacista de Catalunya. Els seus germans Miquel de Cordelles i Ramanyeri Jaume de Cordelles i Ramanyer ocuparen alts càrrecs militars durant el mateix període. El seu germà Francesc de Cordelles i Ramanyer, abat de Gerri, va encapçalar el bàndol eclesiàstic austriacista i el 1713 va presidir la Junta de Braços que declarà la Resistència a Ultrança.

El seu pare, Josep de Copons i Esquerrer, s’enfrontà en diverses batalles al Pallars contra el invasors filipistes. El seu tiet, Plàcid de Copons i Esquerrer, va ser un dels juristes més compromesos amb la causa austriacista. Combinà la judicatura amb la política i va desenvolupar tasques de govern de la màxima responsabilitat. Un altra tiet, Manuel de Copons i Esquerrer, que va ser president de la Generalitat durant el període austriacista, col·laborant amb Francesc de Cordelles i Ramanyer, un altre tiet avi de la Marianna, al front del sector austriacista eclesiàstic.

Un alt comandament de l’exèrcit de l’arxiduc Carles, el Comte Georg Ignaz Erasmus von Tattenbach und Rheinstein, era casat amb Isabel de Cordelles i Ramanyer, germana del seu avi Felicià.

Si hem de parlar de nissagues inequívocament relacionades amb els partidaris de l’arxiduc no hi ha cap dubte que els Cordelles de Barcelona i els Copons de Malmercat ho eren.

Salvador Sanpere i Miquel: Fin de la nación catalana 1905 pàg 330: "La Junta consultiva para los casos extremos, nombrada por la Diputación y Brazo Militar, la formaron: por la Diputación el abad Cordelles, el arcediano Asprer, Antonio Sola, señor de la Doncell, Francisco Soler de San Esteve, Juan Buenaventura de Gualbes, y tres ciudadanos cuyos nombres no da Castellví. El protector de la nobleza eligió á José de Pinos, Feliciano Cordelles, Juan Sentmanat, Juan Copons de la Manresana y tres ciudadanos, de quienes tampoco conocemos los nombres. Pero hay un nombre que suena en todas las comisiones, el de los Cordelles, familia de patriotas que, como la de Dalmau, lo sacrificó todo á su patria".

Marianna es va casar, molt jove, amb Josep Subirà i Julià, baró d’Eroles i d’Abella. Entre el 1710-1711 Va tenir un filla, Maria de Borrell i de Copons. El seu marit era molt més gran que ella i traspassà el 1720. La Marianna tenia 33 anys.

Codificació secreta amprada pels serveis secrets de la Generalitat durant la guerra de Successió

Dues Mariannes de Copons?

Les Narraciones Históricas de Francesc de Castellví i Obando és la fon principal per coneixer la història de la Guerra de Successió, especialment, pel que toca als catalans.

Francesc de Castellví.(Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725): "Doña Mariana Copons y de Armengol, de la familia de Copons del Llor, última de esta línea, dama de afable modo y viveza [...] que vivía en la casa de campo de su cuñado don José Mata y de Copons, que se hallaba en Barcelona capitán de la Coronela, de la junta de guerra y muy distinguido patricio. Lleonart tenía conocimiento con esta señora y al salir y entrar de Barcelona confería con ella"

"El coronel [Le Querchois] tenía dispuesta una merienda y diversión [...] en donde debía ella concurrir [...], y le llegó orden al coronel de Popoli para que luego sin pérdida de instantes uniese la gente de su comando dividida en aquellas cercanías y tomase la marcha para introducirse en Mataró, superando cualquier reparo, y le decía que tenía aviso cierto de una concertada sorpresa de los de Barcelona sobre Mataró. El coronel fue luego a dar sus excusas a esta dama, que no se satisfizo de las razones que le daba, persuadiéndole que mandando marchar la gente adelante, podría él cumplir la palabra de asistir con la merienda y, fenecida, tomar la marcha. El coronel quería cumplir puntual la orden y no desairar las instancias de la dama, y quiso satisfacerla mostrándole el orden. Maianna le agradeció la confianza y luego dio puntual aviso a Salvador Lleonart, que se hallaba encubierto en aquella vecindad, que al anochecer del mismo día se embarcó para Barcelona, donde al llegar al muelle halló embarcado al coronel Armengol con 400 fusileros promptos a hacerse a la vela"

Durant el darrer setge borbònic a Barcelona (1713-1714) la Marianna de Copons, la Caterina i el seu marit, en Josep Anton de Mata i Copons eren a Alella, on hi tenien propietats. El comandant de la guarnició borbònica, el baró de Querchois (comandant de la Guàrdia Valona aquarterada a Alella) , visitava sovint a la Marianna. En una de les visites, el 25 de gener del 1714, s’assabentà que el comandant havia rebut ordres del duc de Pòpoli de marxar amb la seva tropa cap a Mataró, ja que preveien l’assalt a la ciutat per quatre centenars fusellers de muntanya (Regiment de Fusellers Voluntaris ‘Sant Raimon de Penyafort’), a les ordres d'Armengol Amill, embarcats ja a Barcelona per atacar la rereguarda borbònica.

El duc de Pòpoli (comandant en cap de les tropes borbòniques) havia reforçat la localitat amb 1.300 homes, fet que hauria convertit l’expedició del coronel Amill en una desfeta.

Segons Castellví la Marianna espia era la Marianna de Copons i Armengol, filla de Ramón de Copons i de Vilar, senyor de Llor i de Josepa Armengol i Aymerich (de la nissaga dels Rocafort).

Castellví també fa referència a que la Marianna tenia una "germana" anomenada Caterina de Copons i Armengol. Aquesta suposada germana s'hauria casat amb Josep Anton de Mata i Copons.

Aquí rau l'error que ha portat a la confusió entre dels dues Mariannes, la de Copons i Armengol, i la de Copons i de Cordelles.

La Marianna de Copons i de Cordelles tenia una germana, Caterina de Copons i de Cordelles, que havia estat casada amb Josep de Copons i Armengol, senyor de Llor. Al morir el seu marit va passar a ser la senyora de totes les possessions dels Copons de Llor. La Caterina casar per segona vegada amb Josep Anton de Mata i és, amb aquest matrimoni, que el patrimoni dels Copons de LLor va passar a mans del Mata.

El personatge clau de l'enigma és la Caterina.

Era la Caterina una Armengol de la nissaga dels Copons de Llor o era una Copons i Cordelles de la nissaga dels Copons de Malmercat.?

No cal anar gaire lluny per trobar la prova concloent. A l'enciclopèdia. cat a l'entrada "Torrefeta i Florejacs" apartat enciclopedia.cat: El Llor i Castellmeià: es pot llegir:

"Per enllaç de Caterina de Copons amb Josep Antoni de Mata (creat comte de la Torre de la Mata pel rei-arxiduc Carles III a l’inici del segle XVIII), la senyoria passà a aquesta família i a la fi de l’Antic Règim era dels Mata i Cordelles"

Una prova encara més concloent:

Jesús BURGUEÑO RIVERO i M. Mercé GRAS i CASANOVAS:

La formació del mapa municipal contemporani a Catalunya. El cas de la Segarra. (a Treballs de la Societat Catalana de Geografia - N° 33-34 - vol. VII) pàg. 35 (referint-se al titular de Llor al municipi de Torrefeta)

"El 1785 trobem com a senyor a Josep de Mata i Cordelles, descendent de Josep Antoni de Mata i de Copons i de la seva esposa Caterina de Copons i Armengol, que aportà, entre altres, aquesta senyoria al matrimoni"

Un altra citació inequívoca:

"L'any 1831, el Llor, amb 105 habitants, apareix com un senyoriu de Mata i Cordelles (18). El trànsit dominical l'apreciem en l'enllaç de Caterina de Copons i Armengol amb Josep Antoni de Mata i Copons, .." (Català i Roca, Pere: Els Castells Catalans. Vol 5 1997 Dalmau Rafel editors pàg. 748.)

En conclusió, la mítica Marianna era la Mariana de Copons i Armengol. Però quí era la veritable espia?. Qui era la que estava al servei de Salvador Lleonart (cap del servei d’espionatge de la Generalitat) i que va trametre-li la informació sobre el desplaçament de tropes cap a Mataró?

La veritable espia

Era la Marianna la "mata-Hari" catalana que han volgut els escriptors romàntics, es a dir una espia professional que enlluernava sistemàticament als enemics per treure informació, o més aviat era una noieta soltera que flirtejava amb joves militars borbònics (al final es casà amb un d'ells) i que va explicar a la seva "cunyada" la sobtada marxa cap a Mataró d'aquells militars?

No crec que Salvador Lleonart (que preparava l'atac contra Mataró) hagués enviat expressament a la Marianna per treure informació a Le Querchois. Es massa suposar. Penso que tot va ser una casualitat. La veritable espia era la Caterina de Copons i de Cordelles (morta el 1714, segurament defensant la ciutat de Barcelona), com ja en vist, estretament ligada a la causa austriacista fins al final.

Dades sobre la Marianna de Copons i de Cordelles posteriors a l’11 de setembre de 1714

El 1720 la Marianna s'havia quedat vídua amb 33 anys.

Segons documentació de l'Arxiu Historic Comarcal de Sort, la Marianna s’hauria tornat a casar, per segona vegada, amb Francesc d’Areny i de Queralt , 2n baró de Claret (net de Francesc d’Areny i de Toralla).**

L'any 1739 va rebre una herència per part del seu oncle avi Francesc de Cordelles i Ramanyer, Abat de Sta. Maria de Gerri, que havia estat amnistiat i s'havia retirat al monestir de Sta. Maria de Gerri. Sembla que l'abat aconseguir salvar una part del patrimoni mobiliari dels Cordelles, tots ells expropiats pels filipistes.

Segons un parell de notarials de l'Arxiu Històric Comarcal de Sort, Francesc de Cordelles va dipositar l'1 d'agost de 1737 a l'arxiu del monestir de Gerri d'un bagul tancat amb clau i segellat amb sis segells i el va recuperar el 22 de gener de 1739, just abans de la seva defunció.

"Un baul cubierto de baqueta roja, con clavos de bronce y con su cerradura y llave, y dentro del mismo baul una bolsa de cuero un palmo en alto, por dentro llena de pessetas. Item una toballa blanca con una porción de pessetas. Item tres papeletas de diferentes especies de moneda en plata como todo lo sobrerreferido. Item un bolsillo de cuero redondo lleno de doblones de oro en especie ..." (AHCS 517 1739 16r-16v)

Segons un altre notarial del mateix arxiu, l'abat de Gerri, Francesc de Cordelles, va concedir el 25 de desembre de 1738 tres beneficis (dos de 2.000 lliures i un de 3000 lliures) als seus nebots de Malmercat:

2000 lliures a "Dompno Francisco de Copons et de Cordelles in loco de Malmercat populato, ..." 2000 lliures a " dompna Marina de Areny et de Copons Baronissa de Eroles," ...".. i 3000 lliures a Dompna Josepha de Quintana et de Copons mansi de Quintana regnis Aragonis ...".(AHCS 517 1738 88v-89r)

La Marianna de Copons i de Cordelles va tenir una filla amb Josep Subirà i Julià, baró d’Eroles***, la Maria de Borrell, de Copons, de Subirà, de Vilanova, d'Eroles i de Cordelles***, Baronesa d'Eroles, que casà amb Pere Ibàñez Cuevas de Bernabé el 1727. Per tant, la Marianna de Copons era la rebesàvia del famós militar de principis del segle XIX, Joaquim Ibàñez-Cuevas i de Valonga, el baró de Eroles **** .

Dades sobre la Marianna de Copons i Armengol posteriors a l’11 de setembre de 1714

Segons Àlex Asensio Ferrer, la Caterian havia anomenat a la Marianna de Copons i d'Armengol, marmessora del seu testament i instructora, educadora i directora dels seus nebots (Josep de Mata i Cordelles era un dels nebots).

Àlex afirma que la Marianna de Copons i d'Armengol visqué els seus darrers anys en una casa del carrer de Sant Domènec de Barcelona. A l'inventari post mortem només hi figuraven dues modestíssimes pensions que l'hi prestava Josep de Mata i Cordelles, sr de la Torre de Mata i de Llor. Poc abans de rebre sepultura a principis de maig de 1757, Marianna de Copons i d'Armengol encarregà als seus marmessors la celebració de 225 misses pel repòs de la seva ànima al convent de Sant Francesc de Pàdua, i que tots els seus béns fossin venuts en encant públic.

* Frances de Cordelles i Ramanyer, abat de Gerri, va fer testament el 25 de desembre de 1738. Allí consigna un benefici de 7.000 lliures a favor dels seus nevots: "... Dompno Francisco de Copons i de Cordelles in loco de Malmercat populato ... et Dompna Marina de Areny et de Copons, baronissa de Eroles, ...." Arxiu Històric Comarcal de Sort: Document: Notarial AHCS 517.84v-89v

** Francesc d'Areny i de Toralla era fill de Martí d'Areny i Erill i de Mariàngela de Toralla i va ser el 1r Baró de Claret (títol concedit per Felip IV el 1654) era senyor de Vilagelans i Fígols. Es casà amb un sra. anomenada Pueyo. El seu únic fill va ser Manuel de Areny i Pueyo. Enviudà el 1661 i casà amb Francesca d'Àger el 1662 (que també era vídua). Morí el 1689. Manuel de Areny i Pueyo casà amb Isable de Queralt. Va tenir 5 fills: Bernat, Francesca, Peronnella, Isabel i Francesc.

Francesc d'Areny i de Queralt casà primer amb Marianna de Cartellà i Tons el 4 de octubre de 1706 i en segones núpcies (172?) amb Marianna de Copons i de Cordelles. Francesc d'Areny i de Queralt signar a favor de la guerra a ultrança a la reunió del Braç Militar el 30 de juny de 1713 (Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) Fin de la nación catalana (1905) pàg 146) Formà part de la junta de 36 -trentasisena-, 6 per cada braç (el seu era el braç militar), elegida el 10 de juliol de 1713, com a junta de govern per dirigir la guerra a ultrança.(Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) Fin de la nación catalana (1905) pàg 165)

. ** La filla de la Marianna de Copons i de Cordelles va pledejar amb Manel d'Areny i de Cartellà, fill de la primera muller de Francesc d'Areny i de Queralt, per la baronia de Claret. "Por Dn. Pedro Ybañez Cuebas y D. Maria de Borrell y de Copons, consortes, baron de Eroles, en el pleyto que siguen en esta Real Audiencia y sala del noble señor don Ignacio de Rius con don Manuel de Areny y de Cartellà y los tutores y curadores de los pupilos, hijos y herederos de don Francisco de Areny y de Queralt, baron de Clarèt : respuesta a las dudas acordadas en dicha real sala : actuario Ioseph Cervera, oy Ioseph Vila, notarios / [Seriol, Tagell]". Manel d'Areny i de Cartellà seria el següent baró de Claret.

Carles d'Àustria, el nomenà coronel el 1706 i Comte de Claret el 1707; Germans de Francesc d’Areny i Queralt: Manuel i Romà.

*** Llorenç Sànchez Vilanova: El Baró d'Eroles. Ed Ajuntament de Talarn 1998. ISBN:84-923795.0.2 pàg 24

**** El 1613 el baró d'Eroles era Lluís de Queralt i d'Eroles qui vengué per 9.965 lliures tots els seus drets, en forma de lluïció, als vilatans dels seus dominis. La venda no es va arribar a fer efectiva, atesa la dificultat dels vilatans a l'hora de fer front els pagaments que s'havien compromès a fer i perquè els descendents del baró van recórrer la venda a la Reial Audiència de Barcelona, que va dictaminar a favor dels descendents dels barons. La baronia d'Eroles fou confirmada com a títol del regne el 1761 a favor de Maria de Borrell de Copons i de Cordelles, filla de la Marianna..

Vídeo sobre Marianna de Copons

 

Participació dels Copons i dels Cordelles a les Corts Catalanes

A les últimes Corts catalanes de 1705 hi participaren Felicià de Cordelles i Romanyer i el seus germans Miquel , Jaume (Coronel de cavalleria, Governador de Montjuïc, Protector del Braç militar, ferit en combat), i Francesc (Abat de Gerri i president de la Junta de Braços de 1713 en substitució de l'arquebisbe de Tarragona "absent" Isidre Bertran) Josep de Copons i Esquerrer, el seu germà Plàcid (Oïdor de l'Audiència de Catalunya), Francisco, Agustí i Jaume de Copons i de Cordelles, fills de Josep i nebots de Felicià de Cordelles.

També participaren els austriacistes Jaume de Copons i de Falcó, àlias de Calders i Vilafranca, Baró de Segur, anomenat comte de Sant Martí per Carles III el 1713, i el seu germà Joan, Sr. de la Manresana i membre de la Junta de Guerra junt a Felicià de Cordelles.

Alguns historiadors fan esmena d'aquesta participació dels Copons de Malmercat i dels Cordelles en la lluita contra els felipistes

.Rosa Mª Alabrús: Felip V i l'opinió dels catalans. Pagès editors, Lleida 2001 p. 163, 164

"A l'alta administració. entre els homes de Carles III d'aquesta primera hora _ immediatament després del setge de Barcelona del 1705 _ hi veiem alguns dels vigatans ( .... ), encara que no hi figuri cap dels líders revolucionaris. El major pes el van tenir els veterans de l'antifelipisme (els Pinós, Lanuza, Torrelles, Terré, Descatllar, Vilana, Copons, Cordelles, ... ) gent que havia destacat a les Corts de 1701 del costat constitucionalista, que més tard havien format part de la Conferència del Comuns i que havien estat desinsaculats per virrei Velasco (Plàcid de Copons havia estat desinsaculat) després de la conjura de 1704, ..."

A les Corts de 1705 - 1706 convocades els 5 de novembre "la noblesa va sortir-ne particularment afavorida per la quantitat de gràcies atorgades per Carles: quatre marquesos, set comtes, quatre vescomtes ..." nota 23 " Els comtes van ser: Josep Galceran de Cartellà, Felicià de Cordelles, ...."

"el 1706 per tal d'organitzar la lleva de soldats, el governador de Catalunya Josep Galceran de Pinós i els consistorials Josep Cartellà i Felicià de Cordelles hagueren de oferir importants estímuls econòmica per allistar-se (1706). En no tenir tampoc èxit van haver de recórrer a l'antiga tradició del país d'aixecar els sometens a les poblacions en cas de perill" p. 187.

Lluís Pujal: General Moragues, màrtir de Catalunya. ed. Pòrtic Barcelona 1985 pàg. 94

L'any 1708 front la invasió del Pallars pels felipistes "acudiren a barrar el pas vuit-cents homes de les milícies de Sort, Rialp, Vall d'Assua, Vilamur i Baronia d'Estach. Les milícies de les valls de Ferrera, Cardós i Aneu en nombre de sis-cents a les ordres de Baltasar Castellarnau i les vegueries del Pallars a les ordres del subveguer Antoni Sabater, agregant-se a tots ells els voluntaris que havia reunit Josep Copons." Aquest militar era Josep de Copons i de Esquerrer.

"Feliu Jordana, amb la gent que manava i el capità de voluntaris Antoni Bielsa avançà sobre Gerri de la Sal per la porta anomenada de Mariola desencaixant-la i penetrant un cos de voluntaris dins la ciutat. Un altre cos de tres-cents paisans d'Isidre Jordana de Malmercat, cent seixanta de Pere Jena i quatre-cents de Jacint Orteu s'agruparen a les ordres de Josep Copons, com ja ho havien fet abans els de l'Alt Pallars... " "... d'aquesta manera s'evità la invasió del Pallars Sobirà"

És la primera vegada que es relaciona als Orteu de Pobla de Segur amb els Copons de Malmercat. Aquest Jacint d'Orteu es va casà amb Rosalia de Copons i de Cordelles de Malmercat, per tant Josep de Copons era el seu cunyat. El net de Jacint d'Orteu i de Bertran va ser el Coronel carlista Jacint d'Orteu.

.

Anales de Cataluña y epilogo de los progressos y famosos hechos de la nación

"Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725..." Autor: Francesc de Castellví i Obando
Data de redacció del manuscrit: des de 1733 al 1749 aproximadament

Cataleg de publicacions sobre la guerra de Successió.

5. Les relacions nobiliàries dels Copons de Malmercat

(tots els anomenats van nàixer a Malmercat)

.

6. Els successors de Josep de Copons i Esquerrer a Malmercat

En un reconeixement de deutes per censals de 1738 es reconeix "vobis nobili Domino Dompno Francisco de Copons Barono loci de Malmercat, Glorieta et Montesclado, in dicto loco de Malmercat populato"...

Francisco de Copons i de Cordelles, Baró de Malmercat, Glorieta i Montesclado, senyor de Mura i Castellnou de Bages (titulat així segons AHCS Notarial de 1743), fill de Malmercat, ocupa el càrrec de patró del Col·legi de Cordelles ( AHCS Notarial 604 foli. 73). Hereter universal de Felicià de Cordelles. Però també hereter universal del germà de Felicià, Jaume de Cordelles + 1744, del qual heretà un plet a la Real Audiència - Sala de Nobles - per la heretat Mas Puig (AHCS Notarial de 1760 foli. 89). Francesc de Copons i de Cordelles va casar amb Mª Gràcia de Lentorn, de Perpinyà. Morí a Barcelona el 1752. Els fills van ser Josep, Francesc i Onofre.

Mª Gràcia de Lentorn, per virtut dels crèdits, dot esponsalici y altres drets per raó de tenuta, en força de la constitució feta a Perpinyà, és la dipositària de la Senyoria de Malmercat, Glorieta, Montesclado i Castellnou de Bages.

Cat. Partido: 1º, de azur, un sol radiante de oro; 2º, cortado: I. Palado de sinople y gules en seis piezas; II. Jaquelado de sinople y sable (contra las leyes heráldicas). Blasón de domna Clementina de Solanell i de Foix, a. 1745. [M. Bassa].

Pruebas de ingreso en la Ordre de St. Juan de Buenaventura Copons, Pont Alentorn y Senespleda antes Solanell, Malmercat, 1790

Josep de Copons de Cordelles i de Lentorn es casà el 1753 amb Maria de Vilallonga i de Tamarit, filla de Galcerà de Vilallonga de Salbà, de Saportella i de Gelpí (domiciliada a Matarò) rebent una dot de 4.000 lliures dipositades a la Taula de Canvi de Barcelona. Viudo, el 1764 casà amb Theresa Pont i Solanell de poble de Osseja de la Cerdanya francesa. Morí el 1773. L'hereu va ser Francisco Antonio de Copons, Cordellas i Vilallonga que va ser el que va fer les últimes reformes al castell de Malmercat.

El 1794 Francesc Anton de Copons, Cordellas i Vilallonga va fer reformes al castell de Malmercat. El 1802 el seu apoderat, Antonio Vilanova, notari públic de Barcelona, plantejava davant del notari Antonio Azamar (casat amb Theresa de Geralt vídua d'Onofre de Copons, germà de Francesc Anton) de la vila de Sort, una requisitòria per la aprensió per part d'un caporal de Rialp de una càrrega de 7 quintars de ferro carregats en tres "acémilas", procedents de la farga de Llavorsí, per a fer obres al castell de Malmercat. (AHCS Notarial doc. 588 foli. 29)

 

7. Plets i altres documents (finances dels Copons)

.El 1609 es tracta un problema de jurisdicció civil i criminal sobre Malmercat plantejat pel duc de Cardona contra el donzell Onofre de Copons ( i de Vilaplana) (ADM sec. Vilamur rotllo 1, llig. 2 doc. 125 titulat: "Possessions y homenajes de los lugares del Marquesado de Pallars en que unos cavalleros se havian entrado") ... "que lo Sr. Onofre de Copons, doncell no amostrava titol algú per lo qual pogués pretendre expectas la dita jurisdicció civil i criminal mer i mixt imperi de dit lloch de Malmercat ni part de aquella i que per so en lo que tocava a ditas jurisdiccions i mer i mixt imperi de dit lloch estava justificada la pretensió de dit Excelentissim Sr. duch com a bescomte del dit Vescomtat feu en dit nom ... i procurador general aprehensió de dites jurisdiccions ... i per a dit effecte feu plantar forques en dit lloch de Malmercat... en un arbre que hi ha a la plaça de dit lloch"

El procurador del duc va organitzar un acte de presa de possessió a Malmercat

" ...Convocata et congregata unitatem et sigularibus hominibus loci de Malmercat, Vicecomitatus Vilamuro ....et suis singularibus nomines .... Nicholaus Soriguer, Gaspar Gasset, Arnaldus Paguera, Jaume Descamps, Amator Vidal, Petrus Casanova, Gaspar Calbera, Bartholomeu Rocell, ... del Comte, Joanes Eloy Marthí, ... Calbera, omnes dicti loci de Malmercat, coram habet eius per dompno Ludovico de Cordova et Aragonis .... Ibidem in dicto castro de inquadam cathedra cores sedete personatus reperto et adinueto habitis per suis inter los super .... conclusionibus et deliberationibus subsequentes in generali concilio unitatis de singuralis hominus dicti loci de Malmercat...."

"... semper habere tenere et reputare dictus Exmus dominus ...Raimundus Floch de Cardona olim ab Aragonis ... pro domino ... et omnium homines et feminas dicti loci et termini de Malmercat presentium et absentium et futuros. .... "

"...Ludovicus de Cordova et ab Aragonis dicto nomine iussit dicto nutio que in platea publica dicti loci affixeret et plantaret quandam argollam catena quadam pendente ferreas... efectu ... ... et testibus predictis presentibus las plantavit et afixit in quandam arbore in dicta platea existente vulgo nominata olm..." (ADM sec. Vilamur, rotllo 1, llig. 2 doc. 125)

Evidentment les pretensions dels Cardona sobre Malmercat no passaren d'aquí

Al 1639 es cita per a resoldre un cas de competències jurisdiccionals a Magdalena de Copons (i de Gay) com a senyora del castell de Glorieta i d'altres llocs, front a les pretensions del duc de Cardona. ADM Pallars rotllo 147, llig. 16, doc. 966

La trobada es realitzà a la partida anomenada els Pous, dins el terme de Tornafort: "Die desimo martii Ano 1639 in termino de Tornafort partita dicta los pous ...................... Ante in locode Tornafort eiusdem termini in quo dictus dominus de Gomar exercit actus justicie in quo seu justicie possesionis carlanie Tornafort ....... “

En 1717 s'obre una causa criminal per part del Duc de Cardona contra Francesc (fill de Joseph) i Joseph de Copons i Esquerrer, Sr. de Malmercat amb el rerafons del dret de regalia de la pesca al riu Noguera en el tram de Sabarneda. (ADM Pallars llig.27 doc.1684)

A banda de les rendes senyorials els Copons feien nombroses operacions financeres.

L'any 1743 Francesc de Copons i la seva esposa Maria Gracia del Entorn, domiciliats a Malmercat, venen a Antoni Moles de la Villa de Andorra, un censual mortis causa de 1000 lliures hipotecant les "...decimas, census et alia jura nobis pertinentias in nostro loco de Montesclado et eius termino...", amb la clausula "Ab pacte expres que en cas de cessada solució de una i mes pencions se pugan arrendar dits delmes de consentiment de una i altra part i del preu resultant de dit arrendament se pague la penció del present censal i lo que sobre sia a favor dels Srs. venedors ..." (AHCS Notarial de 1743 foli. 38)

El 1743 es fa una concòrdia entre "Ego Domnus Franciscus de Copons et de Cordelles, dominus de Malmercat, Mura et Castell Nou de Bages ... et nobilem Domnam Mariam Theressiam de Cordelles et de Olzina, amicam meam ... pro inde coram Illmo Rmo Dno Barn Episcopo ..." (era germana de Felicià de Cordelles) (AHCP notarial del 1743)

El 1748 Francesc de Copons i de Cordelles, com a fidecomisari de la universal herència del noble Galceran de Cordelles, avi matern meu (de fet era el seu revesavi) i del noble Miquel de Cordelles, fill d'aquell i tiet (tiet avi en realitat) meu. Fa constar que el seu procurador, el noble notari Benet de Vila i de Mata va prometre vervalment entregar-me 1.700 Lliures d'un censal instituit per Galcerà de Cordelles que havia passat a Jerònima de Cordelles i de Vila, abans de Guinard, casada en primeres noces amb el noble Dn. Joan de Guinart i en segones i últimes amb el noble Dn. Felicià de Cordelles, fill primogènit i hereu universal i fideicomisari del censal al 4,5% instituit en primer lloc per Galcerà de Cordelles per la Abadesa del convent de St. Pere de les Puelles. Al mateix document també tracta sobre el cobraments de l'arrendament de la heretat denominada "den Cordelles" que poseixo al terme de Cerdanyola.També fa referència a l'atorgament d'una pensió vitalícia de 8 Lliures anuals a la seva germana Gertrudis de Copons i de Cordelles, monja al convent de St. Pere de les Puelles.

Document en llatí: "Franciscus de Copons et de Cordelles, ... fideicomissarius universalibus hereditatibus et bonoribus nedum Nobilis Dn. Galcerandi de Cordelles, avi mei materni verum etiam Michaellis de Cordelles eius fily abunculi mei ..." va prometre verbalmet al meu procurador a Barcelona , Benet de Vila i de Mata " ...vervo promisit mutuare mihi septingentum (700) libras Barc. ex hereditatis nobilis Dna. Hieronimas de Cordelles et de Vila, antea Guinart, consortis in primis nubtys nobilis Dn. Joannis de Guinart, in secundis et ultimis vero nobilis Dn. Feliciani de Cordellas, fily primogeniti et heredis universalis fideicomisary primo loco instituti per eundem nobile Dn. Galceran de Cordelles, avum meum, ad rationem quattuor et medy pro centenario...(4,5%).".i continua: "...prestandium Ilustr. Abatissa et conventui Sancti Petri Puellarum dicta civitatis ad forum quinque pro centenario (5%) tum et etiam solvendi pentiones quod ex eo debent et vatta usque in diem eius extinctionis ... L'apoderat, Miquel Baell, comerciat de Barcelona, podrà hipotecar "...hereditatum quam psooideo in termino de Serdanyola Dioc. de Barcelona..." (Notarial de AHCS doc. 520 1748 13r-15r)

El 1743 Jacint Horteu i de Betran torna a Francesc de Copons i de Cordelles la dot de 2000 Lliures de la seva esposa Rosalea de Horteu de Copons i de Cordelles, ja difunta.(Notarial de AHCS doc. 520 1748 16r)

Pel matrimoni (1753) de Josep de Copons amb Maria de Vilallonga i de Tamarit, filla de Galcerà de Vilallonga de Salbà, de Saportella i de Gelpí (domiciliada a Matarò) rebent una dot de 4.000 lliures dipositades a la Taula de Canvi de Barcelona.(testimoni sotasignant: Agustí de Horteu i de Copons de La Pobla)

El "maig de 1754 lo Sr. D. Joseph de Copons i de Lentorn, en lo poble de Malmercat populat, y lo Rnt. Joan Baptista Rispa, Pbre. de dit poble, com a procurador de Maria Gracia de Copons i de Lentorn, vídua, mare del dit Sr. D. Joseph. Per temps de tres anys y tres solas cullitas des de lo dia primer de maig prop passat en avant contadors, arrendam a favor de Carlos Burniquel y de Josep Pedascoll i Maria Pedascoll i Alianó, conyuges, tots del poble de Glorieta ... totas las decimas de blat, ordi y sivada, carnalatges y altros drets que dits Srs. perciberen i acostumean percibir en los Pobles de Glorieta y Montesclado y sos respectius termes com a Srs. jurisdiccionals de dits pobles, menos les pernes, gallines,y llegums, exp, y lo quintar de formatge de la Montanya. Ab pacte que ultra del preu del arrendament degan entregar a dits Srs. quiscun any deu quarteres de blat en especie del mateix se cull en dits pobles, bo, sec, net, y rebedor y que així mateix degan pagar lo Real Catastro en quincun any a dits Srs. corresponent per rahó de dits delmes ....Lo preu del arrendament son quatrecentas vuitanta lliures"(Notarial Agustí Ciutat AHCS doc. 529 pàg. 64)

1760 Plet al jutjat ordinari de Benabarre sobre l'herència d'Agustí de Copons (AHCS Notarial 1760 foli. 33). Mª Gràcia de Copons i el seu fill Josep anomenen procurador per a aquest cas a Josep Agustí Quintana, oncle del marit de Mª Gràcia.

El 1767 reclament un censal mort creat pels Comtes de Tattenbach "Sigui notori com nosaltres, Maria Gracia de Copons y de Lentorn, vídua relicta de Francesc de Copons y de Cordelles, sr. de Malmercat, Glorieta, Montesclado,Castellnou de Bages, y el seu fill, Josep de Copons de Cordelles y de Lentorn, com a hereus dels béns que foren de Dn. Feliciano de Cordellas, ..., constituim i ordenem procurador nostre .... a Miquel Baell, comerciant ciutadà de Barcelona, ... , per que puga vendre, ..., tot aquell censal mort, ja creat, de preu y propietat mil y cent Lliures, y penció semblants sous, lo dia de la creació, ço es lo preu en cas de quitació, y totas las pensions y prorratas de aquell vençudas fins al dia present, y las pensions y prorrata en avant cedidoras, y demés accessoris de aquell que los hereus y possessors de béns dels Ilustres Comtes de Tatembach tots anys en cert termini nos estan obligats fer y presentar. ..." (AHCS Notarial 1767 doc. 528 foli. 124 r 124 v)

Plet perdut per la casa del Mas Puig de Massanet (1641-1760):

L'hereu de Dª Theresa de Copons, Francesc Anton de Copons, Cordelles i de Vilallonga " com a hereu y llegitim successor de la universal heretat y bens que foren del noble Sr. Don Miquel de Cordelles mon predecessor..." anomena procurador al Dr. Josep Gualva i Roig per a que "puga rebrer y confesar haver rebut de qualsevols personas 13.584 lliuras moneda Barna, que per credit que altrament com a hereu predit tinch en la casa del Mas Puig a la plassa de la vila de Massanet: y a mes las quantitats resultan o resultaran de las obras per mi y mos nobles antecessors fetas en dita casa y mas, altras quantitats que dependescan de estos a quals fins puga fer y firmar ..." (AHCS Doc. 551 1786 foli. 52)

Mª. Gràcia de Copons i de Lentorn i el seu fill Josep van heretar universalment de Jaume de Cordelles + 1744, germà de Felicià de Cordelles. Amb l'herència van haver de continuar un llarg plet a la Real Audiència - Sala de Nobles - per la heretat Mas Puig (AHCS Notarial de 1760 foli. 89)

Causa en la Real Audiència i Sala de Gaspar Sala i Maíz de la vila de Lloret contra D. Jaume de Cordelles iniciada el juliol de 1741 sobre la heretat i béns de Llorens Puig. Jaume de Cordelles resultà comdemnat a deixar la heretat del Mas Puig. Gaspar Sala el desembre de 1741 "presentà una llarga "articulata" justificant les pretencions que tenia contra Jaume de Cordelles pendent la qual causa morí est, per qual motiu Gaspar Sala, ab súplica de 13 de juliol de 1744, allega que lo dit D. Jaume li avia igualment succehit D. Francisco de Copons i de Cordelles de Malmercat. i demanà que fos, com fou, citat en causa, havent en effecte comparegut en ella en 15 de gener de 1745. Y respecte de haver mort dit D. Francisco en 14 de juliol de 1752, compareguè en dita causa Dna. Mª Gràcia de Copons de Cordellas y de Lentorn, viuda de dit D. Francisco, y se continuà dita causa fins a 18 de setembre de 1754 y esperaba continuarla dit Gaspar Sala contra dita Mª. Gràcia y D. Joseph de Copons, Cordellas y de Lentorn, son fill en los noms de tenutaria i usufructuaria; Y com las ditas parts hajan reflectit que la prossecució de dita causa los occasiona crescuts gastos y continuas molestias, y desitjant abviar aquellas; y correr ab bona correspondència y terminar ditas pretensions y qualsevols altras que pugan tenirse y susitarse entre ditas parts. Han determinat en fer quiscuna de ditas parts lo poder avall escrit a favor de D. Joseph Anton Febres i Salomó, Ciutadà Honrat de Barcelona, a fi que est termine las pretencions...." (AHCS Notarial 1760 foli. 89)

1760 Capitols matrimonials entre Francesc de Copons de Lentorn, fill de Francesc i de Mª Gracia amb Ana de Palau i Aloy, viuda de Francesc de Palau i de Magarola i filla de Fracesc Aloy i Guitart. Dot 3000 lliures.

Juny de 1764. Al morir Agustí de Copons i de Cordelles (resident a Vilaller), que havia estat tutor de Josep de Copons, el seu nebot, deixa en herència tots els seus béns a favor de Josep de Copons i de Cordelles i de Lentorn 8é Sr. de Malmercat. A raó d'això Dna. Mª Gracia de Copons i de Lentorn i el seu fill otorgan poders a Josep Agustín Quintana de la Casa de Quintana, parròquia de Montenuy, a l'Aragò, present a Malmercat, per tal que ho liquidi tot... Firma com a testimoni el Rnt. Bautista Rispa i Pablo Pont, estudiante del lugar de Osseja de la Cerdanya Francesa.

L'any 1764 es firmen els capítol matrimonials entre Josep de Copons i de Cordelles i de Lentorn 8é Sr. de Malmercat, viudo de la Sra. Vilallonga, i la noble Sra. Dna. Theresa Pont i Solanell filla D. Francisco Pont i Codol i Dna. Theresa Solanell, cònjuges difunts del poble de Ousseja de la Cerdanya Francesa. Intervenen Mª Gracia de Lentorn i el noble Sr. D. Anton Pont i Solanell, Cavaller, germà de la núvia..

El 1764 arrendament de les rendes de Glorieta i Montesclado a favor de Joan Ordi Parrado i a Tomàs Carrera de la vila de Tirvia. Inclouen un molí a cada poble.

El 1765 arrendament durant 4 anys, a favor de Anton Pau (alias Valentí) i Ramon Montanya, pagesos de Rialp, dels delmes de Montenartrò i son terme. Preu de l'arrendament: 150 lliures barceloneses.(Notarial Agustí Ciutat AHCS).

1765 arrendament durant 4 anys dels delmes de Glorieta i Montesclado a Manel Tomàs de Tirvia,a Aleix Fillet i Caterina Tarrado de Glorieta per 720 lliures.

El 1769 arrendament durant 4 anys, a favor de Josep Lluch pagés de Malmercat i d'Anton Pau (alias Valentí) de Rialp, "les décimes y altros drets que perciveix y acostuma a percivir dita Sra en los pobles de Glorieta y Montesclado de la señoria y també de la castlania de Montenartrò y sos respectius termes"(Notarial Agustí Ciutat AHCS doc. 529 pàg. 64)

El 1773 arrendament durant 4 anys a favor de Josep Vidal i Lluch y Bonaventura Agulló (àlias Lluc), sogre i gendre, pagesos de Malmercat, dels delmes de Glorieta, Montesclado i Montenartrò per un total de 925 lliures barceloneses i 10 quarteres de blat. "en lo dit arrendament sey compren tots delms de fruits y carnalatges a l'excepció de les gallines de censos, pernes de tossino y lo quintà de formatge y totas las llegums que acostuma a cobrar dir Sr."(Notarial Agustí Ciutat AHCS doc. 530 pàg. 10).

La vídua Dna. Theresa Solanell havia mort intestada. El Sr. D. Anton Pont i Solanell atorga donació de 2.500 lliures en moneda barcelonesa a sa germana, les qual 2.500 lliures són l'aportació de dot que fa Dna. Theresa Pont i Solanell al matrimoni amb Josep de Copons i de Lentorn 8é sr. de Malmercat. Mª Gràcia de Lentorn i Josep de Copons aporten ("per donació per noces per la lloable virginitat") 1.250 lliures amb lo qual "lo dot pren suma de 3.750 lliures". Per la donació Theresa renúncia a qualsevol dret sobre l'herència dels seus pares. Anton posa com a condició de la dot que en cas de viduïtat, (fet que es va donar a partir de 1773) la seva germana quedi com a mestressa de la casa castell de Malmercat. Aquesta Dna. Theresa Pont i Solanell faria inventari de totes les possessions al Pallars en enviduar el 1773

Francesc de Pont i de Codol era net de Acard de Codol i de Rosset, cavaller, Baró de Ur i de Florís. Lloctinent del del Batlle General de Catalunya (Corts 1701, 1705 i Braços 1713)

Francesc de Copons i de Cordelles i de Lentorn casà el 1760 amb Anna de Palau i de Aloy , viuda del noble Francesc de Palau i de Magarola (fill de Alexandre de Palau carlà de Talarn, Corts 1701,1705 i braços 1713, Comte de Torralla per Carles III, i filla del noble Francesc de Aloy i de Guitart, Corts 1701, 1705 i Braços 1713 (de Vilamitjana) L'aportació de dot per part dels Copons va ser de 3.000 lliures que haurien d'aplicar-se a eixugar els deutes dels Palau. L'aportació d'Anna és la casa i terres en propietat a Vilamitjana.(AHCS Notarial 1760 foli. 105 - 108)

L'any 1772 Onofre de Copons i de Lentorn, germà de l'hereu Josep, es casà amb Mª Theresa de Geralt de Grandís i Capellà, filla, pubilla heretera universal de Dn. Aleix de Geralt i Dna. Francesca de Grandís i Capellà. Mª Gràcia i Josep de Copons aportant una dot de 3.000 lliures. (AHCS Notarials Doc. 531 1772 foli. 96)

El 31 de gener de 1773 atorga testament D. Joseph de Copons i de Cordellas

El 29 de març de 1774 Dª Theresa de Copons i de Pont va fer l'inventari de les possessions dels Copons al Pallars. En aquest es pren inventari dels pobles de vassalls que tenen els Copons. És senyor jurisdiccional tant en lo civil com en lo criminal dels pobles de Malmercat, Glorieta y Montesclado i té regalies (delme de gra i delme de sang) sobre Tornafort, Sabarneda, Embonuy i Montenartró, pobles dels quals en ostentava la carlania (No hi ha cap menció a Castellnou de Bages)

 

8. Potestats feudals

Els Copons de Malmercat actuen com a veritables srs. feudals. Tenen Cúria i presó al Castell de Malmercat. Otorgan poders utilitzant clàusules com: "representant nostras personas, acció y dret puga confessar, regonèixer, capbrevar a qualsevols Exc. Srs. marquesos, duchs y comtes y altros Srs. directes y alodials y a altras qualsevols personas qualsevol jurisdiccions, castells, caslanias, casas, masos, terras, honors y possessions, censos, reddits y altros drets que nosaltros en dits respectius noms tingam y posseigam en feudo, tant en jurisdicció directa com media, per dits Exms. Srs. y altras qualsevols personas en qualsevols llochs y terras y baix prestació de qualsevol cens y sens ella, segons serie y tenor dels instruments fets en rahó de ditas cosas, quals instruments puga ensenyar y presentar a dits Srs.Y per çó qualsevol jurament, y homatges de fidelitat y naturalitat de boca y mans, si fos convenient en a miras nostras, fer y presentar si y conforme en semblants casos se acostuma a fer..."AHCS Notarials Do. 524 anu 1759 foli. 109"

Quan és mort Francesc de Copons i de Cordelles al 1752, la vídua Maria Gràcia de Copons i de Lentorn reuneix al Batlle, regidors i caps de casa de Malmercat a la plaça del poble, com s'acostuma a convocar, "et exposuit vulgari sermone similia verba: .... pe tant vos dich y requeresch que com a bons i fidels vassalls me doneu la possessió del pnt. poble y presteu vostres sagraments y homenatges de naturalitat y fidelitat solits y acostumats prestar tant de dret quant per Consts. generals de Catalunya, Usatges de Barcelona y altres drets y consuetuts de la terra, oferintme jo fer y cumplir tot ço y quant me tocarà com a Sra. vostra...",

Dna. Mª Gràcia es va seure en un setial i es calçà uns guants en senyal de tenir la jurisdicció civil " ...In platea dicto loci in qua Dna Maria Gracia de Copons palam et publici in quadam cathedra sedit quasdam chirotecas manibus suis calciavit in signum possessionis jurisdictionis civilis ..."

" ...deinde vero dictam continuando possessionem expedivit praeconitsationem sequentem: ... Ara oiau tothom generalment que us nottifica y fa saber la Noble Sra. D. Maria Gràcia ... que de assí al devant tingau y reputeu per vostra Sra. natural a dita mi Sra, y al batlle y regidors per tals. Diu i mana que no sia persona alguna que gose ni presumesca desacatar o injuriar de paraula o de fets o en altra qualsevol manera los dits batlle y regidors y altros sos oficials sots pena de deu lliuras y trenta dias de presó. Diu i mana que persona alguna no gose ni blsfemar ni jurar lo SSm. nom de nostre Deu Jesuchrist ni de la Gloriosa e humil verge Maria, mare sua, ni dels sants i santas del paradís, ni jugaran en ningun genero de joch palesament ni amagadament quant se dirant los officis divinals çots pena de perdrer las messas tindran, y de quinse dias de presó y altras penas arbitrarias . Que en nigun altre temps ningú se atrevesca palesament ni publicament jugar en nigún género de joch prohibit çots las penas dalt imposadas. Diu y mane que ningú gose no se atrevesca de robar fruytes de las possessions agenes ni dampnificar ab bestiars ni altrament los alous de altro, çots las penas o bants acostumats, en que seran executats rigurosament. Post modum autem in continuationem dictas possessionis dicta Dna. Maria Gracia una cum dictis regitoribus et alys singularibus predicti loci accesserunt at Castrum citati loci, petit que clavem carcerum et manipulos ferreos que in continenti fuerunt ipsi traditis per Dm. locumnibus baiuli et sich aperuit ?? alia que quam plurima fecit, dixit in signum possessionis adeptae de Jurisdictione civil alta et baixa, mero et mixto imperio, nech non de feudis, vassalis, decimis, directo dominio, censibus, laudimys, juribus dominicalibus et alys omnibus juribus ... (AHCS Notarial 1752 foli. 83v-85)

Al mateix acte de possessió el batlle i regidors i els caps de casa ..."respondendo dixerunt. Nosaltres estam promptes de lliurar la dita possessió a su Merce per las causas sobreditas així com nos es estat exposat y dit. Així be de prestar los sagraments y homenatges de fidelitat y naturalitat acostumats en continent ab tal que nos firme, llohe y aprobe los previlegis, usos y consuetuts tenim en lo present poble..."(*) Y Dna. Mª Gracia respon que "... Que considerant la fidelitat y serveys, los jurarà, lloarà y aprobarà y confirmarà los previlegis, usos y consuetuts com ara de present jura, lloha y aproba los que emperò estan en sa viril observansa y no altrament ..." (AHCS Notarial 1752 foli. 83v-85)

(*)Tot i que sembla aclaparador a favor del senyor feudal, aquest acte de presa de possessió tenia la virtud a favor dels pagesos de confirmar els usos i consuetuts al seu favor (emprius, comunals, ....)

Les sentències de la cúria del Sr. de Malmercat normalment són verbals. "Sapias per esta carta com Josep Miquel y Perajoan Miquel pare i fill respectiu del poble de Malmercat en los noms de usufructuari i propietari respec. pera pagar y satisfer Joan Menal, germà y oncle seu, del dit poble, cent cinquanta lliuras barcelonesas en que son estos condempnats ab sentencia verbal proferida per lo Magnifich Manuel Guau assessor Comt. del Sr. Jurisdiccional del mateix poble per rahó dels drets de legítima ... " (AHCS Notarial any 1757 foli. 59)

Les sentències verbals no es registraven al registre de la curia si no ho demanaven les parts.

El Batlle dels pobles sota jurisdicció dels Copons són nomenats per ells. "En nombre de Dios sea a todos manifiesto como nosotros, Josep Soriguer bayle actual del lugar de Malmercat, corregimento de Talarn y obispado de Urgel, por el noble Sr. Dn. Joseph de Copons y de Cordellas Sr. del dicho lugar. ..." (AHCS Notarials Do. 531 foli. 43)

En la venda de terres comunals (La Vernedeta adjudicada en subhasta a Manuel Roy) per a pagar diverses despeses relacionades amb unes inundacions que havia patit el poble, i on es relaciona la "summa miseria y pobresa de la mayor part dels vesins del dit lloch en lo estat present, que és lo temps de major penuria de l'any" és necessàri el consentiment del Sr. del poble. " ... Andreu Roy Batlle actual del poble de Malmercat y son terme, Senyoria de Copons y Bisbat de Urgell, y regidor del mateix poble lo corrent any, y Francisco Casanova també regidor regidor de dit poble, convocats y ajuntats en son consell, segons costum en lo Castell del dit poble, de llisencia y en presencia de mi Sra. Dna. Maria Gràcia de Copons ... tenint ajuntament en sa presencia ... " ... ""I que havent lograt lo consentiment de dits senyors jurisdiccionals del present poble per a celebrar est contracte, sen lo qual, per sa directa senyoria y alodial, no podia practicar-se" I signa el document August Ciutat i Benavent notari de la Cúria Baronia de Malmercat (AHCS Notarials 1759 foli. 55r-56v)

Tenen arrendat el delme, cobren tallas (que sumen 5 o 6 lliures anuals), "les joves de cabar los seps y segar" que li fa anualment el comú de Malmercat, cobren censos de gallines, capons, pollastres, pernes de tocino, lluismes ... Cobren per la "coltura" del blat en la seva mola (AHCS Notarials Doc. 580 foli. 170-171)

A Montesclado "De todos los fruto se paga el diezmo, la mitad al señor y la otra mitad al cura párroco, a excepción de la carne que se paga tres partes al señor jurisdiccional y una al rector" (Qüestionari de Franciso de Zamora 1789-1790)

El 1758 Pere March Sinfreu pagés de Glorieta fa donació de la seva heretat a favor del seu fillastre Josep Ponsola d'Ainet "ab lo consentiment, aucthoritat, decret y firma de domini de mi Sra. Maria Gracia de Copons y de Lentonr viuda, Sra. Jurisciccional directe, alodial y campal del dit poble"(AHCS Notarials Agustí Ciutat)

1765 Capbrevació del marquesat de Pallars: "1765 Dn Francisco Magarola, arrendatario de las rentas del marquesado de Pallars y Vesdo de Vilamur comparecieron ante el Dn. Ignacio Jordana Procurador Jurisdiccional y Asesor ordinario de dichos estados ... Agustin Caminal , vecino del lugar de Montenartró, regidor único de dicho lugar,.. hace ralación de lo siguiente:que en el año 1763 se eligió por casa mayor dezmera de dicho lugar la del declarante, en la cual resultó en dicho año, 7,5 quarteras de trigo senteno, vulgo, segol, el qual se dividió, o divide, en dos partes, la una la percive el rector de dicho lugar y la otra se divide entre su Ex. el duque de Medinaceli como visconde de Vilamur y Don Joseph de Copons, carlan de dicho lugar igualmente ... otro: Si resultó de la parte expectante a su Ex. dos quintales y una arroba de hierba, que es la cuarta parte del diezmo, tocando 2 partes al rector y la otra parte al dicho carlan... otro: si resultó de un cordero, un cabrido, los quales divididos en tres partes una para su Ex. otra para el rector y otra para dicho carlan ..." "Embonui.. .hicieron la relacion siguiente....corderos, tres i medio, que se estimarona a quarenta y tres reales. El diezmo de esta epecie se divide en tres partes, de las quales percibe una el dicho Prior, y dos su Excia. y despues de estas dos partes tocantes a su Excia. hacen quatro partes y paga su Excia. por la primicia a Dn. Joseph de Copons, Carlan de dicho lugar de Enbonuy, de dichas quatro partes, una que toca a dicho Carlan, catorce sueldos y quatro dineros y queda a su Excia. veintiun reales y medio ...."(AHCS Notarials Agustí Ciutat)

En una escriptura de poder de 1818 es relacionen els drets senyorials que encara detenta el Sr.:

" Sepase por esta publica escriptura de poder como el Noble Senyor Dn. Francisco Antononi de Copons, Cordellas y de Vilallonga, Sr. Campal de los lugares de Malmercat, Tornafort, Montesclado y Glorieta, natural del dicho lugar de Malmercat y en la ciudad de Barcelona residente: de libre alvedrio constituye y nombra en Apoderado suyo, cierto y especial, y para las cosas infrascritas general ....a Don Antonio Boher, abogado de la villa de Sort, .... pueda cabrebar y hacer cabrevar y reconocer qualesquiera casas, tierras, censos, diezmos y otros qualesquier bienes y derechos que dicho Sr. otorgante tenga en quualesquiera señorías, aceptar las confesiones de los emphiteutas, e instar que aquellas se hagan i arxiven a favor del referido Sr. otorgante, nombrar jueces emphiteoticarios, notarios, porteros y otras personas al efecto necesarias, y delante de ellos compellir los emphiteutas para que cabrevian a favor del dicho Sr. Otorgante las cosas emphiteuticarias, presentar qualesquiera letras o mandatos e instar la presentación de aquellos. Pedir territorio para lo sobredicho, firmar qualesquiera cartas precarias en defecto de títulos, firmar por razón de señoría qualesquiera escripturas de renta o transportación de dichas cosas emphiteuticarias, cobrar los laudemios y censos, y si parecerà a dicho Sr. su apoderado, usar de de Señoría y prelación tanto a favor de dicho Sr. Otorgante com a favor de otro o otros, y para dicho efecto firmar qualesquiera escripturas útiles y necesarias, y a dicho Apoderado bien vistas ....." (AHCS Notarials Doc. 604 foli. 115)

 

9 Activitat litigatòria del comú del poble

Els Copons de Malmercat no eren nobles absentistes. No es traslladen ha Barcelona fins al 1790. Exercien un control rígit sobre la pagesia dels seus dominis. Com a resultat la situació dels pagesos al llarg dels 3 segles del seu domini va ser poc més que precària.

L'any 1772 la Universitat de Malmercat pateix la sentència de la Real Audiència condemnatòria per un plet amb un conjunt de acreedors de censals comandat per "la Reverenda Comunitad de Viccario y Beneficiario de la villa de Talarn". Els censals debuts es remonten a 1591, 1619 i 1633, és a dir que cap dels condemnats havia nescut quan es crearen els censals. S'haurien creat a causa d'algun plet del comú de Malmercat contra el Barò?. La suma total és de 1.204 lliures., i es queixen " sobre que hallandose dicha Universidad y Particulares en el estado mas deploreble de miseria pues a executarseles dicho pago habian de deixar sus casas y despoblar el lugar " per tal d'arrivar a una concordia "razonable"amb als acreedors. (AHCS Notarials Doc. 531 foli. 43-53)

A la documentació existent hi ha mostres de l'enfrontament dels pagesos contra els senyors.

Reclamació de Lluïsme: L'any 1801. Els regidors del poble havien intentat deixar de pagar el lluïsme en la venda d'un comunal

" ... Sia a tots notori com nosaltres Bernat Roy, Llorenç Casanova y Josep Urteu, los tres pagesos del poble de Malmercat Bisbat d'Urgell: Atenennt i considerant que anys atras lo comu y particualrs de est poble pera donar compliment als crescudisims gastos se oferien en lo temps de la guerra contra los francesos, nos feren venda perpetua o abdicació del dret a peixer de las terras que avall se expresaran com del acte de aquella consta en poder del Notari infrascrit als vint y vuit de gener del any mil setcents noranta y nou. Atenent així mateix que havent recorregut al Sr. jurisdiccional de est poble Dn. Francisco Antonio de Copons, Cordellas y de Vilallonga per a que firmes dita venda per raho de Señoria, se rehusà a menos de que primerament se li satisfes son corresponent Lluisme y que per a esto acudiren a son Procurador Anton Vilanova, pages de la vila de Peramea, y que ab est nos componguerem; que conferits nosaltres dits otorgants ab esten attenció que no teniam diners per lo pago del corresponent Lluisme; per ço .... nos imposam sobre nosaltres y nostres respectius bens un cens anual, ha saber es: Lo dit Bernat Roy, per las terras anomenades una terra de les marrades del Roy de un jornal de llaurar, sita en lo terme del dit poble, que limita .... , y per lo que a estas correspondria de lluisme la dita imposició de cens firmada per lo expressat Roy serà de deu sous Barcelonesos anualment pagadors. Y a mi dit Llorenç Casanova per la terra també anomenada Puigrodon de vuit jornals de llaurar ...., y per lo que a esta correspondria el Lluisme me imposo lo cens de set sous y sis diners anualment pagadors. Y a mi dit Joseph Urteu per las terras ditas una lo pradet de la Mola de mig jornal poch mes o menos y altra dita la Font de Rivera de un jornal y mig poch mes o menos, sitas en lo terme del mencionat poble de Malmercat y que confrontan, la primera, a sol eixent ab la assequia de la mola de dit Sr., a ponent ab lo prat de Joseph Agulló y a Tramuntana ab lo prat de la mola del nomenat Sr. ..... y per lo que a estas competeria del Lluisme, promet satisfer lo cens anual de un pollastre abte i rebedor; quals referits censos prometem anualment satisfer a dit Dn. Francisco Antonio de Copons, Cordellas y de Vilallonga ... atendendrer y cumplir sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari del procurador y ab renunciació y esmena de tots els danys y gastos interesos y despesas ... y renuncian a tot dret y lley que nos puga afavorir, y a la que prohiveix la general renunciació ..." (AHCS Notarials Doc. 588 1801 foli. 19)

Condemna a Pere Rosset (Casa Roy de Malmercat) a pagar les pernes degudes i les costes del plet:

"... considerant que Pere Rosset, pagés del poble de Malmercat, pretenia no pagar la perna de tocino que quiscun dels vehins de aquest poble pagan cada any del tocino o tocinos que maten, al noble Sr. Don Francisco de Copons, com a Sr. Campal de aquell y son terme, però fou precis acudiral Batlle de dit poble en nou d'abril del present any (1818), qui feu comisió al Dr. D. Manuel Duat, advocat de la vila de Sort, y en força de la solicitud presentada pre Esteve Carrera com a Procurador de dit Sr. de Copons, s'expedí mandato formal de la curia de dit batlle de Malmercat, amb clàusula de citació, per a que pagàs dit Pere Rosset las pernas corresponents als anys mil vuitcents y setze i mil vuitcents y diset, del tocino o tocinos que est havia mort, y no habent fet oposició a dita citació y mandato, en trenta de setembre ultim y present any fou provist se expedis execució contra los bens del citat Rosset per lo efecte del mencionat cobro y costas ocasionadas. Y havent en est entretant arribat en dit poble de Malmercat lo dit Noble Senyor de Copons, se presentà lo referit Pere Rosset a dit Senyor oferintli que li pagaria en continent las preditas pernas corresponents als dits anys ...., y que en lo successiu matant lo mateix Rosset, tocino o tocinos, ell y los seus pagarien anualment perna del tocino o tocinos mataran en lo modo y forma pagan los demes vehins de Malmercat. Y atesa la noblesa y generositat del dit Sr. D. Francisco de Copons, devant del infrascrit Dr. D. Anton Boher, procurador que és nombrat del referit Sr. de Copons, accepta est las preditas dos pernas, pagant las costas merament curials, que son ser lliuras, set sous y quatre (diners), abonantse de estas al referit Rosset una lliura dos sous y sis diners, que eran per gastos de no haver comparegut lo dit Esteve Carrera, procurador del dit Sr, a judici verbal que lo any passat eran emplaçats per lo dit Sr. Batlle de Malmercat, y en atenció a tot lo dalt dit, lo expressat Pere Rosset promet en lo successiu pagar cada any la perna del tocino o tocinos matarà ell y los seus, com y també la quantitat de costas dalt dita y confese realment y de fet haver pagar las dos pernas corresponents als dits anys ..." (AHCS Notarials Doc. 604 1801 foli. 119v)

.L'any 1819 l'apoderat (i cosí polític) de Francesc Anton de Copons, D. Antonio Boher, presentà al notari Anton Azamar (cosí polític de Francesc Anton) una requisició: ...." Los magistrados de este pueblo, pretendiendo que pague dicho Sr. de Copons los gastos municipales del mismo como son Ternas de Regimiento, sueldo de justicia, veredas y demás, sin mandato, ni audiencia verbal no otra solemnidad, el dia 20 del actual diciembre fue V.M. Señor Bayle (Josep Orteu) asociado de los regidores, síndico y demás vecinos de ese pueblo, en la casa o castillo que dicho Dn. Francisco Antonio de Copons tiene en este pueblo de Malmercat, y dirigiéndose al granero mandó a José Carrera, mayordomo, le entregase las llaves del granero, de donde se llebó seis quarteras de trigo; ..... que dicho Señor Bayle, sin respetar dias feriados, queria poner en pública subhasta y venda las referidas seis quarteras de trigo ... a lo que es V. tan lexos de nombrar asesor, como que luego de visto el pedimento narrado, volvió a dirigirse en 27 de dic. a la casa o castillo del noble Sr. Dn. Francisco Antonio de Copons y se llevó dos quarteras y media de trigo menos medio celemin, con ánimo de subastarle y venderse conforme el primero ..." (AHCS notarial de 1820 foli. 2)

Josep Orteu contestà el 2 de gener al requeriment del tenor següent: " .... que no piensa haber procedido malamente sobre lo contenido en tal requerimiento, si que le parece haver hecho lo que le correspondia, y tienen los regidores decreto del Sr. Governador, despues de haberlo este consultado con su asesor, que debian contribuir a los pagos de sueldos de justicia, impresiones de pliegos, ternas de regimiento y demás imposiciones que vengan a los pueblos de orden superior, todas las tres clases, el terrirorial, industrial y comercial a proporción de lo que cada uno tenga en el pueblo, habite o no habite en él, ... , de lo contrario se seguiran las mayores injusticias, vexaciones,e impiedades contra los pobres habitantes en los pueblos, ni las justicias de los pueblos sabrian de donde poder sacar dinero para pagar tales contribuciones pues que en muchos pueblos como este de Malmercat, si no debieren pagar los hacendados forasteros por lo que ellos tienen y se llevan de este pueblo, pregunto a Don Antonio Boher, quienes deberán pagar tales contribuciones. V.M. deberá seguramente responder: los pobres jornaleros y mendicantes , pues que sacados los terratenientes forasteros, pocos quedarian de los demás hacendados en este pueblo, pero que injusticia e impiedad sería esta. El Rey, como lleno de un corazón justo y piadoso no lo quiere, antes bien, todas sus miras se dirigen a alibiar a los pobres jornaleros, y que en cada contribució cada uno pague por lo que tenga ... Esta es la respuesta que hace el Bayle de Malmercat al dicho requerimiento ...." (AHCS notarial de 1820 foli. 3)

L'any 1821 els veïns de Malmercat donen poders a "Francisco Monrós, Agente de negocios, vecino de la Vila de Talarn, a José Vives de la de Tremp i José Ribó de la de Sort ... para que puedan juntos y a solas, comparecer ... ante qualesquiera Audiencias, juzgados y tribunales ...(AHCS notarial 607 de 1821 foli. )

L'any 1813 plets amb sentència de la Real Audiència per causa del Molí del Sr. a Montesclado.

"En nom de Deu sia amen: Sobre los plets y causas que estaba pendents entre lo Noble Señor Dn. Francisco Anton de Copons, Cordellas y Vilallonga residint y los Ajuntaments y vehins dels pobles de Montesclado y Glorieta, que son ...... , quals plets vertian lo un per lo reintegro dels gastos, danys u perjudicis ocasionats a dit Dn. Francisco de Copons, y multas imposadas als batlles y regidors que eran lo any proxim pasat, per haverse de propia authoritat inseguint resolució de tots los vehins, segons afirman, entromes en lo moli que dit Sr. Dn. Francisco posseheix en lo terme del Poble de Montesclado, a cuyo pago foren comdemnats per lo Itre Sr. Governador de Talarn y confirmada sentencia per la Real Audiencia de est Principat en la que proferi en Manresa a dos de juliol proxim pasat y havent suplicat de ella los batlles y regidors de Montesclado y Glorieta, no sels admeté la suplicació, antes be en vint y un dels mateix mes de juliol foren expedidas lletras de Sa Excª y Ral Audiencia ab comisió al Alcalde primer de la vila de Talarn per la execució de ditas multas, danys y perjudicis, que es liquidasen, y per dit alcalde sels habia ja intimat mandato, per a que dins tres dias pagasen ditas multas y gastos ja liquidats...." "AHCS Notarials Do. 524 anu 1759 foli. 109"

L'any 1813 plets amb sentència de la Real Audiència sobre prestacions per senyoriu jurisdiccional amb referencia expressa a les Corts de Cadis

"...Y lo altre de dits plets vertia també per Decret de la Real Audiencia devant del dit alcalde de Talarn per ser interessats en ella lo alcalde y regidors de dits pobles sobre varias prestacions de formatge, gallinas, pernas y diners que los comuns y particulars de dits pobles pagaban y havian acostumat pagar de temps immemorial, sens ningun respecte al Señorio Jurisdiccional que antes del Decret de las Corts de sis Agost de mil vuit cents y dotze exercia dit Señor de Copons com a Baró dels expresats pobles y estos pretenian que quant las ditras prestacions no li competisen per lo insinuat titol de Sr. Jurisdiccional - debia justificar la possessió immemorial que alegaba, no obstant que ells no podian negarla, ab que las ditas causa o plets no podian produhir altre efecte que gastos y rencors, ab intervenció de notables personas desitjosas de la pau y quietut de las parts, han vingut a la transacció y concordia seguent:...." (AHCS Notarial Doc 599 foli. 137-139)

La concòrdia consisteix en evitar el pagament dels danys i perjudicis a favor del Sr. valorats en 450 lliures, possibilitat de sobreseïment de les multes i acceptació (una mena de capbreu) de totes les prestacions acostumades." (AHCS Notarial Doc 599 foli. 137-139)

10. Els Copons es traslladen a Barcelona el 1790

.

Francesc Antoni de Copons, Cordelles i Vilallonga senyor jurisdiccional de Glorieta, Montesclado, Calsellnou de Bages i Mura, va traslladar la seva residència a Barcelona cap a 1790. Segurament l'herència dels Cordelles a Cerdanyola, Mura,Castellnou de Bages, ... hi van haver quelcom a veure. En els documents següents queda palès la relació enfitèutica i vassallàtica

Abans de marxar, el 1790 va arrendar "a mitges o per meitat" per a un termini de 6 anys a Josep Gasset i a Josep Baró del poble veí de Tornafort amb tot un seguit pactes: "la llavor degam jo i vosaltres posar-hi la meitat cada un", item que tot lo cultiu de dita heretat com lo segar, portar las garbes, batre-les, i transportar los fruits en ma casa del Castell de Malmercat, sia tot a vostres gastos..." "... i per a recollir los fruits vos cedesch també partida dels cuberts i graners"...Item me reservo los prèsecs per a fer orellanes (de la Borda de Damunt i del prat de la Mola), lo hort de Casa i fruita de la Tapieta, i lo fer fesols ab rastoll, per a menjar, tenint vosaltres obligació de llaurar, sembrar,donar los fems per a conrear i cultivar dits hort i Tapieta que tot degau fer a vostres gastos, sense que pugau percibir casa de esta reserva ni dels gastos de conrear" (és a dir que li han de portar els horts). "Item ab pacte que dels demés fruits així de blat, gra grosser, fesols, llegums, rahims, vi, y herva dels prats de la Borda de Damunt y de la Mola, y fruita, se degan partir igualment entre mi y volsaltres, havent-me-la de entregar tota a vostres gastos en dita ma casa. Item per a recollir lo vi (que) produirà ma heretat vos cedesch les Tones i Trull per a picar"...." Item que hagau de estar a tots los pactes tinch fets ab lo arrendament de la décima. Item que me reservo tota la fusta bona que lo riu ab sus abingudes portarà en la Verneda y terreno de ma casa, y la llenya serà a mitges"... "Item que no pugau introduir ningun cap de vestiar en los pastos de dita heretat ... sinó lo que jo vos entregarè, cual vestiar podreu fer anar a la montanya de Montesclado a estiuar" "Item que lo Catastro se dega pagar a mitjes entre mi y volsatres."... "Item que tingau la obligació de mantenir-me un cavall ...."Item que tingau la obligació de mantenirme cada any, durant aquesta concesió, dotze obelles, tot a vostres gastos, menos la sal. Item que tingau obligació de sembrar cada any set quarteras de forment per lo gasto de ma casa y lo que resultarà sia tot meu, però vos refarè la meitat de ell ab blat mitadench o aquella quantitat me apareixerà haver de menester per lo gasto. Item vos cedesch les Tallas me fan annualment los particulars de Malmercat que son trenta oquoranta Lliuras durant emperò esta concesió. Item vos concedech lo poder moldrer lo blat en ma Mola sens pagar ni coltura ni altre dret ..." "Item vos cedesch los Joves de cavar los seps y segar me fa anualment lo Comú de dit poble de Malmercat fent los gastos del modo se ha acostumat als jovens" ... "Item durant dit temps vos dono franca de Delme m heretat. Item en esta concessió no van compresos los censos de gallines, capons, pollastres, pernes de tocino, lluismes i altres drets que tot queda a mon favor. Item que estigau obligats a anar a buscar ab les mules sal, vi y oli y a portar lo blat a la Mola per tot lo gasto de ma casa durant dit temps y també deixar dites mules per qualsevol marxa degan fer jo y la familia de ma casa, venint un moço, sens pretendre ni poder cobrar jornals ni salari algún, si solament lo gasto" ... "Item vos entregarè estimat tot lo vestiar de llana, pel, bous y mules a mig guany ..." (AHCS notarial any 1790 doc. 580 foli. 170-172)

Els arrendataris confesen haver rebut " 37 obelles, 12 borregues, 6 primals, 9 borrechs, 3 moltons, 2 marrans, 21 cabres, 8 sagalles, 9 sagalls, 150 tersats, 3 primals, 6 bous, 2 mules, " Tot valorat en 1.411 Lliures. A més les "alajas" següents: 5 cadenes de ferro de 18 i 19, 23 i 24 mallas, 2 sogas de deu canas i mitja de llarg, un botabar, un martell, unes estenalles, 2 destrals, Una aixola, 4 remals nous, un tribet cadené, 2 aixades amples i un aixador mes 4 ramals, 3 trateres, 3 correys ab sas tirandas de cànem, 3 jous de llaurar, 2 jous de tirar fusta, 4 arreus, 4 relles, un bast ab guarnició, 2 arquets guarnits. En total 1.444 lliures.(AHCS notarial any 1790 doc. 580 foli. 173-174)

Al mateix temps anomena procurador .."procurador y assesor mio de toda mi jurisdicción en los expresados lugares (Malmercat, Glorieta i Alendo!!) al Magnifico Dr. en Derecho Gerónimo Rius y Muró Procurador Jurisdiccional y Assesor ordinario del Marquesado de Pallas en la vila de Sort residente, aunque ausente como si presente fuese; para que en mi nombre y mi persona representando, pueda administrar qualesquiera actos de justicia así civiles como criminales con las personas de la expresada mi jurisdicción, ohir aquellos de juicios verbales y también reducirlos en escritos en caso convenga y hacer en las causas se siguieren qualesquiera sentencias y todo lo demás que pertenezca a un (?). Pues para todo esto le doy amplia facultat qual de derecho sea necesaria y así mismo le doy amplia y general facultat y poder para que a(en) mi nombre pueda firmar qualesquiera escrituras que se le presenten por razón de Señoria, y en su seguida cobrar y percibir las cantidades tocantes a las expresadas ventas o contratos por razón de sus respectivos laudenios.." (AHCS notarial any 1790 doc. 580 foli. 174-175)

Abans de marxar paga 109 Lliures a Francesc Rispa Prever les misses ("a rahó de sis sous per quiscuna") per la fundació feta per Don Jaume de Cordelles Prevere i Canonge que era de la Catedral de Barcelona i cabiscol de la de Tarragona. (AHCS notarial any 1790 doc. 580 foli. 175-176)

El 1796 arrenda, per un termini de 6 anys, a Pere Rosset, pagès de Llarvent, "totas i qualsevols casas, heretats, prats, terras, censos, delmes, fruits y altres qualsevols drets que dit senyor tinga y posehesca en lo corregiment de Talarn...." .." cedintvos tots los drets y accions de mon Principals amb los quals drets y accions pugau usar, fer y exercir en judici y fora conforme dit mon Principal faria y fer podria antes del present arrendament y cessió de drets; perque posantvos en lloch y dret de ell vos fai y constituesch dueño y procurador en estas cosas com en cosa propia pera fer de ellas a vostra voluntat. Lo preu del present arrendament per a dits sis anys es 9.900 lliuras ..." (AHCS notarial 555, 1796 foli. 116v)

Theresa de Copons i de Geralt i Manuel Mas el 1818 anomenen com a procurador al Sr. Don Mariano Urteu Canonge de la Catedral de Barcelona (parent seu) ... en el plan y proyectos que don Francisco Antonio de Copons tiene presentado al supremo Consejo sobre el Colegio de Cordellas... (AHCS notarial 604 foli. 73)

11. Els Castillón i els Bielsa

El 20 de setembre de 1828 consulten l'inventari de 1774 els Srs. Cònjuges Dn. Zenón Castillon i Dª Marina Portella de Copons i de Cordellas

1835 Dn José de Castillón en representación de sus padres Zenon de Castillón veí de Ponzano, casat amb Dna. Marina de Portella Copons i de Cordellas, arrenda per 6 anys "a Josep i Bautista Orteu (pare i fill) pagesos de Malmercat, tots els edificis, coberts i terres de cultiu que poseeix en lo terme de Malmercat, Arcalís i Montardit, exeptuant lo prat dels fangars, lo hostal i terras de cultiu de Casovall, la part nova de la casa de Malmercat i la part de coberts de paller i estable de la mateixa casa que es necesitarà per a colectar, recollir i posar los fruits de la dècima que percibeix en los pobles de Malmercat i Tornafort. Los arrendataris hauran .... de havitar i fer foch en la casa del Castell". Zenon es queda amb 1/4 de la collita de tots els fruits. Preu pagar les 25 lliures moneda catalana (inclou el pagament de les contribucions).(AHCS notarial Agustí Ponsico 1835)

El 12/4/1918 "Ramón José de Bielsa, como apoderado de su madre Dna. Mª de los Dolores de Castillón, copia en tres pliegos .. " consulten un notarial de 1813 sobre un plet i concordia dels pobles de Glorieta i Montesclado contra Fco. Anton de Copons.

El 22/6/1928 Ramón José de Bielsa torna a consultar el notarial nomenat.

al Registre de la propietat de Sort hem trobat les següents referències al castell de Malmercat (al tomo 488, libro 26, folio 89.) 1a. referència: José Tomás de Castillón y de Portella Copons y de Cordella , vecino de Ponzana, fallecido el 24/2/1864 murió sin hijos varones. Hereda su mujer Mª Dolores de Castillón Martínez y de Arizala. Esta vende a José Ramón Bielsa y de Castillón, vecino de Basbastro.

.

Consultar Genealogista Armand de Fluvià Escorça. Rambla de Catalunya 99, 1r. 2a

Llibreria Francesc Prat 650232 652790

Arxiu Notarial de Barcelona. Carrer Notariat nº 4